Carlos Pablos: "S'ha de continuar treballant, perquè si no l'associacionisme pot quedar molt tocat"

Positivisme, tot i la incertesa del futur, però sense deixar de treballar en l'entitat. Aquest és el discurs de Carlos Pablos, el president del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, una entitat que tot just aquest mes acaba de complir el seu 152è aniversari i que s'ha vist afectada per la pandèmia, tant pel que fa a les baixes d'alguns socis i sòcies, com la seva activitat, la qual tracten de mantenir cercant alternatives. Parlem amb el Carlos Pablos sobre l'entitat gracienca, l'associacionisme i el futur:

Primer de tot, felicitats pel 152è aniversari. L'heu pogut celebrar?

No l'hem celebrat, no hem pogut fer res. Sempre fem l'entrega d'insígnies a socis que compleixen els vint-i-cinc i cinquanta anys, i un acte pels joves que passen a ser socis de ple drets als setze anys. Enguany ho hem deixat córrer. Teníem la possibilitat de fer-ho en un altre lloc, però vam decidir que finalment no era adient.

Pensem que hagués quedat deslluït. Per temes d'estat delicat de salut, sí que vam fer entrega de la insígnia dels cinquanta anys al fill d'un soci. Afortunadament vam fer grans celebracions pel 150 aniversari. Ara només podem encoratjar a la gent que continuï, no podem fer res més.

Podríem dir que, deixant de banda la guerra, deu ser la situació més difícil que ha viscut el centre.

Bé, la pandèmia de 1918 també va ser molt dura. A més, el nostre president de l'època va morir. El centre va ser com una mena d'hospital, va recollir gent per treure-la del seu entorn familiar davant els contagis.

És una situació difícil, però gràcies a tota la comunicació que tenim i les xarxes socials, hem continuat mantenint la flama perquè la gent sàpiga que estem vius. Intentem que la gent vegi que El Centre és viu i que, malgrat la situació, estem treballant. Si la recuperació ve a partir del mes d'octubre, per exemple, ja estarem preparats, amb tot programat. S'ha de continuar treballant, perquè si no l'associacionisme pot quedar molt tocat.

És important mantenir la base social.

Sí, és importantíssim. Sobretot en la primera etapa del confinament, al març i l'abril, vam estar parlant amb pràcticament la majoria de socis, trucant sobretot a la gent més gran, per si necessitaven alguna cosa i preocupant-nos per la seva situació. Hem tingut alguna baixa considerable, però la majoria ha continuat perquè per a ells el Centre els hi dóna quelcom que ara, en aquests moments, és més necessari que mai.

A banda de les trucades, com heu mantingut a prop als socis i sòcies?

Hi ha gent gran que està molt al dia amb les xarxes socials. Des de la primera setmana de confinament fins a la desescalada, vam estar enviant cada dia contingut. Hem enviat, pràcticament cada dia, una obra de teatre, un festival d'esbart o un festival de coral, i el soci ho ha agraït moltíssim. Tenim un arxiu històric molt potent amb tot el que s'ha gravat des dels anys cinquanta, més de 20.000 fotografies escanejades.

I després, vam poder començar a obrir una mica els tallers que fem als matins, però no s'han pogut acabar, i aquest segon trimestres, no es podran fer. Continuarem, si no passa res, al mes de març

Heu pogut trobar alternatives per continuar duent a terme les activitats?

S'ha fet alguna cosa virtual, i sobretot els nens i nenes al taller de teatre han pogut fer una mica d'activitat. Com a junta directiva ens hem de reunir cada quinze dies com fèiem abans. Durant la pandèmia ens trucàvem, però ens vam adonar que s'havia de fer vida normal.

També hem fet una assemblea de socis, ja que necessitàvem aprovar els comptes pel 2020, i la vam fer de forma telemàtica. El que no podíem fer era tancar i esperar que passés això. No, no. Hem continuat, hem demanat subvencions, hem anat fent coses, hem estat en contacte amb la FAC, la federació de teatre amateur, etc.

Quines activitats dueu a terme aquest 2021?, reforçareu el format telemàtic?

Als matins fem idiomes, català, francès i anglès a diferents nivells, música, ball en línia, country, taller de teatre, pintura, etc. Són activitats molt dirigides a persones jubilades i prejubilades. Quan vam començar amb aquests tallers, no arribàvem a la quarantena de persones, però el 2019 hi havia quasi unes 150. Jo sóc optimista i tot això tornarà, d'una manera o una altra, però tornarà.

La majoria de socis i sòcies ha continuat perquè per a aquestes persones el Centre els hi dóna quelcom que ara, en aquests moments, és més necessari que mai.

Com sorgeix la idea de fer un concurs de teatre per a companyies amateurs en format telemàtic?

Nosaltres a fa quasi trenta anys que celebrem el concurs de teatre català a Gràcia en el que participen vuit companyies que vénen d'arreu de Catalunya, o d'altres territoris de parla catalana com València o les Balears. L'any passat el concurs de teatre va quedar tallat per la meitat. Vam fer quatre representacions, vam decidir acabar-lo amb les quatre que havien actuat, es va reunir el jurat de manera telemàtica i es van donar els premis.

Aquest any era impossible, així que se'ns va ocórrer intentar que les companyies que ja tenen coses fetes, que les poguessin compartir i començar un premi de concurs de teatre en línia. Potser ha vingut per quedar-se, no ho sabem, no vol dir que si s'acaba la pandèmia aquest format s'acabi.

És cabdal que la cultura continuï.

L'associacionisme i el món de la cultura ens hem de moure. Aquest tipus d'alternatives neixen perquè ens hem de reinventar d'alguna manera, tot i que no podem fer tot telemàticament. Si tu graves una obra de teatre amb públic no és el mateix que sense públic. El caliu del públic no el pot substituir ningú. I mirant tot això, vam pensar a llençar aquesta idea.

Com es presenta el futur en termes econòmics?

Crec que nosaltres no ens podem queixar en l'àmbit de subvencions. A través de l'Ajuntament, del districte de Gràcia, la Generalitat, la Diputació, en tenim accés. El Departament de Cultura de la Generalitat s'ha posat les piles i ha vist que estem aquí. És veritat que el futur es veu amb una mica d'incertesa, però nosaltres som positius i sempre hem estat una entitat que ens ha agradat no estirar més el braç que la màniga. I hem anat fent.

És veritat que si aquesta situació dura molt més temps, hi haurà socis que es donaran de baixa. Nosaltres hem tingut una cinquantena de socis que ja ho han fet, gent que venia a fer tallers, o nens que venien a fer esplai o taller de teatre. És un nombre molt important i al cap de l'any ho notem. La majoria de socis, però, són socis que s'estimen l'entitat i estan aquí per ajudar.

I el futur quant al relleu generacional?

Som una entitat bastant familiar i s'estan donant molts casos de socis que han estat pares, el primer que han fet quan han tingut fills ha estat apuntar-los al centre. Uns s'han quedat, altres no, quan la gent ve. Som una entitat que tenim força, que treballem molt, i en aquest sentit no hi ha incertesa, sóc positiu.

D'altra banda, abans, amb trenta anys ho tenies tot resolt, i et podies comprometre en tasques de direcció dins de l'entitat. Avui dia no és el mateix. En aquest sentit el relleu generacional és complicat, però no impossible. A la nova junta que vam fer al mes de novembre, hem incorporat a sis persones que no havien estat mai en la junta directiva de l'entitat, amb ganes de fer coses.