Carme Miralles: "El Teatre de Sarrià s'ha convertit en un projecte de tots"

El Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià té els seus orígens en l'Acadèmia Josefina, entitat fundada l’any 1896 per la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià com a espai formatiu i recreatiu. Des del 1905, la seu és al carrer Major de Sarrià 117, Barcelona. De fet, Sarrià no s’annexiona a Barcelona fins al 1921 i, per tant, coordinava tota l’activitat social de la zona. El Teatre de Sarrià s’inaugurà al terreny annex dos anys més tard, amb la representació de L'Estel de Natzaret, una de les versions dels populars pastorets que, d'es de llavors, va esdevenir l'obra més emblemàtica de la casa i que es segueix representant a dia d'avui.

Finalitzada la Guerra Civil, el nou règim intentà retenir i apropiar-se de forma definitiva de les instal·lacions, però la mobilització dels veïns i del rector va fer possible que la parroquià compres la casa i el terreny de la família Mumbrú, teatre inclòs. L’any 1943 es va crear el Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià que a més de les activitats que li eren pròpies va acollir diverses entitats que donaren continuïtat a les activitats anteriors. El funcionament de tants grups posà de manifest la necessitat de nous espais. El resultat va ser la construcció d’un nou edifici, amb entrada pel carrer Pare Miquel de Sarrià, 8, inaugurat el 1991. Des de llavors el Centre es compon de dos edificis units per un pati interior, envoltat de cases, on es troba el teatre.

Avui, Centre i Teatre són realitats molt dinàmiques que es troben en expansió, fet que es percep en el volum de persones que participen en les activitats de l'entitat.

En el 120è aniversari de l’entitat, hem parlat amb dos dels seus membres: Carme Miralles, secretària, i Llorenç Codern, vocal.

Quina és l’activitat central de l’entitat avui?

Carme Miralles: avui seguim tenint activitat ininterrompuda, amb els socis, veïns i entitats que la fan possible. Especialment, l’activitat teatral, després de la reforma integral per la que ha passat el teatre durant 4 anys. Així oferim un espai obert a tota Barcelona i tota Catalunya.

Llorenç Codern: el teatre és el nostre pal de paller. Acull no només els grups interns de l’entita, sinó, a col·lectius i companyies externes –amateurs o professionals- que necessiten un equipament preparat com el nostre per als seus espectacles.

Serviu d’espai d’acollida al barri i a la ciutat, doncs?

Ll. C: Sí, per a artistes emergents i/o consolidats en diferents disciplines artístiques. Però a més, per a entitats socials que treballen amb col·lectius desafavorits, per exemple, que per a desenvolupar la seva activitat tenen al Centre una plataforma ideal per les seves característiques. Un altre dels col·lectius als qui serveix és a les escoles, que a Sarrià n’hi ha moltes. D’ensenyament reglat o no. Escoles de música, dansa, ... és el què ens ha portat a fer aquestes importants obres al teatre. Així hi ha espai per a espectacles de les escoles i per a les escoles.

C. M: ens permet que el benefici d’uns pugui revertir en el d’altres. Tot s’alimenta, que en definitiva, és un dels objectius de tenir un centre com el que tenim.

Com participen els socis a l’entitat?

C. M: el Centre fa una assemblea anual, com a mínim, on es poden escollir democràticament les persones que formen part de la Junta Directiva. Aquesta es reuneix setmanalment, i un cop cada trimestre, el Consell de delegats reuneix representants de cada secció del Centre. Sempre garantim fórmules d’intercanvi de necessitats i neguits. Els socis, poden ser tant persones que estan relacionades a una secció o a una activitat concreta o bé, com poden ser persones que individualment volen participar del projecte i es volen beneficiar de les avantatges de ser associades. Ara que hem restaurat i adequat el teatre, moltes persones han esdevingut micromecenes del projecte, col·laborant econòmicament en l’adequació del teatre. Ens han ajudat i, juntament a altres entitats i l’Ajuntament ens han donat reconeixement. Així, el teatre s’ha convertit en un projecte de tots. Totes les activitats són obertes.

Ll. C: els grups d’activitats estan molt definits: el de teatre, l’esbart dansaire, l’Orfeó, l’esplai, un club de futbol molt potent, havíem tingut un club d’escacs – l’activitat segueix viva a l’entitat-, un grup de cosidores, un grup d’excursions, visites culturals, etc. Tota aquesta gent participa a l’entitat amb la seva activitat, i a més, també amb la vida que hi ha al teatre. Els grups es van creant a mesura que es manifesten els interessos de la gent.

Com difoneu la vostra activitat?

C. M: tenim un web i estem presents a les xarxes socials. A més elaborem tres butlletins en paper a l’any, on parlem de tota la tasca de l’entitat i també la de l’associacionisme en xarxa que no oblidem, està al nostre entorn.

Ens podeu avançar el programa d’actes de celebració de l’efemèride?

Ll. C: la celebració del 120è aniversari és un petit desgreuge al centenari, que no es va poder celebrar quan tocava perquè aleshores l’entitat estava en hores baixes. Ara que s’ha revifat l’activitat, especialment després de renovar el teatre, volíem celebrar-ho. Estem vivint un moment dolç, de molta gent i efervescència. Celebrem Sant Josep cada any, per visibilitzar l’entitat al carrer amb una fira d’activitats dels grups i les seccions del centre, amb una calçotada i un festival d’actuacions al teatre amb el lliurament de Premi Teatre de Sarrià.

Aquesta entrevista s'ha transcrit de la realitzada al 6è programa Comunitària Ràdio Ateneu del Clot.