Claus per a una biblioteca amb perspectiva de gènere

Per reparar el biaix de gènere predominant al catàleg de les biblioteques públiques, dels centres educatius i de casa, cal posar-nos les ulleres violetes i analitzar exhaustivament paràmetres d’ordenament, quantitat i qualitat per generar noves pautes de lectura transformadora:

• Criteris d’ordenament: les biblioteques ordenen els llibres, generalment, col·locant l’inventari per seccions temàtiques. El primer pas que cal determinar és si és preferible distribuir el conjunt de títols indexats a la biblioteca segons àmbit temàtic (història, sociologia, economia, etc.), independentment de si són feministes, o bé, reservar un espai específic per als llibres de temàtica de gènere. La primera opció d’exposició integra els sabers feministes a totes les àrees temàtiques; la segona opció, crea una categoria on s’etiqueten i visibilitzen els coneixements de gènere. Aleshores, on situem un llibre sobre urbanisme feminista? A la secció d’urbanisme, junt a la resta de títols, o a la secció de gènere? Aquest és el debat que cal abordar d’entrada i consensuar.

• Criteris de quantitat: no és cap secret que a les biblioteques, a totes, hi falta un gran nombre d’obres escrites per dones i persones lgtbi. Per contrarestar aquest dèficit històric front al gran volum de bibliografia masculina, caldria començar per comptabilitzar el número de títols escrits per homes i per dones (i separar també les obres corals). Així coneixerem la magnitud del desequilibri i podrem revertir-lo. Cal tenir present, que aquest criteri presenta dos conflictes: un és que el fet de ser dona, no implica generar contingut feminista, i dos, que la segregació de l’autoria en homes i dones és binària, perquè parteix de no tenir en compte identitats de gènere diverses. Però és un començament. Aquest exercici crea consciència sobre una realitat discriminatòria en la que es prima els sabers de l’home (blanc) i desperta la necessitat de cercar i incloure activament més títols escrits per dones.

• Criteris de qualitat: quan ens endinsem en els continguts dels llibres cal tenir present que l’horitzó és facilitar noves fonts de coneixement que inspirin als i les lectores plantejaments alternatius als habituals, per tal de facilitar eines que alimentin el pensament crític. Aspectes a analitzar per (re)ordenar, reduir o ampliar la biblioteca amb perspectiva de gènere en els continguts:

a) Publicacions de ficció:

- comprovar si al títol apareix el nom d’un personatge

- enumerar el nombre de personatges principals, secundaris i extres, siguin personatges humans, animals humanitzats o animals sense humanitzar

- analitzar si els personatges parlen o no

- analitzar els oficis que apareixen i qui els desenvolupa

- estudiar si apareix violència, representacions de poder i d’autoritat (dins del context dels contes, podria ser un rei o una reina, un alcalde o alcaldessa, un director o directora d’una escola o biblioteca, etc.), demostracions d’afecte (petons i abraçades) i les tasques de cures (estar a càrrec d’un nadó o infant, persones malaltes o gent gran, així com netejar, cuinar…).
- estudiar la presència de diversitat en el sentit més ampli del terme (presència de col·lectius LGTBI, personatges racialitzats, diversitat funcional, etc.)

- estudiar l’ús inclusiu del llenguatge i les imatges/il·lustracions (no sexista)

b) Publicacions d’assaig o estudis:

- comprovar l’enfocament: és un treball que inclou l’estudi des de la interseccionalitat d’eixos identitaris? Raça, edat, origen, cultura, orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, capacitat econòmica, nacionalitat, religió, etc. són paràmetres que creuats generen opressions o privilegis en les persones. Si els estudis o estadístiques se centren des d’una única mirada, s’obvien altres realitats.

- les dades i estadístiques reforcen prejudicis socials i estereotips discriminatoris?

- analitzar l’ús inclusiu del llenguatge i les imatges/il·lustracions (no sexista)

Un recurs útil és la 'Guia para la incorporación del enfoque de género en bibliotecas' (2012), editada per la Dirección de Bibliotecas, Archivos y Museos de Santiago de Chile.