Com preparem una subvenció? 6 claus i 6 senyals de perill

A l’hora de presentar una subvenció és molt important tenir en compte els següents aspectes:

✔ Analitzar tots els requisits previs i disposar de tota la informació: comprovar que complim amb tots els requisits mínims i si podem optar-hi. Consultar la convocatòria i tota la documentació corresponent amb la sol·licitud. Pregunta si tens dubtes trucant a l’administració, institució o entitat convocant.

✔ Planificar-ne l’elaboració: moltes vegades la publicació de les bases es produeix un temps abans de la publicació de la convocatòria, però quan aquesta surt publicada el termini acostuma a ser molt breu. Per tant, si ja tenim les bases podem començar a elaborar el projecte.

✔ Elaborar-lo en equip: és interessant que la sol·licitud subvenció es prepari de manera col·lectiva. Sempre serà més rica en detalls i estarà més ben explicada que si ho elabora una única persona des del seu punt de vista.

✔ Plantejar-lo amb realisme: cal tenir molt clar quanta capacitat té la nostra entitat. Les subvencions mai financen el 100% de l’import. Per tant, ser realista veure què pot assumir l’entitat en el millor dels casos i què podrà assumir en el pitjor d’ells. Adaptar-se a les necessitats i realitats del moment és bàsic.

✔ Tenir cura dels continguts: la manera com es redacta, la presentació, tot és important per tal de fer la lectura més aclaridora.

✔ Unificar la redacció i fer una bona presentació: és important elaborar el contingut en equip però la redacció ha de ser uniforme i utilitzar el mateix llenguatge i forma al llarg de tot el projecte.

Les senyals de perill

Una vegada plantejats aquests punts bàsics per decidir-se a escriure i començar a redactar la subvenció cal estar molt atents a 6 senyals de perill que acostumen a determinar l’aprovació o no d’un projecte.

- Saltar-se els límits o els requisits: Molt lligat amb la primera clau, cal ser conscients de qui pot optar als projectes i en cas de no formar part d’aquell sector, col·lectiu, territori, àmbit, no presentar-s’hi encara que el concepte o l’àrea de treball sigui la mateixa.

- No omplir tots els apartats: encara que pugui semblar que un apartat de la sol·licitud no és rellevant, cal evitar deixar res en blanc.

- Redacció inintel·ligible o que no diu res: és molt important que la redacció sigui clara i concisa, que s’expliqui molt bé qui som, que fem, quins objectius tenim. Tot amb paraules senzilles, utilitzant el llenguatge i les paraules clau imprescindibles però sense caure en el discurs buit en el que no s’acaba de dir res concret.

- Totals equivocats: Ser molt curosos a l’hora de presentar els comptes de l’entitat o els resultats dels projectes, que no hi hagi errors en els totals i que coincideixin tots els números.

- Els mateixos conceptes tenen valors diferents: Per exemple, ser molt curosos quan es parla de públic objectiu i de xifres i objectius assolits. Aquests valors sempre han de ser els mateixos. No podem parlar d’una comunitat de 200 persones i pretendre arribar a 300.

- Excés d’ambició:  Si l’entitat té un pressupost anual de 25.000 € demanar una subvenció per més d’aquest valor pot ser contraproduent ja que no és realista.