David Ripoll: “L’alumnat més jove és receptiu al coneixement de noves llengües i cultures i al descobriment de la història compartida”

L'Associació Universitària de Cultura Occitana (AUCOC-UdG) és una associació d'alumnes, exalumnes, professors i, en general, membres de la comunitat universitària catalana que vol donar a conèixer i promoure l’estudi de la cultura occitana des de totes les seves vessants.

Tot i estar vinculada a la Universitat de Girona, la seva naturalesa els ha portat a buscar la participació més enllà de les aules. Amb espais de trobada com el que s’organitza al voltant de la música i la dansa occitana cada dilluns des de 1998 o en el festival transfronterer Undàrius de cultura popular catalana i occitana, l’AUCOC s’adreça a tota la ciutadania per buscar aliances en la formació, promoció i reconeixement de la cultura occitana. 

L’Associació té gairebé 30 anys de trajectòria. Amb quin objectiu neix llavors?

La finalitat de l’AUCOC era i és la de difondre i promoure l'estudi del fet occità, la llengua occitana - una de les tres llengües oficials de Catalunya - i la cultura occitana, una cultura germana i veïna de la cultura catalana i amb la que compartim espais, problemes i història. Tot això des del nostre àmbit, l'universitari, però sense perdre de vista la resta de la societat. 

Per fer-ho organitzem cursos, tallers, manifestacions culturals, viatges i intercanvis, suport a treballs i publicacions, entre d’altres activitats. 

Des del 1996 existeix vinculada a Girona, a la Universitat de Girona (UdG). Com sorgeix en aquell moment?

Sorgeix de l'interès d'uns quants estudiants de la UdG provinents d'estudis diversos (filologia, història, geografia, ciències...) que tenien interès i en alguns casos alguna vinculació amb Occitània o amb la llengua occitana. 

Quina acollida trobeu per part de la comunitat educativa en les activitats i iniciatives que organitzeu?

En general, la participació és molt bona. Naturalment, les activitats més lúdiques o transversals tenen més èxit que les més específiques que acaben incidint en un grup més concret de la població.

Pensant en els inicis de l’Associació, la sensació era de desconeixement en relació a la cultura Occitana, la seva llengua i tradicions?

Sí, sorprenentment ens vam adonar del desconeixement profund que hi ha, no només dintre de l'àmbit universitari sinó de la societat en general, del fet occità.

I considereu que l’escenari ha canviat en aquests darrers anys? 

No gaire... Malgrat l'oficialització de l'occità a Catalunya arrel de l'aprovació del darrer Estatut, es parla poc o gens d'Occitània i de la llengua occitana en el sistema educatiu o en els mitjans de comunicació i del fet que a Catalunya tenim una minoria nacional i lingüística territorial.

Tot i això, trobem l’esperança en l’alumnat més jove que, en general, és receptiu al coneixement de noves llengües i cultures, al descobriment de la història compartida i a tot allò que pot significar accedir a una cultura tan propera i en la que ens podem, per a bé i per a mal, emmirallar.

Ens vam adonar del desconeixement profund que hi ha no només dintre de l'àmbit universitari sinó de la societat en general del fet occità.

Com d’important aquesta visibilització i aquest estudi de les cultures per tal que no caiguin en l’oblit?

Com apuntes, aquesta és la recepta d'imprescindibles per permetre la supervivència de les llengües i cultures minoritzades: formació, promoció, reconeixement social i polític i presència a l'espai públic i mediàtic. A l'estat francès, precisament molts d'aquests ingredients són inexistents o purament simbòlics i d'aquí la situació tan delicada de l'occità a la major part del seu domini lingüístic.

I entenc que en aquesta recepta les universitats podeu jugar un paper important per la preservació i promoció de les diferents cultures.

Sí, sobretot en el tractament acadèmic. En el cas de la cultura occitana amb la presència dels estudis occitans a les facultats i als plans d'estudis que pertocarien (filologies, història, turisme, magisteris, geografia, etc.), millorant l’oferta cultural amb relació a activitats, crèdits de lliure configuració, escoles d'idiomes de les universitats, cursos d'extensió universitària, etc. a més d’incorporar l'ús d'aquesta llengua oficial del país a la comunicació institucional, com tot just es va fent en el marc de la Generalitat.