Diversitat sexual i de gènere als museus

El Centre LGTBI de Barcelona organitza el dijous 30 de juny la jornada Museus LGTBI+ amb taules rodones, visites guiades i exposicions que reflexionen sobre la creació de cultura LGTBI i sobre com incorporar la diversitat sexual i de gènere als centres d'art queeritzant-los.

La jornada arrencarà a les 11 h amb la presentació del director del Centre LGTBI, Andreu Agustín, juntament amb Lina Ubero, del grup de reflexió Activitats i Públics, i Joan Vicens Tarré, president de l'Associació de Museòlegs de Catalunya.

A la primera taula rodona, 'Permeabilitat, dissidències i marges', es parlarà de les possibilitats de la cultura més enllà de les institucions des d'una perspectiva decolonial per reflexionar sobre com s'interrelacionen les diversitats afectives, sexuals i de gènere amb l'imperialisme, el colonialisme i l'eurocentrisme històricament reproductors del sistema sexe-gènere binari.

Posteriorment, hi haurà la xerrada 'El caso de La mirada del otro en el Museo Nacional del Prado'. Finalment, hi haurà la taula rodona 'Identitat, diversitat i desig. Queeritzar els museus?' sobre els reptes i controvèrsies que genera la incorporació dels relats en clau de diversitat sexual i de gènere.

La iniciativa Museus LGTBI s'emmarca en el programa de l'Ajuntament de Barcelona L'Orgullosa, que compta amb la participació del Museu Picasso, el MACBA, el Museu de Ciències Naturals, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim, la Fundació Miró, el Centre d'Art La Capella i el Museu Olímpic de Barcelona.

Des dels centres d'arts s'enfoca la diversitat sexual i de gènere segons el seu àmbit de treball, per exemple, en relació al món animal, a les figures mitològiques com les sirenes o a través del flamenc.

Picasso i el 'flamenco queer'

A Picasso li agradava el flamenc i és per això que el Museu Picasso n'acull un espectacle aquest dimecres 29 de juny. En aquest cas, però, es tracta de Flamenco Queer, una iniciativa que vol trencar amb el binarisme i els rols de gènere arrelats a la societat en general i en aquest gènere en concret.

El bailaor badaloní Rubén Heras (març del 1997) i el guitarrista londinenc Jero Férec exploren els estils tradicionals de cant, ball i guitarra, però hi barregen la teoria queer i temàtiques com el VIH, el BDSM, el consentiment o la violència intragènere. Un forma contemporània i diversa d'apropar-nos al flamenc que escoltava Picasso.