La cultura popular és una peça clau en la identitat de cada territori. No només ajuda a despertar el sentiment d'arrelament amb la terra, també és una forma de presentar-nos a la resta de comunitats i saber d'on venim. Emmirallar-nos com a societat en les nostres tradicions ens ajuda a mantenir-les, però també ens fa cuidar-les i actualitzar-les, tenint present que els valors i les formes de fer actuals han canviat considerablement.

L'abordatge de les qüestions de gènere, el desafiament d'estereotips arrelats i la diversitat són aspectes que han de formar part de totes les esferes. Precisament, les últimes notícies que arriben des del món geganter suposen un pas endavant en la incorporació de la perspectiva de gènere a la cultura popular.

Per primera vegada en la tradició catalana, s'ha construït una parella de gegantes no heterosexuals, anomenades 'Les Gegantes Alternatives', un fet que ha vingut donat després d’observar que, a la imatgeria festiva, la igualtat de gènere encara és un repte.

Una fita dins el món geganter català

Les dues noves incorporacions han vist la llum gràcies a David Caelles Fernández, estudiant de màster en Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament són el resultat del seu Treball de Final del Grau (TFG) en Humanitats. El projecte ha estat reconegut per l'Observatori per a la Igualtat de la UAB, com a millor TFG amb perspectiva de gènere.

Sota el títol 'Les gegantes, un complement dels gegants?: El fet geganter des d'una perspectiva de gènere i social', Caelles buscava "fomentar la reflexió i posar en evidència les discriminacions que estan normalitzades socialment a partir de prejudicis, estereotips i tòpics". La investigació suposa encarar el camí per aconseguir una transformació social que permeti una cultura inclusiva i antiracista i "tingui en consideració la diversitat social més enllà de la concepció dual i binària", apunta l'Observatori.

Pel que fa a la seva construcció, tota l'escultura ha estat dissenyada al detall, "tenint en compte el pentinat, la construcció del cos, l'expressió facial i corporal, els objectes que porten i la vestimenta, per mostrar persones i col·lectius normalment exclosos de la cultura popular", afirma l'estudiant.

Ambdues construccions representen una parella de persones contemporànies, però que s'allunyen de l'heterosexualitat normativa, ja que aquest fet no determina ni l'orientació sexual ni tampoc la seva identitat de gènere. Pel que fa als objectes que porten, Calles va decidir que una de les gegantes traginés una llança, mentre que l'altre portés un ram de flors seques i una porra de fusta, fugint així de les clàssiques associacions de poder i control dels gegants mascles.

Presentació oficial en un entorn fet a mida

Avui, poden considerar-se un símbol per tal que, segons destaca l'estudiant, totes aquelles persones i col·lectius que normalment resten excloses de la cultura popular i, especialment, del món geganter, com les dones o les persones de gènere no-binari, puguin sentir-se part dels projectes. Això, permet "generar referents de gegantes més enllà del caràcter patriarcal, heterosexual i cisgènere".

El passat dissabte 11 de novembre van ser presentades dins el marc del FuraFolk de Solsona, al Teatre Comarcal de la vila, en una jornada organitzada per la Casa Popular 'La Fura'. En cadascuna de les edicions d'aquest festival es vol promoure la cultura popular solsonenca, mentre es trenquen els estereotips i el sexisme de la societat. En la seva onzena edició, va desenvolupar-se un espectacle teatral, un sopar popular i, evidentment, es van estrenar les gegantes.

Aquesta fita no només suposa un abans i un després al món geganter, també va en sintonia amb tres Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS). Comptar amb el projecte i el seu particular resultat impacten sobre l'ODS número quatre, que incideix en oferir educació de qualitat a totes les persones; en el cinc, que vol assolir la igualtat de gènere per construir un món pacífic, amb prosperitat i sostenible; i en el deu, que busca reduir les desigualtats i garantir que ningú quedi aïllada a la societat.