L’audiovisual català està en plena expansió. Cada cop són més les pel·lícules, fins i tot d’abast internacional, que es produeixen a casa nostra. És davant d’aquest creixement que el tercer sector ha decidit organitzar-se per fer que el creixement del sector audiovisual català sigui ètic i sostenible.

La cooperativa Zumzeig i l’Impuls Cooperatiu de Sants han decidit unir forces per crear la Xarxa de Cinema i Audiovisual Cooperatiu de Catalunya que, entre molts altres objectius, vol consolidar un directori de recursos i contactes, que vagin des de la producció fins a la distribució audiovisual, per mancomunar coneixements, aprofitar la força de treball i fer que el cinema arribi a totes les parts del territori.

Per saber més sobre el projecte, hem parlat amb Eduardo Filippi, coordinador de projectes de Zumzeig, programador i projeccionista.

En què consisteix la Xarxa de Cinema i Audiovisual Cooperatiu?

El projecte de la xarxa audiovisual a Catalunya busca bàsicament enfortir el projecte ja existent dins de l'ecosistema cooperatiu i cultural de Catalunya, específicament en l'audiovisual, a través de la intercooperació en el sector. Tot plegat, en el marc del projecte CulturaCoop. A més, un dels altres objectius que ens proposem és establir unes bases per a un model de gestió ètic, autogestionat i alternatiu, per entendre l'audiovisual des d'una perspectiva diferent de la dels valors que dominen el mercat.

En principi, això s'ha de materialitzar en un mapatge i un diagnòstic, és a dir, en una anàlisi de la situació audiovisual a Catalunya, tant a nivell de producció, com de distribució i exhibició. Aquí, val la pena aclarir que el terme de 'cooperatives' és una mica ampli, ja que comptem amb aquelles entitats que estan legalment constituïdes com a cooperatives, però també poden participar altres entitats i persones físiques que tinguin en relació amb l'audiovisual i que tinguin una manera de pensar i de fer audiovisual col·lectiva i participativa.

Com sorgeix la idea de crear aquest projecte?

Doncs parteix de dos vessants. El primer és poder veure altres models d'enxarxament que, en altres contextos, com ara en el projecte de CulturaCoop, funcionen molt bé i que permeten la intercooperació i la relació entre entitats. Aquesta iniciativa ens està servint per veure que dins del sector audiovisual independent, cooperatiu i participatiu a Catalunya, no estàvem connectats sota un paraigua que ens pugui representar com a sector. I d'aquí sorgeix la iniciativa d’analitzar uns altres models de referència a Catalunya, com són els microteatres i els teatres de proximitat.

I, d’altra banda, des del Zumzeig, vam detectar que hi havia molta feina que es generava dins el cinema i que seria relativament fàcil poder repartir pel territori. Aquesta mateixa situació es dona en moltes altres cooperatives o en molts altres projectes culturals audiovisuals. Llavors és molt interessant poder compartir aquesta força de treball que es genera per crear projectes dins de les cooperatives o de les entitats i distribuir-la pel territori per trencar amb aquesta idea de centre i perifèria i amb el gran epicentre que representa Barcelona en l’àmbit cultural.

Vau tenir algun tipus de referències a l’hora de posar en marxa la Xarxa?

A l'hora de crear la Xarxa, bàsicament, ens vam fixar en altres models més socials o d’altres sectors, perquè no trobàvem res d’aquestes característiques dins del sector audiovisual. I, de fet, és d’aquí d’on sorgeix la necessitat de crear el projecte.

També les entitats que participem en la creació de la Xarxa pertanyem a CulturaCoop i això ens dona un mapatge general de la situació cooperativa al territori i vèiem justament que, després de diverses trobades territorials, hi havia una aquesta necessitat de poder crear la xarxa per tenir una referència audiovisual a aquesta escala.

Quins projectes té la Xarxa a curt i mitjà termini?

Doncs durant aquest 2023 el que estem desenvolupant justament són quatre trobades pel territori com a punts de trobada participativa. Les trobades les hem fet a Mataró, al Delta de l’Ebre, a Vic i vam acabar a Barcelona.

Justament aquestes jornades estan pensades per a poder crear un primer espai de diàleg amb agents, persones i entitats. Cada trobada té un eix temàtic amb una situació determinada. Per exemple, al Delta de l’Ebre vam treballar els conceptes de centre i perifèria de la cultura audiovisual i ho vam fer no només referint-nos al centre com a Barcelona i a la perifèria com a la resta de Catalunya, sinó que ens vam centrar en el treball cultural que es realitza en àrees rurals.

Durant aquestes trobades, també heu organitzat diverses taules de professionals. Explica'ns una mica més.

Sí, la intenció d’aquestes taules és tenir una mirada àmplia i saber també quines referències tenim dins del territori. Per exemple, a la trobada del Delta de l’Ebre, vam comptar amb l’organització de la marca Festival Delta de l’Ebre, que és una entitat que reuneix més d’una quinzena de festivals culturals de la zona.

A cadascuna d’aquestes trobades hem pogut comptar amb persones referents del sector cultural en àrees específiques, de manera que vam poder tenir una gran visió del context general. Després d'això, després de la part més de diàleg, passem a una taula de treball on el que fem és justament que totes les entitats i cooperatives que estiguin interessades en el projecte de la Xarxa puguin posar sobre la taula les situacions que viuen i les particularitats del territori. Tot això ens permet fer una espècie de mapatge de l'ecosistema audiovisual.

Per què és important afegir l’element cooperatiu al cinema i l’audiovisual?

Doncs precisament pel que comentàvem abans. S’està fent molta feina dins del sector audiovisual, però falta com si fos una espècie de ruta, de camí, no? Quelcom que permeti difondre l’audiovisual, tant a nivell de distribuïdores, productores, etc. És a dir, espais que també puguin projectar i, sobretot, fer-ho en el territori, és a dir, en localitats més petites o més allunyades. El que volem és crear una xarxa que pugui pol·linitzar el territori de propostes culturals.

Imaginem que podem tenir com una espècie de gran catàleg de distribuïdores, productores, exhibidores, persones i entitats que estiguin relacionades amb el sector, i que comparteixin aquest marc ètic i polític que és el cooperativisme i l'associacionisme participatiu.