El 36è Tradicionàrius abraça la tradicionalitat i la contemporaneïtat de la música folk i d'arrel

Arriba la 36a edició del Festival Folk Internacional Tradicionàrius, un esdeveniment que, any rere any, aplega les millors propostes al voltant de la música folk i d'arrel tradicional del món. Enguany, el Tradicionàrius 36 ofereix una seixantena d'activitats, des del 13 de gener fins al 31 de maig, tot incidint en la conjunció entre de la tradicionalitat i la contemporaneïtat en la música folk i d'arrel, una convivència que queda palesa a través dels diversos projectes programats que passaran pels escenaris del festival.

Entre les propostes oferides durant aquests tres mesos de festival, destaquen Marala, Tanxugueiras, Jaume Arnella, els Quicos, Fetén Fetén o Tesa i Jonatan Penalba, entre moltes altres. "El festival intenta abraçar aquesta diversitat, oferint un ampli ventall entre propostes més tradicionals de músics més emblemàtics, i concerts més contemporanis, amb estils com el rap o l'electrònica, i que en alguns casos s'apropen a iniciatives més experimentals", incideix la Carol Durán, directora artística del Tradicionàrius.

Una altra de les característiques del festival és la diversitat territorial. Enguany ens farà viatjar des de Catalunya cap al País Valencià i les illes Balears, fins a l'Iran o els Estats Units, passant per Andalusia o l'Occitània. Destaquen el grup occità Les Mécanos, que realitzen polifonies acompanyant-se de claus angleses, llantes de vehicles, i altres eines; des d'Andalusia Los Malagatos, que proposen un folk andalús que no és gaire habitual per la presència del flamenc; o el mandolinista nord-americà, John Reischman.

El Tradicionàrius 36 tornarà a reforçar el treball en xarxa i mantindrà col·laboracions amb altres festivals com Barnasants, amb concerts que abracen músiques d'autor i d'arrel, o amb espais com ara el Palau de la Música. "És la filosofia que hem volgut reflectir al cartell, dissenyat per Quim Díaz i que celebra el 25è aniversari dels Castellers de la Vila de Gràcia, que treballant junts entre tots aconseguim fer molt més", afirma Durán.

Des de l'organització del festival també celebren el gran nombre de projectes liderats per dones que s'han programat de manera natural. "Està en alça i és una tendència, vol dir que estem normalitzant el sector de la música d'arrel, que sempre ha estat liderat per homes. Per tant, ens fa molta il·lusió que això passi", manifesta Durán. Tanxugueiras o Marala són la punta de llança, però a la programació en trobem molts altres, com ara Namorala Pandereteiras, Alba Careta o La Maria.

Una de les novetats de la 36a edició del festival és el Tradicionàrius a Santa Eulàlia, un concert a la plaça Sant Jaume durant les festes barcelonines, que portaran la rumba de Gràcia, amb Todos los gatos son pardos, al cor de la ciutat. A banda de concerts, el festival també proposa una gran varietat d'activitats, com tallers d'instruments i danses, presentacions de llibres o exposicions.

Homenatge a Jordi Fàbregas 

Una de les propostes més especials del Tradicionàrius 36, que a més servirà per donar el tret de sortida del certamen, és el concert que homenatja Jordi Fàbregas, fundador del festival, mort el gener de 2021. El 13 de gener, a les 21.30 h, el festival s'inaugurarà amb un viatge per l'univers musical de Fàbregas amb una mirada intergeneracional. "Al Jordi li preocupava mantenir el llegat de la música d'arrel i transmetre'l als joves. Per aquest motiu, compositors joves han arranjat el seu repertori i el posaran en escena amb cantants convidats i amics del Jordi", afirma Durán.

Aquest concert també s'emmarca en el nomenament de la sala del CAT, com a Auditori Jordi Fàbregas, una proposta de l'Ajuntament de Barcelona que ha estat molt ben rebuda al Centre Artesà Tradicionàrius. "Des de divendres l'espai passarà a dir-se Sala Jordi Fàbregas, així que tot el que passi al voltant de la música d'arrel en aquesta sala, estarà sota el seu nom i la seva mirada", assenyala la directora artística del Tradicionàrius.

"La seva figura ha estat absolutament bàsica", diu Durán. "A banda de músic i de gestor cultural, ha estat un activista cultural incansable. Gràcies a ell tenim el Centre Artesà Tradicionàrius, i la música d'arrel avui en dia gaudeix d'una bona salut avui en dia", afegeix. La directora artística del Tradicionàrius destaca la lluita de Fàbregas, juntament amb la resta de l'equip del Tradicionàrius, per fer visible la música d'arrel i mantenir aquest llegat "Va ser un element vertebrador molt important i creiem que homenatjant-lo és la millor forma d'agrair-li", assenyala.

Així, el festival s'inicia amb una mirada al passat des del present, i finalitzarà amb una mirada cap al futur. L’OMAC juvenil reuneix joves intèrprets, "les joves promeses de casa nostra" de tots els estils musicals, que formen Transatlàntic, una orquestra que aposta per l’experimentació, la qualitat i la creativitat amb la voluntat d’atraure nou públic jove cap a la música popular i tradicional.

Salut de la música folk i d'arrel tradicional

Durán destaca que la música folk i d'arrel tradicional té una molt bona salut. "Hem d'estar molt contentes des del sector. Hi ha músics d'altres estils que estan agafant com a elements integradors de les seves músiques la música d'arrel", valora. Gràcies a això, la música d'arrel arriba a públics als quals fins ara no estaven arribant", afegeix. Com a mostra, els fenòmens de Marala, Tesa o les Tanxugueiras, o el disc de Rozalén amb músiques d'arrel.

Alhora, la directora artística del Tradicionàrius també creu que el festival es troba en una molt bona època. "Estem vivint un moment molt dolç en el que hi ha molts músics que volen treballar en la música d'arrel", afirma Duran, que explica que arriben moltíssimes propostes de molta qualitat. "Tenim moltes ganes que el festival creixi encara més, que puguin venir artistes de molts més llocs, i alhora portar artistes d'aquí cap a fora. Tenim moltes idees que ens agradaria fer, però necessitaríem més finançament per créixer", afegeix Durán.