La Plataforma per la Llengua celebra la incorporació d’aquesta nova modificació de la Llei Orgànica d'Educació que suprimeix la vehicularitat del castellà i obliga els governs autonòmics a garantir que l’alumnat sigui competent en les dues llengües oficials. L’entitat ha elaborat un document per donar a conèixer el seu posicionament enfront les noves mesures.

El passat dijous 26 de novembre, el Congrés dels Diputats va aprovar el dictamen de modificació de la Llei Orgànica d'Educació, que apunta la llei amb qüestions relacionades amb l'ús de les llengües oficials a les escoles i instituts de tot l'Estat espanyol.

Diego Sola, vocal de l’executiva i responsable d’Educació i Universitats, destaca que “aquesta aprovació suposa la possibilitat de tenir un marge d’actuació i intervenció més gran en els àmbits extra curriculars, ja que l’espai a l’escola no només és limita a l’aula”.

La modificació inclou una esmena de la Plataforma per la Llengua que suprimeix la vehicularitat del castellà, amb la qual cosa es retorna als governs autonòmics la competència de decidir les llengües vehiculars dels sistemes educatius, el que representa un gran pas endavant després de la implantació de la Llei Wert a l'any 2013.

“El fet que desaparegui de la menció la llei Wert, que condicionava la política lingüística de les autonomies amb dues llengües cooficials, retorna als governs autonòmics la plena competència per regular el coneixement del català en tot l’alumnat”, remarca Sola.

Una de les principals novetats és que s’obliga els governs autonòmics a fomentar "instruments de control, avaluació i millora" amb l’objectiu de garantir la competència comunicativa en les diferents llengües oficials i que els centres "adoptaran les mesures necessàries per compensar les carències que hi puguin haver en qualsevol de les llengües".

“Un aspecte rellevant és el tema dels plans educatius amb els quals els centres elaboren el seu projecte educatiu i lingüístic. Ara podran prendre mesures efectives i necessàries per assolir la competència plena de la llengua catalana en l’alumnat”, assegura Sola.

Deficiències orals i escrites

S’ha de tenir en compte que molts alumnes del sistema educatiu acaben la seva escolarització amb dèficits i insuficiències competencials del català, ja sigui en expressió escrita o oral. La nova llei obligarà els governs autonòmics a assumir una plena capacitació del català de tot l'alumnat per reduir aquestes insuficiències, sobretot orals. La Plataforma per la Llengua posa el centre d’atenció en que els governs autonòmics apliquin mesures que garanteixin l'adquisició de les competències orals i escrites de manera satisfactòria.

D’altra banda, el nou text donarà pas a treballar aquests aspectes també fora de les aules i les hores no lectives. D’aquesta manera, s’impulsaran les activitats en català en espais que formen part del procés educatiu i el lleure de l’infant, com ara el pati, el menjador escolar o les activitats extraescolars i esportives. Així es pretén que l’alumnat disposi d'ambients reals de pràctica de l'oralitat de la llengua catalana, i que a la llarga, augmentin la seva confiança per fer-lo servir.

Dades alarmants

A Catalunya, l'expressió escrita en català de l’alumnat que acaba l'ESO és molt millorable, ja que un 14% de l’alumnat es situa en un nivell baix i un 26,5% més en un nivell mitjà-baix. Tan sols un 16% considera que té un nivell alt. D’altra banda, tal i com esmenta l'estudi de patis que la plataforma va publicar el 2019, només un 14,6% de les converses de l’alumnat de la secundària de zones urbanes de Catalunya són en català, enfront del 35% de la primària.

Pel que fa a les Illes Balears, un 38% dels i les alumnes de sisè de primària van mostrar un grau d'assoliment de la competència en català molt baix, baix o intermedi baix.

Respecte al País Valencià, tot i que no hi ha publicacions recents, la darrera enquesta de coneixement del valencià al 2015 mostrava que, tot i que el jovent d’entre 15 i 24 anys són el grup amb més competència en català, les proporcions de joves que saben parlar-lo i escriure'l perfectament o bastant bé se situava entorn del 65%.