El coneixement del castellà a Catalunya supera en vint punts el del català

La salut del català travessa un període de llums i ombres. Davant dels entrebancs i la minorització que pateix la llengua, també desplega un gran potencial. Els problemes que afronta el català en l’actualitat són, sobretot, fruit de la ideologia, la política i la justícia, ja que, durant els darrers segles ha estat una llengua castigada, relegada i, fins i tot, oprimida. Plataforma per la Llengua treballa, any rere any, en la configuració de l’InformeCAT, el qual dibuixa una fotografia de l’estat del català arreu del domini lingüístic: Catalunya, Illes Balears i València.

És a través de cinquanta dades que es realitza aquesta anàlisi, amb l’objectiu principal de situar el català en el debat públic, amb informació precisa i un marc conceptual adequat per recuperar-ne la plena normalitat. L’informe s’organitza en set àmbits diferents: dades sociodemogràfiques; cultura i mitjans de comunicació; empresa i serveis; educació i cohesió social; justícia, oficialitat i reconeixement, i internet i noves tecnologies.

La percepció del català a escala nacional

Un dels fets que destaquen des de la plataforma és que el 95% de les habitants de Catalunya, València i les Illes Balears afirmen que parlen bé el castellà i només el 65% diu que parla bé el català. Són dos factors els que expliquen la diferència entre el coneixement dels idiomes. Per una banda, la imposició legal del castellà a la ciutadania i, per l’altra banda, la tendència de les catalanoparlants a canviar al castellà.

Plataforma per la Llengua opina que aquest decalatge és preocupant, perquè si la ciutadania no es veu amb la capacitat de parlar bé el català, difícilment l’utilitzarà habitualment. I com menys parlants habituals de la llengua hi hagi, menys espai tindrà i menys oportunitats hi haurà per parlar-la. “Aquestes tendències contribueixen decisivament a la minorització del català i a la substitució lingüística”, expressen.

A més, en cadascun dels tres territoris catalanoparlants, el percentatge de persones que afirmen que parlen bé el castellà és superior dels que diuen que parlen bé el català. Com a contrast d'aquesta dada demogràfica, també s’ha conegut que una de cada quatre persones a Espanya sap parlar la llengua catalana i gairebé una de cada deu el té com a idioma inicial.

Les joves de Barcelona no prioritzen el català

Si posem el punt de mira a una escala més local, a Barcelona, per exemple, trobem una altra dada alarmant. El català és la llengua habitual de només el 5% de joves de Nou Barris, una de cada vint persones, i el castellà és l’idioma general del 86% del jovent, nou de cada deu persones. Addicionalment, el català no assoleix el 50% de les joves parlants en cap dels districtes de la ciutat.

Aquest fet es pot relacionar amb les dades de l’Ajuntament de Barcelona que indiquen que un elevat nombre de residents de Nou Barris procedeixen de territoris tradicionalment castellanoparlants, nascuts a diferents regions de l’Estat Espanyol o a països on es parlà el castellà com a llengua vehicular.

Les filles d’aquestes famílies, per tant, no tenen el català com a idioma principal. Es pot afirmar que el català ha perdut el seu rol tradicional de llengua d’ús general al districte i que tampoc s’adopta per les persones nouvingudes, funcions que ha assumit el castellà.

La justícia i l’ús de la llengua

Pel que fa a l’organització del sistema judicial, altres dades que alerten la situació del català són la manca de compromís amb la llei que presenten els jutjats a Catalunya, ja que desatenen un 81,3% de les peticions que demanen la documentació en català. El 73,3% de les fiscals que exerceixen a Catalunya no tenen cap acreditació de coneixements de català.

Com a dada rellevant en l’ús de la llengua, l’any 2022 va augmentar en un 43,3% la parla del català en les advocades del torn d’ofici.

L’auge de la llengua catalana a les plataformes digitals

Però no totes les dades recopilades mostren una situació decadent per la llengua, també hi ha una gran part positiva. Per exemple, en termes de cultura, s’han afegit més de sis-centes pel·lícules i sèries en català a les plataformes de streaming, sent Amazon Prime Video la que més n’ha incorporat, seguida de Filmin, RakutenTV, Movistar+, Disney+, Apple i Netflix, a un ritme més baix.

HBO ha estat l’última a sumar el català, però molt més diferenciada de les altres. Tot i això, un 43,6% dels habitants de Catalunya opinen que la presència del català a subtítols i doblatges és encara insuficient.

Si ens fixem en el món digital, pel que fa a les cerques a Google i YouTube, s’ha detectat que gairebé el 45% dels catalanoparlants de Catalunya no fan servir el català per fer les seves cerques, només l’utilitza el 23,3% de la població. Aquesta situació denota que, encara que la presència de la llengua a Internet és àmplia, pràcticament la meitat dels parlants no la té present i no fa ús d’aquesta en aquest àmbit.

El gran valor que la majoria de la ciutadania catalana té per l’idioma

A més, l’estudi també ha determinat que el català és una llengua valorada per les persones que el parlen. Un elevat nombre d’habitants afirma que les funcionàries de l’estat que atenen el públic haurien de saber català, amb percentatges de més d’un 80% a Catalunya i València, i un 68% a les Illes Balears. Unes xifres que signifiquen que el català “s'ha de poder fer servir amb naturalitat i sense obstacles en l'àmbit públic”.

Afegeixen que “és molt significatiu que, malgrat aquesta realitat, un percentatge tan elevat d'habitants aposti perquè els funcionaris coneguin la llengua pròpia: no només els autonòmics i locals, sinó també els estatals que atenen el públic”.

Finalment, altres dades que s’han recopilat a l’estudi i mostren el vessant positiu de la societat cap a la llengua són, per exemple, que el 84% de les catalanoparlants de Catalunya aposten perquè el català es converteixi en llengua oficial a la Unió Europea. A més, un percentatge elevat de residents de Catalunya, València i les Illes Balears considera que el català és útil per a les joves.