Per conèixer la transcendència del diccionari cal posar en context la situació en què es troba la llengua romaní:

La persecució de la cultura gitana

El romanó és la llengua que parlen les persones gitanes arreu del món, però, a l'Estat Espanyol no el parlen degut a la repressió de la cultura gitana. Una repressió secular on hi ha normatives que prohibeixen a les persones gitanes fer expressió pública dels seus trets culturals identitaris. Entre ells, la llengua. També els oficis, maneres de vestir, certes tradicions o pautes culturals pròpies del poble gitano que són reprimides per les autoritats. Això ha portat a l'extinció del romanó com una llengua viva entre el poble gitano a l'Estat Espanyol.

Mercedes Gómez, membre de l'associació Lacho Baji Cali afirma que: "La llengua gitana ha estat demonitzada. Paraules que provenen del caló i que han estat incorporades al castellà, apareixen com vulgarismes (xaval, bocata, camelar, chachi, halar, pirar-se, etc.). Poder treure aquest diccionari amb algunes paraules de la llengua gitana és per a nosaltres un passet més per situar la cultura gitana en un lloc que hem d'anar lluitant cada dia".

La recuperació de la llengua romaní és una manera per fer front el racisme institucional sofert pel poble gitano, fent arribar a les escoles una llengua perseguida i censurada. Patrimoni cultural de les famílies gitanes presents a l'escola.

L'elaboració del diccionari, una iniciativa col·lectiva

Francisco Rubio, membre de LaFundició , ens ha explicat que: "La iniciativa sorgeix juntament amb l'entitat Lacho Baji Cali, amb què hem col·laborat conjuntament diverses vegades en iniciatives per visibilitzar el paper del poble gitano en la societat contemporània i també per denunciar l'antigitanisme que, històricament, ha patit el poble gitano al nostre país".

Per aquest motiu va sorgir la idea de crear un diccionari Romanó-Català-Castellà il·lustrat. L'elaboració del diccionari és una iniciativa col·lectiva, que es va desenvolupar al llarg de diverses sessions a l'aula amb infants amb la col·laboració de la Mercedes Gómez i d'en Carlos Muñoz en la traducció, un lingüista estudiós del romanó. Un dels objectius del diccionari era donar a conèixer a infants gitanos i no gitanos, l'existència de la llengua pròpia del poble gitano. Cada infant va triar una paraula, la va dibuixar i la va definir.

A continuació, Rubio detalla que: "De fet, la iniciativa respon a l'observació que el sistema educatiu, moltes vegades, no s'entén amb la població gitana i la població gitana no s'entén amb el sistema educatiu. Entre altres coses perquè el sistema educatiu està pensat des d'una perspectiva paia. En cap referència apareix el poble gitano. I era una ofensa que en una escola amb un nombre de població gitana molt alt l'alumnat gitano no tingués referents de la seva pròpia cultura".

El resultat és un petit diccionari que aplega prop de cent paraules i il·lustracions, però sobretot implica un petit pas en la divulgació de la llengua romaní.

Des de fa anys, LaFundició i Lacho Baji Cali duem a terme processos de treball orientats a explorar les cosmovisions gitanes posant-les en relació amb el present i els futurs dels nostres territoris.

LaFundició és una cooperativa fundada l'any 2006 que desenvolupa projectes culturals. Des de l'any 2013 treballa majoritàriament a l'Hospitalet de Llobregat en col·laboració amb moltes altres entitats i persones de la ciutat. En una d'aquestes col·laboracions va sorgir el diccionari il·lustrat. La col·laboració va ser amb l'associació gitana de l'Hospitalet Lacho Baji Cali i amb la llavors Escola el Gornal, actualment Institut Escola Gornal.

Lacho Baji Cali és l'associació de dones gitanes del barri del Gornal fundada l'any 1991. Lacho Baji Cali en romanó significa "la bona sort gitana" i era el nom de l'escola del barri de barraques de La Cadena. Aquestes paraules són un rastre de les formes de vida de la comunitat gitana de l'Hospitalet que uneix present i passat de la comunitat gitana.

Primer diccionari romaní – català

Aquest és un altre diccionari. El primer que es va crear. La seva publicació es tracta d'una fita al món gitano i a l'editorial. Segueix el sistema gràfic estandarditzat per Marcel Courthiade i ha estat adoptat per entitats gitanes. Per la seva creació s'ha aplicat el lèxic heretat de la llengua, originari majoritàriament del sànscrit. Està elaborat com a eina per facilitar el patrimoni lingüístic de la llengua gitana a les persones gitanes així com a les que volen aprendre el romaní. Els autors del diccionari són Perseu Cismich i Ignasi-Xavier Adiego.

En Perseu Cizmich treballa per la defensa de la justícia social per a la recuperació de la memòria històrica i del Patrimoni Cultural del Poble Romaní col·laborant activament amb diferents institucions i organitzacions catalanes i europees que treballen en la difusió del llegat cultural del poble gitano.

L'Ignasi-Xavier Adiego és catedràtic de Lingüística Indoeuropea i director de l'Institut Universitari del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Universitat de Barcelona. Treballa en la l'estudi de la parla gitana a la península Ibèrica estudiant les fonts escrites existents des del segle XVIII i recollint i analitzant testimonis vius que encara en queden.

El caló, un dialecte de la Península

La persecució institucional patida per la llengua romaní en el territori espanyol ha originat el caló, un dialecte format pel lèxic romaní i la gramàtica espanyola i que cada vegada és menys utilitzat i menys conegut per la joventut gitana.

El caló no és una llengua sinó una varietat dialectal del castellà pròpia de les persones gitanes, que també té les seves varietats dialectals pròpies a diferents comunitats gitanes a diferents parts de l'estat.