El llegat de Joan Soler i Amigó, referent de la cultura popular catalana

Joan Soler i Amigó, pedagog, escriptor i folklorista badaloní, ha mort als vuitanta anys. Reconegut per ens i entitats com un referent de la cultura popular catalana, Soler i Amigó va destacar, especialment, per la seva tasca en defensa i divulgació de la cultura popular, amb una llarga trajectòria, i una extensa bibliografia d'història local i folklore, que va ser reconeguda amb diversos guardons al llarg de la seva vida, com ara el Premi Nacional de Cultura l'any 2006, en l'apartat de cultura popular, i la Creu de Sant Jordi el 2018.

A banda del gran llegat que deixa al món de la cultura popular catalana, Soler i Amigó va deixar empremta a través de la seva tasca a diversos nivells, com ara a l'Orfeó Badaloní, ateneu del qual va ser president, i motiu pel qual el vam entrevistar fa uns anys a Xarxanet; També ha destacat per la seva tasca de mestre o com a tècnic d'educació dels ajuntaments de l'Hospitalet de Llobregat i Badalona.

Els llibres de cultura popular

La seva passió per la cultura i les tradicions populars el van portar a ser tot un referent i un destacat divulgador. Les seves obres més importants al voltant de la cultura popular catalana són, entre d'altres, 'Festes tradicionals de Catalunya' (1978), premi Crítica Serra d'Or; 'Nadal català' (1995); 'Enciclopèdia de la fantasia popular catalana' (1998); 'Sant Jordi. La diada. La tradició. L'actualitat' (2000); 'Cultura popular tradicional' (2001); 'D'on venen els nens i com es fan segons la cultura popular tradicional' (2004); o 'Dotze catalanes llegendàries' (2010). 

Com no podia ser d'una altra manera, Soler i Amigó va escriure molt sobre Badalona i la cultura popular del municipi on va néixer. Així, destaca 'Barres i onades: relats d'història a Badalona' (1982), guardonat amb el premi Baldiri Reixac; i 'Maig major: història de les Festes de Maig a Badalona' (1985), premiat amb el Josep Ametller de la Revista Recull de Blanes. 

Enciclopedia Tradicionari

Soler i Amigó va ser director de l'Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya, Tradicionari, des del 2005 fins a l'any 2008. El Tradicionari és un projecte, de deu volums, que va aplegar els millors especialistes de cada àmbit del món de la cultura popular amb l'objectiu de divulgar la tradició popular catalana a partir d'estudis, reculls i publicacions que van deixar els folkloristes i els primers etnògrafs i antropòlegs, i alhora mostrar-ne l'actualitat.

En aquests deu volums de l'Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya podem trobar reflectits temes com la narrativa popular, els jocs i els esports tradicionals, la festa, la música o la vida de la gent.

La Vall del riu vermell

En el moment d’eclosió de la Nova Cançó, Soler i Amigó també va ser autor de les lletres d'algunes cançons que van interpretar cantants com Jaume Arnella o Xesco Boix. No obstant això, probablmenet, el seu treball més conegut al voltant de la música, va ser l'adaptació que va fer al català de la cançó espiritual negra, en anglès 'Red River Valley', traduïda com a 'La vall del riu vermell', una cèlebre cançó de comiat, molt emotiva, que es fa servir en els funerals.

L'escriptor també va adaptar al català la cançó 'Vechio scarpone', traduïda com 'Vella Xiruca', una cançó que es va convertir en un emblema musical del moviment escolta. Aquesta peça musical va ser inclosa pel mateix escriptor al recull que va fer, l'any 2011, de cançons: '50 anys, 100 cançons. De la Vella Xiruca a Mar Mur passant per les Rondes de Vi'.

Poesia i ficció

Soler i Amigó també va escriure més enllà de la cultura popular. Així, va escriure poesia, i va publicar llibres com 'Companys de viatge de Jacques Brel' (1964), conjuntament amb Joan Argenté, i que va ser guardonat amb el premi de poesia de la Selva del Camp; 'Miralls de l'Alba' (1984), premi Recull de Blanes. D'altra banda, també va explorar la ficció, amb 'Bandoler, bandoler, bandoler' (1991), per al públic infantil i juvenil; i 'Rebels a Tramuntana' (2002), novel·la guardonada amb el premi Leandre Colomer de Novel·la d'Història de Catalunya.

Sobre altres temes va publicar 'Trobament de dos móns' (1992); 'Els enllocs: els temps i els horitzons de la utopia' (1995); 'Pensar la ciutat des de l'educació' (1998), amb Carme Bosch, Teresa Sambola i Maria Pujol; o 'Dones catalanes llegendàries. Reines, comtesses i heroïnes' (2010).

Empremta del seu llegat

Diverses entitats, ens i personalitats han olgut acomiadar-se de Soler i Amigó, una mostra més de la importància del seu llegat i de la seva figura referent en el món de la cultura popular catalana. Han volgut deixar missatges de comiat a les xarxes socials entitats com la Federació d'Ateneus de Catalunya, els ateneus de Badalona Orfeó Badaloní i el Círcol, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, la Societat Catalana de Pedagogia, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, la Fundació Vincle o l'Associació de mestres Rosa Sensat, entre moltes altres.

També s'ha acomiadat personalitats com Dolors Sabater o Jordi Cuixart, i ens com l'Ajuntament de Badalona o la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Com diu l'inici de 'La Vall del riu vermell', cançó de comiat adaptada per Soler i Amigó, 'Trobarem a faltar el teu somriure'.