Actualment el Secretariat està en fase de desenvolupament del seu pla de participació la diagnosi del qual va apuntar importants línies estratègiques de treball. Es fomenta la participació en un sentit territorial fent treball conjunt amb les entitats que radiquen en cadascun dels quatre barris actuals i, d’altra banda, es treballa des del punt de vista sectorial per tal de poder posar en relació les entitats que comparteixen àmbit amb un format de taula. Les taules que hi ha actualment en funcionament són: esports, cultura, cultura popular i tradicional, ús social de la llengua, interculturalitat, aules de formació de gent gran, educatives i també la de temps lliure.

El model, doncs, és el d’un associacionisme que neix des de la base i que, a través dels nombrosos processos de coordinació associativa, pot incidir en unes polítiques públiques cohesionadores que tinguin en compte el treball que les associacions duem a terme quotidianament.

La cogestió dels centres cívics
Aquest model neix l’any 1994 de la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona i del Secretariat de rellançar el paper que han de tenir els centres cívics com a canalitzadors de la cultura i de la participació en la proximitat. El Secretariat sempre ha preferit un model d’intervenció social en el que la presa de decisions sigui compartida entre el municipi i la ciutadania.

Aquest model ha possibilitat que les activitats dels centres cívics siguin decisió de les entitats, les quals es constitueixen en comissions organitzadores de les activitats i en decideixen els continguts. Els processos participatius són lents, ja que es basen en el consens, i això vol dir que la preparació de les activitats ha de començar amb molta antelació; els resultats obtinguts, però, excel•leixen i converteixen la ciutadania en part actora de la participació.

Una altra singularitat del procés és la barreja de personal tant de l’administració com del Secretariat, que queda adscrit al projecte, i la important presència de voluntariat de les entitats que s’implica en les tasques de govern. Finalment, aquesta fórmula de cogestió possibilita que els ingressos obtinguts per les activitats i els tallers no hagin de ser ingressats al municipi i es poden gestionar directament des dels centres, la qual cosa permet que sempre hi hagi diners disponibles per a poder fer els pagaments als proveïdors amb els beneficis que es deriven dels pagaments al comptat.

Després de setze anys de singladura, la cogestió continua obrint noves perspectives de treball per a les associacions del territori a través de la realització d’unes jornades de reflexió que ens permetin encarar un futur amb optimisme, tot i la important recessió general que experimenta el país.