Enric Capdevila: “Hem rebut la Creu de Sant Jordi amb molta il·lusió, perquè han estat dos anys de treball"

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Sandra Pulido
Enric Capdevila fa més de trenta anys que està al capdavant de la Societat Cultural i Esportiva La Lira. Font: Societat Cultural i Esportiva La Lira.
Enric Capdevila fa més de trenta anys que està al capdavant de la Societat Cultural i Esportiva La Lira. Font: Sandra Pulido.
La Lira, que va néixer com una coral, ja té més de tres-centes persones associades. Font: Sandra Pulido.
La Lira, que va néixer com una coral, ja té més de tres-centes persones associades. Font: Sandra Pulido.

Enric Capdevila: “Hem rebut la Creu de Sant Jordi amb molta il·lusió, perquè han estat dos anys de treball"

Autor/a: 
Sandra Pulido
Suport Tercer Sector

Resum: 

Amb més de cent cinquanta anys d’història al barri de Sant Andreu del Palomar, la Societat Cultural i Esportiva La Lira, ha estat guardonada pel Govern de la Generalitat per la seva tasca al barri.

Enric Capdevila fa més de trenta anys que està al capdavant de la Societat Cultural i Esportiva La Lira, una entitat molt arrelada al barri de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona. La Lira, que va néixer com una coral, ja té més de cent cinquanta anys d’història i molts reconeixements, el darrer, la Creu de Sant Jordi, per la seva feina “cívica, cultural i esportiva” al barri.

Com neix la Societat Cultural i Esportiva La Lira?

La Lira és una de les tres entitats de referència de Sant Andreu i som els segons més antics, ara són ja cent cinquanta-dos anys. Tot va començar com gairebé totes les entitats de Catalunya, en l’època claveriana [de Josep Anselm Clavé], per treure els homes dels bars. Aquí va funcionar, perquè van començar a trobar-se, precisament, a un bar del carrer Gran i van decidir muntar una coral. Després, van haver de canviar de lloc i van trobar aquest terreny [al carrer Coroleu] que en el seu moment, per documentació que hem trobat, va costar una pesseta.

La construcció la van fer els propis socis un cop acabaven de treballar. De fet, hem trobat factures d’algunes bigues que hi havia antigament que eren vies de tren. I així va anar funcionant fins ara, és clar, amb els canvis oportuns de cada època.

Amb moments complicats?

Bé, podem presumir una mica de què en cap moment se’ns va fer tancar l’entitat durant la Guerra Civil ni se’ns va fer canviar de nom: sempre va ser Societat Coral La Lira. Això sí, és molt curiós veure les actes que una setmana surten en català i la següent en castellà.

I fa uns vuit anys vam tirar tot l’edifici de dintre, excepte la façana de davant i darrere (que té un balcó amb voltes catalanes que està protegit). Vam fer un disseny modern, però mantenint tots els elements vells que vam poder. Això gràcies a una subvenció de l’Ajuntament.

Quina importància té La Lira al barri de Sant Andreu?

Sant Andreu com a poble industrial era molt actiu i l’entitat va anar arrelant. A més a més, suposo que en aquell moment hi hauria diferències entre les tres entitats i la gent que anava a una no anava a les altres. Ara tenim molt bona relació amb totes les entitats del barri i les tres de referència (La Lira, Casal Catòlic i Els Catalanistes) ens avenim molt bé i, si ens podem ajudar, ho fem.

A més a més, nosaltres vam començar a fer uns treballs en xarxa en els quals vam implicar totes les entitats del barri i després a tot el districte. Estem ajudant entitats molt petites que possiblement es trobarien perdudes. Per exemple, en èpoques de subvencions estem formant entitats que no tenen ordinadors o que no tenen els coneixements, perquè les puguin presentar.

I quina relació hi ha amb el veïnat de Sant Andreu?

És molt bona. Per exemple, quan he arribat al local hi havia unes dones dinant i quan m’han vist el primer que han fet ha estat felicitar-me per la Creu de Sant Jordi. Tot el barri ens ha felicitat!

Ens hem obert molt al barri, perquè qualsevol persona de Sant Andreu que tingui una inquietud pot venir a exposar-la i, si veiem que és factible, la tirem endavant. Ara tenim un petit terrat i s’hi ha muntat un hort urbà perquè hi havia un grupet de persones a qui els hi venia de gust fer-ho. També hem col·laborat amb entitats del barri i la Fundació Espigoladors per recollir les taronges dels arbres del carrer i fer melmelada.

El que va començar com una coral, com ha canviat? Què s’hi pot fer ara?

Tenim diferents opcions, tant culturals com esportives, per això, vam fer un canvi de nom. Hi havia federacions esportives que no deixaven que les entitats esportives estiguessin dintre de l’entitat cultural, per això fa trenta anys es va passar a dir Societat Cultural i Esportiva La Lira. Així van aconseguir que aquestes entitats poguessin tenir dret a vot a les federacions.

Ara tenim el club d’escacs, el club de tenis taula Sant Andreu i un de ball esportiu, quant a esport reconegut. També hi ha un grup de sardana esportiva. A més, l’orfeó, el club de rol i tres grups de teatre. Aquí tenim Somni’TS - teatre solidari i tot el que es recapta va a parar a una ONG principalment del barri.

Quina importància té La Lira en la defensa de la cultura catalana?

Aquí hi cap tota la cultura! L’any passat vam acollir el cicle ‘Amen Sam’, un festival de cultura gitana que parlava de l’holocaust amb el poble gitano, un fet que poca gent té present. Vam fer exposicions, xerrades, concerts de rumba catalana... La gent del barri va quedar molt contenta pels coneixements que van rebre i les persones gitanes també van quedar meravellades d’explicar la seva història a gent que no és de la seva ètnia.

Cada any també portem un grup estranger de dansa, l’any passat vam tenir un d’ucraïnesos i aquest seran polonesos. Intentem que la cultura externa també formi part de La Lira.

Hi ha gent jove a La Lira?

Molta! De tres-cents socis aproximadament que som, pot haver-hi un 35% de menors de quaranta anys i dintre d’aquests els menors de vint anys poden ser un 20%. Els grups que més persones joves tenen són el de sardanes -sembla mentida, però la competició els hi agrada-, escacs i tenis taula.

Fa unes setmanes vau rebre la Creu de Sant Jordi.

L’hem rebut amb molta il·lusió, perquè han estat dos anys de treballar. La vam demanar pels cent cinquanta anys perquè ens feia il·lusió, llavors vam aconseguir la Medalla d’Honor de Barcelona, però la Creu de Sant Jordi no va poder ser. Jo he anat punxant aquests dos anys fins que un dia em vam trucar i em van dir: “No cal que insistiu més, que ja la teniu”. Estem tota l’entitat molt contenta, i el barri també.

Enric, quant de temps portes a La Lira?

Hi vaig arribar l’any 1975 per la colla de sardanes. De president deu fer uns trenta-cinc anys que hi soc. Vaig agafar la presidència perquè no la volia ningú i fins avui. En aquell moment vaig deixar la secció, ho tenia molt clar, però això no vol dir que no vagi amb ells quan surten.

La Lira té més de cent cinquanta anys d’història, però quin futur li espera?

Si fos per mi, tres-cents anys més. Jo l’únic que demano és que hi hagi gent jove que vulgui tirar-ho endavant, perquè, si hi ha gent jove, voldrà dir que hi ha futur.

A més, les iniciatives de fora, si són factibles les agafen. Per tant, jo crec que futur en té. Si anem treballant d’aquesta manera, la gent te la fas teva.

Afegeix un comentari nou