Enriqueta Martí va viure al barri del Raval de Barcelona a principis del segle XIX. Prostituta i remeiera, se la va acusar de matar desenes d'infants, fins i tot després de morta, per fer-ne ungüents i beuratges. L'únic que es va provar, segons la investigació de l'escriptora Elsa Plaza, va ser el segrest d'una nena durant uns dies.

Els ossos que van trobar a casa seva van resultar ser d'animals, i la sang, del càncer d'úter que la va matar a la presó de Reina Amàlia, tot i que la llegenda diu que la van assassinar les seves companyes de cel·la.

El fotògraf documental Viktor Blanco l'ha perseguit pels carrers del Raval durant nou dies, i fins i tot ha anat a Sabadell per viure el viatge que suposadament feia amb una nena que prostituïa. "La interpretació és lliure. Pots pensar que en treia un benefici o que l'acompanyava i la protegia", ha explicat durant la inauguració 'Vampira', al Taller 131, una associació cultural de nova creació que es materialitza com un espai artístic multidisciplinari al mateix barri del Raval.

El resultat és una narració fotogràfica feta en l'actualitat que evoca el passat, i que es podrà veure a l'espai fins al 15 de juny. Les imatges, que cercava en paral·lel a un procés de documentació, juguen amb el contrast en blanc i negre de les llums i ombres d'aquesta realitat-ficció, i el petit format ens porta al 'voyeurisme' que es va generar al voltant del cas amb el qual els mitjans de l'època es van acarnissar.

També hi trobem l'atzar de l'experiència vivencial del seu autor, per exemple, a la imatge d'un ratpenat que va trobar-se "de casualitat" i que va portar als forestals per rescatar-lo, i que, alhora, ens remet a la dicotomia entre el bé i el mal i a les aparences que ens fan interpretar que l'animal és mort.

"Em dic Enrica"

L'exposició s'ha inaugurat amb una performance poètica a càrrec de l'actriu i poeta Ona Salvat, que ha interpretat Enriqueta amb un text commovedor escrit per a l'ocasió i basat en el llibre de Plaza. "Jo, jo vaig néixer a Sant Feliu, / ara fa més de cent anys i em dic Enrica. / No tinc clar de qui parleu quan llanceu / el mot vampira i no eixugueu el regalim / que us goteja cos avall", ha etzibat durant la performance.

I és que el mite va créixer sense aturador al voltant d'una dona que es prostituïa i tenia coneixements de salut comunitària i que, per tant, no complia amb la normativitat. I no és un cas aïllat que la Història demonitzi les dones que no encaixen.

Passa des de la mitologia grega amb Medusa, Sethe, Antígona, Medea, Nela o Dido, i continua amb la cacera de bruixes, amb Juana la Loca o amb Mata Hari. Són dones que s'expliquen segons un relat patriarcal que les menysprea i castiga per utilitzar-les com a rectificador moral de la societat, com bé explica Silvia Federici a 'Caliban i la bruixa'.

I així va ser que el fet que Enriqueta acabés sent "la vampira del Raval" sense cap judici que ho provés podria haver anat bé per tapar una xarxa de pederàstia de l'alta burgesia en un moment d'obertura de la ciutat.

El fet interdisciplinari

El Taller 131 recupera el nom d'un taller situat al carrer Hospital, 131, que era un espai de creació multidisciplinària i convivència comunitària format per alumnes de l'Escola Massana que va existir a la dècada dels 80. És per això que les seves sòcies fundadores aposten per la interdisciplinarietat com una suma de sabers i interpretacions per crear un objecte nou que defuig de la propietat individual i la retorna al col·lectiu, explica la presidenta de l'entitat, Carla Fajardo.

"De vegades, passen coses. I, en aquest cas, ha sigut claríssim. El Viktor s'ha emportat l'experiència de l'Ona i l'Ona la del Viktor, i el públic ha pogut veure un fet des de diferents prismes. Un fet que, a més, parla de com es conforma la veritat al voltant d'un mite i segons els ulls que la miren", conclou.

Una de les mostres de la riquesa que això crea és aquest vídeo amb les imatges que Blanco va gravar buscant Enriqueta pels carrers del Raval i la veu de Salvat interpretant Enriqueta Martí que ens insta a "no oblidar com fem veritat".