Esteban Marín: "Part de la nostra feina és ensenyar als joves que tenen poder d’acció sobre el seu entorn"

La Fundació Contorno Urbano és una entitat de L'Hospitalet de Llobregat que va nèixer arran de l'Associació Cultural L'Hurbart, una entitat cultural vinculada a l'art en l'espai públic, l'educació i la creativitat urbana. Durant les darreres setmanes, els membres de la Fundació, juntament amb els voluntàris i voluntàires, han treballat per construir un equipament autogestionat a L'Hospitalet de Llobregat amb contenidors marítims reciclats. Parlem amb el president de la Fundació Contorno Urbano, Esteban Martín, sobre la tasca de l'entitat.

Quins són els eixos en els quals treballeu?

Treballem sobretot sobre tres eixos. L'art en l'espai públic, el tema de les arts visuals, que va des de l'arquitectura fins a art urbà, pintura, escultura o música; el segon eix és la creativitat urbana; i el tercer és la branca més educativa. En el 90% dels nostres projectes és molt important la participació de la gent del territori específic en el qual actuem, ja sigui grups d'un centre educatiu proper a la zona d'actuació, o veïns o entitats. Hem treballat molt sobretot en la zona nord de l'Hospitalet.

Els perfils que tenim l'entitat s'ajusten a aquests tres eixos. Jo vinc més de l'art, però la meva companya Ninoska Juan, que codirigeix la fundació, és arquitecta. També tenim un perfil al voltant de l'educació. Són els tres perfils que conformen l'entitat.

Sigui com sigui, amb la mirada posada en l'art.

Sempre fem tot a través de l'art i la creativitat. Quan treballem a un centre educatiu, que acostuma a ser fer algun tipus de mural, o d'intervenció dins d'un l'espai públic, doncs ho fem des d'aquesta mirada. I més ara que s'està reduint hores de visual i plàstica als centres educatius. Nosaltres tractem de complementar el currículum de l'assignatura de visual i plàstica amb una mirada diferent del que s'acostuma a fer a l'aula.

Quina és la metodologia que apliqueu als vostres projectes?

La metodologia acostuma a ser molt similar en la gran majoria dels nostres projectes. Primer és detectar una carència o necessitat que hi ha a la ciutat, de vegades la detectem nosaltres, però d'altres alguna entitat o ajuntament. Després codissenyem la solució aquesta carència. I aquest codisseny passa per les entitats o institucions que han detectat la carència, així com els centres educatius o els agents que tinguem a la zona, i executem la millora entre tots.

Ara hem estat fent a L'Hospitalet de Llobregat un petit edifici que donarà resposta a la manca d'espais per dur a terme activitats de tota mena, però especialment culturals, de lleure i oci a la Florida. Durant deu dies, del 13 al 23 d'octubre, hem estat construint aquest equipament. Han passat més de cent persones a la setmana, amb torns i grups bombolla, quelcom que ha estat tot un repte per a nosaltres.

Dueu a terme també projectes de ciutat.

Abans que tècnics, som veïns. Actuem a l'Hospitalet de manera molt continuada i vam començar a fer el nostre projecte de ciutat, mapejant i estudiant les accions: què estem fent, on ho estem fent, perquè ho estem fent, quins espais són prioritaris, etc. A escala de ciutat hi ha molts ajuntaments que estan fent festivals, o intervencions d'art urbà, però sense una direcció clara: van fent bolets, però sense coherència interna. En el cas de Sant Vicenç dels Horts, vam estar tot un any amb un treball previ, només de mapatge, abans de començar la primera activitat.

A escala de ciutat, i més amb el tema de la Covid-19, hem de fer una passa endavant, com a ciutadans, com administracions, com a entitats, per fer la ciutat una mica més participada, més sostenible i més creativa. I ser més eficients en com invertim els recursos. I ser, com a ciutat i com a ciutadans, més àgils per adaptar-nos a tots els canvis que venen i saber donar respostes a les necessitats de les persones. Ah!, i poder complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que són clau.

Sempre tenint en compte la participació ciutadana.

Ara ens hem frenat una mica. Excepte un parell de projectes més centrats en l'artista, que són una excepció, tots els altres projectes són amb participació ciutadana. Tot el que nosaltres puguem pintar o construir amb la gent, doncs es fa amb la gent. Amb la pandèmia ens hem hagut de reinventar amb grups més petits. Durant gran part de l'any hem hagut de codissenyar a distància les intervencions, però no les volíem executar perquè no tindria sentit, no aporta res que ho fem nosaltres, ha d'haver participació.

Ara, en aquests deu dies, hem pogut avançar molt el projecte a L'Hospitalet. Ens ha anat d'un pèl que ens afectessin les noves restriccions. Estem molt contents perquè hem aconseguit acabar el que volíem fer de l'edifici.

Com vau solucionar l'eix de l'educació durant el confinament?

Vam fer classes en línia, algunes gravades, altres en directe. No ens agrada gaire, perds el contacte humà, i gran part de la gràcia d'aquests projectes. Però sí, hem fet algunes classes en línia, com cursos de fusta i bambú, o d'artivisme per una optativa de visual i plàstica. Si és la norma a partir d'ara, anirem fent, però a poc a poc, ni que sigui de manera limitada, ens agradaria fer-ho presencial.

Has comentat abans que les hores de visual i plàstica es redueixen. L'art o la creativitat estan menyspreats entre la societat?

No som precisament una societat que valori moltíssim l'art. Es veu amb els pressupostos de la Generalitat. Des de l'administració el pressupost que es destina és molt baix. En general, les entitats culturals tenim un suport limitat. No obstant això, hem de valorar que ens hem quedat fora d'aquesta limitació d'horaris, s'ha sabut encaixar com s'ha pogut el toc de queda. Però continuem igual pel que fa a ajudes. Sempre hem estat un sector molt precaritzat.

En l'àmbit educatiu, el mateix. Visual i Plàstica, o música, són assignatures que habitualment es retallen quan hi ha necessitat de fer-ho. I crec que, especialment a primària, són assignatures bàsiques. T'ensenya a pensar d'una manera diferent, t'ensenya a qüestionar-te les coses, t'ensenya a tenir originalitat, flexibilitat en el cervell. Són assignatures bàsiques pel desenvolupament com a societat.

Manca incidir en aquestes matèries?

Vas a un institut i veus que els costa moltíssim fer visual i plàstica. Moltes vegades hi ha una manca d'imaginació brutal. Sobretot en els adolescents. A mesura que van creixent, aquesta cosa va morint si no l'acompanyes, si no la vas cuidant i si no has fet una bona feina. Temes com el grafiti o el hip-hop, moltes vegades veig que són portes al món de l'art per adolescents que no tenien una intenció o motivació de dedicar-se a l'art. Són portes d'entrada molt interessants que complementen el que es fa a classe.

N'he vist molts exemples d'exalumnes que hem tingut als tallers que s'han volgut dedicar a posteriori. Jo mateix no vaig pensar mai a dedicar-me al món de l'art fins que vaig començar a pintar al carrer. Aquestes entrades, no tan formals, fora de classe, són molt important.

Ajuda a veure un altre món desconegut per a ells.

Moltes vegades la nostra feina és ensenyar que tenen poder d'actuació sobre el seu entorn, per millorar ni que sigui el seu barri. I no parlem només de la mateixa vida, sinó la seva i de tota la gent que viu al barri. Si plantes un arbre, cuides el parc, millores un espai o neteges la muntanya que hi ha al teu municipi, no només millores la teva qualitat de vida sinó la de tothom.

Hi ha gent que pensa que no té poder de decisió sobre el seu entorn. I no és veritat. Ben organitzats i amb ganes es poden fer milions de coses. I és més fàcil del que des de fora sembla. Hi ha alumnes que, després de codissenyar un projecte, el primer que et pregunten és "això ho farem de veritat?". I quan ho executem es queden parats, no acostumen a fer-ho. Ens agrada fer arcs de participació molt curts perquè quan treballes amb joves, perquè no se't despengin, ha de ser un procés intens i ràpid i amb un resultat al final.

Com es pot col·laborar amb vosaltres?

De dues maneres, com a voluntari i com artista. Com artista, acostumem a fer convocatòries pels projectes més grans. La millor manera és apuntar-se al butlletí de convocatòries per assabentar-se dels projectes. I com a voluntari, hi ha un apartat per inscriure's al nostre web. A l'última convocatòria hem tingut més de quaranta persones diferents construint amb nosaltres. És un ambient molt maco, aprens a construir, aprens a pintar, a fer segons quines coses. De fet, nosaltres també aprenem, jo no sabia construir amb fusta fa dos anys.