Uns mesos enrere, en ple confinament, entrevistàvem el Pep Morella, president de la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC). Ens va explicar la gran afectació que estava tenint la pandèmia, tant en l'àmbit econòmic com emocional. Ara, el senador al Senat d'Espanya en la XI Legislatura, Bernat Picornell i Grenzner, ha analitzat, en un estudi, com a treball final de màster de Gestió Cultural de la UOC, l'afectació que ha tingut la pandèmia en el món ateneístic així com la situació en la qual es troben els centres culturals catalans.

L'estudi 'La crisi de la Covid-19 en entitats ateneístiques', que s'origina pel coneixement i vinculació personal del món ateneístic de l'autor, es vehicula a través d'una sèrie d'entrevistes que Picornell ha fet a ateneus a la FAC, els Lluïsos de Gràcia, l'Ateneu Santcugatenc, el Casal Societat la Principal de Vilafranca del Penedès, la Lliga de Capellades, l'Associació Cultural i Recreativa La Unió Calafina i La Cate de Figueres, centres triats tenint en compte criteris de situació geogràfica, pes de la massa social, pressupost anual social i pes demogràfic.

"És un moviment que cal tenir molt en compte perquè és un dels més afectats per la crisi sanitària", explica Picornell, que recorda que la salut actual del sector cultural no era gens bona abans de la pandèmia i que ja venia molt tocat per l'anterior crisi, l'any 2008. "Només faltava l'arribada de la pandèmia de la Covid-19 per acabar-ho de rematar", lamenta. "Sabem que en bona part dels ateneus analitzats l'impacte econòmic ha sigut molt fort i preocupant", afegeix.

Tanmateix, una de les conclusions que ha extret de l'estudi ha estat la fortalesa del moviment, que ha sabut aguantar i reaccionar a aquesta complicada situació. En especial, els ateneus més petits, que han pogut "hivernar" per la seva idiosincràsia, en tenir poca estructura laboral, o que tenen l'edifici en propietat. "Com més gran i més servei s'ofereix, més s'ha patit", explica.

No obstant això, no es pot deixar de banda, alhora, la seva fragilitat, ja que un nou confinament en els pròxims mesos "serien moltes les entitats d'aquest moviment que patirien moltíssim i hauríem de parlar d'acomiadaments o tancaments de local", assegura.

"Crec que l'ateneístic és un món desconegut en el seu conjunt, molt poca gent li dóna la transcendència i importància que té, no només pel seu pes històric, sinó per l'actual i cal reivindicar-lo", reitera l'autor de l'estudi. "Moltes vegades, quan pensem en cultura, pensem en arts escèniques o cultura popular, però no en el món ateneístic, quan moltes vegades recull tots aquests sectors".

Acompanyament des de les administracions

Una altra de les conclusions a les quals ha arribat Picornell amb 'La crisi de la Covid-19 en entitats ateneístiques', ha estat que les entitats esperen una resposta de les administracions més d'acompanyament i no estrictament econòmica. "Més que no pas la mateixa subvenció, demanen anar acompanyats, tenir-los al costat, i rebre suport quan ho necessitin, no contraprogramar", manifesta.

Les entitats del món ateneístic també demanen una campanya de suport al món cultural per tal d'incentivar-ne el consum. "El món cultural necessita un impuls en molts vessants i les administracions moltes vegades diuen ser-ne conscients, però al final calen efectes pràctics, una campanya concreta que faci valdre el sector cultural", considera l'autor de l'estudi.

Picornell considera que el món ateneístic té expertesa en el sector i és important i rellevant que els petits centres culturals no acabin tancant, ja que són els que acosten la cultura en última instància a la ciutadania. "En molts pobles de Catalunya la programació cultural, a grans trets l'aguanta l'ateneu que té un teatre", valora.