Ferran Rella: “El Consell Cultural de les Valls d’Àneu és un tot terreny de la cultura pirinenca”

Ferran Rella (Esterri d'Àneu, 1954), és el president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Presideix una entitat sense ànim de lucre que es desviu per promoure la divulgació i la restitució de tot el patrimoni cultural d'un territori tant gran com Andorra i amb tanta població com Riudellots de la Selva. En les revistes Àrnica (1990-2003) i Nabíus (2004-...), trobem múltiples exemples de la tasca que, amb atenció, ens explica en Ferran.

 

Què és el Consell Cultural de les Valls d'Àneu?

Nosaltres el definim com un tot terreny de la cultura pirinenca. Com a títol ens sembla molt pertinent, a més, perquè la tasca desplegada des de 1983 s'ha centrat en recuperar, conservar, difondre i restituir el patrimoni cultural aneuenc i pirinenc. 

 

La terra no s'estima perquè sigui gran o xica, sinó perquè és la nostra

I quin és el seu objectiu?

Des del seu inici, el de treballar per la cultura pirinenca, des de les Valls d'Àneu. El Consell Cultural ha fet una tasca que té una dimensió social. Nosaltres entenem que no hi ha projecte nacional sense projecte social. Tant l'un com l'altre se sustenten en un projecte cultural, sense el qual Catalunya i les seves parts no son res. La terra no s'estima perquè sigui gran o xica, no s'estima una acció perquè tingui més envergadura o territori, sinó perquè és la nostra. Cal no oblidar que les Valls d'Àneu tenen l'extensió d'Andorra, més de 400 quilòmetres quadrats.

I quina població abasta?

A l'entorn dels 2.000 habitants, poquíssima població per una extensió territorial prou substantiva.

I una riquesa cultural gran perquè només 2.000 persones es veuen representades per aquest Consell Cultural.

Bé, des del Consell Cultural amb aquest objectiu de treballar per difusió i restitució del patrimoni cultural, hem evidenciat una cosa en els darrers 36 anys: el retrobament de l'autoestima per una terra que té una identitat geogràfica i personalitat històrica pròpia. Per tant, tot el que hem fet al llarg dels anys s'escampa en actuacions agrupades en àmbits patrimonials i de difusió diversos. Per això et deia abans que som un tot terreny de la cultura pirinenca, des d'Àneu, evidentment.

Tot això s'ha vist reconegut, per exemple, amb la Creu de Sant Jordi

La tasca, de forma humil, ha estat reconeguda doblement amb el Premi Nacional de Cultura, l’any 1991 pel desplegament de la cultura, i tres anys després gràcies a l'Ecomuseu, en l'àmbit de l'etnografia. Com bé dies, el 2016 vàrem ser reconeguts amb la Creu de Sant Jordi, pel treball sostingut i constant per la cultura aneuenca. També a través de la creació d'infraestructures hem aconseguit dotar-nos de llocs de feina, perquè la Cultura també de ser generadora d'expectatives de treball. Per això dèiem que l'aspecte social és molt, molt important.

També sou els impulsors del Dansàneu, oi?

I tant, un festival que aquest any complirà els 28 anys d'existència. Potser és pesat de reiterar-ho, però aquest és un exemple de com hem treballat tots els àmbits del patrimoni. Per citar-te'n algun més, com a patrimoni documental hem creat l'Arxiu Històric de les Valls d'Àneu, l'any 1985. Quinze anys després creem l'Arxiu d'Imatges, que conté més de 10.000 fotografies digitalitzades. 

A partir d’aquí, són moltes les iniciatives que heu emprès

L'any 2016 vàrem crear el Fons Bibliogràfic, la creació d'entitats teatrals, el 1987 vam crear l'Escola de Natura de les Valls d'Àneu. Avui ha esdevingut un camp d'aprenentatge des de 1991 amb professors que imparteixen el seu mestratge. En l’àmbit vexil·lològic, la creació d'escuts municipals; pel que fa al turisme, vam editar els primers fulletons i els primers llibres del ram.

També creiem que el Pirineu és una font d'inspiració literària. Des de 1994 fins 2012 vam fer 18 edicions de trobades d'escriptors al Pirineu, amb la publicació de llibres corals, edicions antològiques... i hem treballat l’arqueologia, a València d'Àneu, epicentre de la Catalunya feudal i del Pallars, amb el darrer comte Hug Roger III. 

També heu desenvolupat iniciatives en l'àmbit de la cultura popular

Sí, i no només el Dansàneu. Vam treballar per dignificar les Falles d'Isil a partir de l'any 1991 en què són declarades Festa d'Interès Nacional. A través de les nostres accions, avui s'han estès per tot el Pirineu. També hem recuperat el patrimoni artístic dels retaules de les esglésies. Parlem de recuperació, restitució i difusió. 

És important l'onomàstica en el territori?

Jo crec que sí. Nosaltres hi hem treballat moltíssim. Aquest any que ve sortirà l'Estudi Històric i Lingüístic de la Onomàstica de les Valls d'Àneu’, continuadora del que seria l'inventari, la guia telefònica, per dir-ho així. 

 

Si un territori es dona a conèixer, s'estima; i si s'estima, es fidelitza. Busquem la fidelització a través de la cultura.

Difoneu, però també preserveu la memòria oral de la història

Sense dubte. Si no recordem, la posteritat no recordarà els esforços que s'hi han esmerçat. Tots els territoris son singulars i tenen el seu interès. El que cal és buscar les narracions oportunes per poder-se explicar. Nosaltres partim de la base que un territori s'ha de donar a conèixer. Si es dona a conèixer s'estima, i si s'estima, es fidelitza. Busquem la fidelització a través de la cultura.

I l'autoestima, suposo

I tant! Et posaré un exemple: Tenim els quaderns del Consell, dels quals se n'han fet vuit volums, i després els cinc volums dels petits quaderns de divulgació, l'arxiu d'imatges... tota aquesta difusió és possible a partir de l'any 1984, amb el primer llibre que vam editar, 'La Vall d'Àneu' de Joaquim Morelló, en el vuitanta aniversari de la seva aparició (1904).

Fixa-t'hi, durant aquest període de vuitanta anys, no s'havia editat ni un sol llibre referent a les Valls d'Àneu. Oi que sembla impossible? Doncs a partir del 1984, la tasca del Consell Cultural ha pogut editar més de cent llibres. Segurament aquest esforç és el que han acabat valorant els qui ens han concedit distincions.

Una feina totalment ingent. Com a Consell Cultural, per tal de poder dur a terme tota aquesta tasca, com us organitzeu?

Funcionem a través de les seccions, i aquestes a través d'una assemblea i els seus socis. Tenim 340 socis en l'actualitat que impulsen les activitats que la Junta presenta a l'assemblea, i aquesta acaba donant el seu vistiplau.

També hi ha un soci de fidelitat en el treball continuat durant tants anys i un soci de doble fidelitat, el qui a més de la participació amb la quota anual, es queda totes les publicacions que nosaltres fem, i això és molt important, perquè genera uns actius i una politja de transmissió i uns recursos que són en alguna part recuperables, i permeten tornar-los a invertir en el pròxim objectiu de difusió.

 

La cultura és un element que t'insufla un esperit que et permet viure, tenir les orelles més dretes i ser capaç de destriar el gra de la palla

Això ajuda a poder sostenir en el temps l'entitat

I tant, i tant, això és bàsic. Voldríem també tenir una renovació permanent en el jovent, la qual cosa és bastant complicada, com ja deus saber. La cultura és com una ventafocs a la qual s'hi acosten aquells que més enllà de la caloreta que proporciona la llenya o d'altres combustibles, et proporciona la cultura.

La cultura és un element que t'insufla un esperit que et permet viure, tenir les orelles més dretes i ser capaç de destriar el gra de la palla. Aquest és l'objectiu del Consell Cultural, que desenvolupem també, des de fa tres anys, des de les Aules d'Extensió Universitàries i la formació.

Teniu algun tipus de suport des de l'Administració Pública?

Les subvencions són molt importants. Nosaltres funcionem a través de l'aportació d'un soci, que és molt minoritària davant de les subvencions; d'una banda l'Administració de la Generalitat de Catalunya, l'altra la Diputació de Lleida, i també l'Obra Social de La Caixa. Sense l'aportació d'aquestes entitats, difícilment podríem desplegar aquesta virtut que durant tants anys hem anat acumulant. 

I per molts més. Una darrera pregunta: com viviu, des de l'àmbit cultural, la dicotomia entre la gran ciutat com ara Barcelona, i un lloc tant llunyà com les Valls d'Àneu?

És evident que no es pot comparar el que significa viure en un poble amb algunes de les moltíssimes virtuts i les mancances que té. La llunyania d'aquests centres culturals és evident. Per això intentem suplir-ho dintre de les nostres possibilitats, de la millor manera possible. El que té de bo una cosa, ho tindria de mancança l'altra. Falten totes aquestes qüestions d'aquesta proximitat cultural, però ep, alerta! que no tots els que viuen en una capital les saben aprofitar!

Què voleu dir?

Aquí ens tornem a trobar amb una capacitat i una necessitat personal d'enriquir-se, de formar-se, de ser molt més crítics davant d'aquesta manipulació constant de la informació que es presenta arreu. 

Correcte

La cultura facilita aquesta possibilitat d'una major comprensió. S'ha d'estar preparat perquè ja es veu que una manca de preparació oblida, justament, l'essència humana, allò que hauríem de ser i ens deixem portar com un penell quan el vent bufa cap aquí i cap allà. La cultura ho facilita, i aquesta tasca del Consell, allunyada evidentment de Barcelona, ha de facilitar les eines en la mesura del que sigui possible. I això és el que fem, bàsicament.