Ingrid Mas: "El temps s'ha de poder malgastar i el talent s'ha de poder perdre"

La Malgastada són la poeta Raquel Santanera, Jordi Cuesta, amb experiència en gestió cultural, i l'artista visual Ingrid Mas. Neix arran d''Els Vespres Malgastats', el cicle de poesia i arts visuals que Santanera organitza a Osona des del 2018.

D'on ve la idea d''Els Vespres Malgastats'?

Raquel Santanera: Ve d'una picor. M'explico: fa deu o onze que visc a Barcelona però sempre tinc un peu a Osona perquè no me n'he volgut desvincular mai. Aleshores, durant aquests anys que he començat a fer recitals de poesia i a veure com es belluguen les mogudes culturals a la capital, al 2018 vaig pensar que volia muntar alguna cosa però fora capital. L'olla de l'agenda cultural barcelonina sempre vessa.

A més a més, si ho feia a Osona volia que no passés només a Vic, capital de comarca. Calia trencar amb aquestes centralitats perquè m'interessava veure què passava si es feia així. I la idea va ser pensar en unir poesia i arts visuals per fer interlocucions, primer entre dos poetes i, després entre poetes i artistes d'arreu dels Països Catalans de manera sostenible i accessible. I, també, en col·laboració amb entitats locals que ja existien com, per exemple, biblioteques municipals o La Clota.

Ve també d'una necessitat com a poeta?

R.S.: No sé si és una necessitat com a poeta. Volia que una part del que descobria fent recitals, llegint i coneixent poetes passés a Osona, que és d'on soc jo, i redimir així la meva fuga barcelonina [riu]. També em semblava important pensar en com seria. Buscava una fórmula que es desviés dels recitals a l'ús i que fos, a poder ser, una fusió entre recital i taula rodona.

Al final vam decidir amb en Jordi i l'Ingrid que fossin parelles de poetes i un artista visual. Un poeta s'ha de llegir l'última obra publicada de la parella malgastada que li toca i viceversa. A cada biblioteca hi haurà una parella malgastada diferent i per cada una d'aquestes hi haurà un artista visual que de la lectura dels poemes dels poetes en farà un peça.

Cal més cultura a comarques?

R.S.: Vic com a centre neuràlgic aglutina la majoria d'actes culturals que passen a la comarca. O en tot cas, els actes que s'hi fan acostumen a ser els més mencionats i aquells als quals es fa més cas.

Més que cultura, crec que fa falta o, a mi personalment, m'interessa més que passin a escala de comarca, a municipis diferents. En aquest cas, 'Els Vespres Malgastats' són un cicle de poesia i art que, des del març fins al juny, des de la població amb més habitants fins a la més petita, passa per gairebé tot Osona.

Com entren en joc les arts visuals?

Ingrid Mas: Prèviament al recital, hi ha una conversa entre un artista visual i un poema de cada un dels poetes que formen la parella malgastada, i en genera una peça d'il·lustració, vídeo, ceràmica... Cada dos anys fem una exposició de les peces, i hi ha un llibret amb un recull de poemes i les peces, que aquest any serà una publicació singular que cosirem a mà amb la col·laboració de Marc Valls (Roure Edicions) i que es podrà comprar.

El cicle acaba de començar. Què hi trobarem aquest any?

R.S.: Hi ha parelles de poetes novells com Laura G. Ortensi i Max Codinach, n'hi ha de poetes amb trajectòria com Meritxell Cucurella-Jorba i Antoni Clapés, i d'altres que ens fan especial gràcia com Josep Piera i Joan Deusa o Mireia Calafell i Pol Guasch. S'intenta no perdre de vista tot el que neix de la plana osonenca amb poetes com Carles Dachs o K100, que també hi seran.

Per què us constituïu com a associació?

Jordi Vila: Per canalitzar subvencions i col·laboracions. I som sense ànim de lucre perquè les entrades són gratuïtes i el que es recull és per als artistes i per les despeses de les actuacions.

Si us heu constituït és que el projecte ha funcionat?

R.S.: Vam començar molt de qualsevol manera i va sembla que el format agradava. No hi havia res a la plana d'Osona que s'hi assemblés. Ho vam voler repetir i la gent s'hi anava sumant. Ho vivíem des de la perplexitat perquè pensàvem que dijous o divendres entre setmana a les set de la tarda no es mouria ningú per anar, per exemple, a Sant Quirze de Besora o a Centelles. Potser era un prejudici perquè la veritat és que s'ha anat fent una xarxa i ens hem trobat gent que fa tot el circuit. És xulo i anima a continuar apostant per fer-ho així.

J.C.: També ens hem constituït perquè hi ha ganes de fer créixer nous projectes i fer activitats com el Sarau Mal Gestat, que és el festival de poesia que fem després del cicle. La Malgastada ha sigut una excusa per fer més activitats.

Què és el Sarau Mal Gestat?

J.C.: És un format més festiu. Va començar sent un dia i ara en seran dos, i es farà a dos espais diferents, al monestir de Sant Pere de Casserres i a La Blava, a Roda de Ter. Hi ha recitals, i hi hem afegit una part musical amb grups que combinen música i poesia.

R.S.: Grups a cavall entre la música i la poesia que de vegades els programadors no s’atreveixen a posar en un festival de música ni en un recital perquè es necessita més logística o costen d'encabir.

J.C.: El segon dia fem un treball previ amb poetes i artistes de les arts en viu. Proposem un tema i, a partir d’aquí, es construeix una proposta de creació de recital. L'any passat, per exemple, el tema era la fàbrica/el treball.

Com us financeu?

R.S.: Amb col·laboradors, subvencions públiques, muntem una barra durant les actuacions i el llibret ara és una cosa més. Les biblioteques s’encarreguen de pagar els poetes. El que no cobreixen és la nostra feina.

J.C.: No ens interessaria fer un projecte en el qual hem de tirar de la bona voluntat de la gent que hi participa. Sempre paguem el que pertoca i mirem que tothom cobri.

Com porteu les subvencions?

J.C.: Hi ha hagut un canvi. Per motius de transparència, ara tot es fa amb línies de subvenció, i hem tingut la sensació que perdíem la interlocució directa. Ara no tenen la capacitat d'escoltar el projecte concret. I, a més, et demanen que siguis solvent en una part i això no ho saps fins a l'últim moment. Ja només s'accepten projectes que passin d'unes certes despeses i activitats més petites que tenien molt de sentit per a un poble i que no necessitaven tant de pressupost no les podem fer.

R.S.: És una moguda demanar-les i justificar-ho tot, i passes per un centralisme estrany. Abans potser era més opac, però ara és més burocràtic i enrevessat. I tot el que suposa dominar l’art del llenguatge burocràtic. La d'hores que ens hem passat demanant una subvenció que no saps ni si ens la donaran!

D'on traieu el temps?

R.S.: Som d’aquests que s’autoexploten, malaltissos i flipats [Irònica]. Ens hi dediquem un cop hem fet les nostres hores de feina perquè ens agrada. Ara bé, no hi traiem ni un duro nosaltres.

Així, el que es malgasta no són els esforços.

R.S.: El que es malgasta és el temps de la gent que ens ve a veure [fa broma]. La idea de malgastar és molt interessant, i políticament, també ho és perquè va a picar el crostó a tots aquests discursos oficials que diuen que hem d'aprofitar el temps i hem de ser productius. La paradoxa és que nosaltres no deixem de ser productius i autoexplotats [riu]. Però combreguem amb transmetre la idea de fer activitats o actes per perdre el temps, que no en trauràs res de profit. O si...

I d'aquí ve el nom?

I.M.: El nom 'Els Vespres Malgastats' ve de la novel·la 'Cosmòpolis', de Don DeLillo. En un capítol, diu: "El talent és més eròtic quan és malgastat". La idea és que el temps es pugui malgastar i que el talent es pugui escórrer, perdre, que no es pugui quantificar. Vam pensar que els vespres de poesia són malgastar l'estona. És un gir irònic.

J.C: També surt de les lògiques mercantils. Si volguéssim fer un cicle de poesia amb tants poetes un cap de setmana i en una capital ens sortiria més a compte i tindríem més col·laboracions, més visibilitat, segurament més facilitats o ajudes, però ho malgastem, desfem el cabdell, ho dispersem, ens compliquem la vida en logística i comunicació, i pensem, per exemple, que el capital simbòlic o cultural que pugui sorgir o crear-se repercuteixi socialment a nivell local.