Jordi Carapuig: "Aquesta temporada les passions han fet una aposta molt gran per innovar"

La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis, un espectacle que a Catalunya s'ha convertit ja en una tradició, a les portes de Setmana Santa, gràcies a les representacions que es fan arreu del territori a través de la participació d'actors i actrius amateurs dels mateixos municipis. És al segle IX quan es troben les primeres representacions, moment en el qual va haver-hi una gran explosió de representacions en llengua catalana que, evolucionades, encara continuen avui dia.

Jordi Carapuig és el president de la Federació Catalana de Passions, organització que tracta d'ajudar les entitats que desenvolupen aquest tradicional espectacle. "La Passió té un vessant purament religiós, però també té altres vessants, com l'històric, el de cultura popular catalana, el de teatre i el de l'espectacle", explica. Entrevistem a Carapuig perquè ens parli de les passions, l'inici de la temporada de 2022, la tasca de la Federació i la seva relació amb aquesta tradició.

Què suposa per a Catalunya, i la cultura catalana, aquestes representacions?

La passió més antiga documentada és la de Cervera, de l'any 1477. I és el d'aquesta Passió el text de teatre català més antic representable. Per tant, per a nosaltres, la Passió té una importància enorme a Catalunya, la cultura catalana, la cultura tradicional i l'associacionisme. Les passions representen el que el poble va posar en marxa als carrers, a les esglésies i, posteriorment, als teatres: són representacions fetes per la gent del poble per al poble.

Hem de tenir una cosa molt clara: per molt que la gent pensi que les Passions només és religió, hi ha hagut problemes seriosos per a la gent del poble que han fet aquestes representacions perquè, en diferents èpoques, l'església no les permetia per considerar que la gent que les representava no era gent capacitada per fer-les.

Creus que és necessari ser religiós per gaudir d'un espectacle com aquest?

En absolut. L'exemple més clar del que són les passions és que dins les passions hi ha gent creient, gent no creient, agnòstics, ateus, gent de diferents religions, etcètera. En definitiva, és un punt de trobada pels nouvinguts, de la mateixa manera que ho són altres entitats culturals de gran format. Les Passions són una manera d'incorporar-se a la societat, de conèixer la nostra llengua. He treballat a diferents passions i he vist que hi col·labora gent magrebina o gent que ha vingut dels països de l'est i no són catòlics.

Es pot anar a veure l'espectacle des de molts punts de vista i gaudir-lo. En definitiva, diuen que és la història més gran que s'ha explicat mai. A sobre es fa a través d'un espectacle amb uns efectes tècnics de llum i de so d'alt nivell, sense ser professionals. Damunt l'escenari estan al mateix nivell el pagès que arriba del camp i el senyor empresari que tanca l'empresa. Tots som iguals. Fem una tasca social i integració molt bona, sense mirar ni ideologia política ni religió.

"Pels nouvinguts, les Passions són una manera d'incorporar-se a la societat, de conèixer la nostra llengua".

Quina ha estat l'evolució d'aquestes representacions fins avui dia?

Ha canviat tot. Fins i tot els textos, perquè al principi eren en català antic i s'han anat adaptant amb el pas dels anys. A banda d'això, també ha evolucionat a nivell d'escenografia, els efectes tècnics de llum, de so, les projeccions, la música, en definitiva les passions han anat evolucionant amb el temps. La història és la mateixa, però cada any hi ha novetats. Avui dia hi ha veritables espectacles.

I et diré més, a l'únic lloc on pots veure un macroespectacle és a les passions, concretament a llocs com Olesa, Esparreguera o Cervera on hi ha tres-cents actors damunt de l'escenari. Avui dia és impossible trobar això en un altre lloc perquè seria impossible de mantenir o de pagar, a no ser que fos un espectacle de cultura popular com les Passions.

Les Passions evolucionen, però cada Passió és diferent a la del municipi del costat.

Efectivament, cada passió o Via Crucis és diferent de l'altre. A la Federació hi ha disset entitats, que ofereixen disset punts de vista diferents. La riquesa que té la passió és que la pots plantejar amb l'eix vertebrador de Jesús, el Sanedrí, les dones, etcètera. També diferenciaria les representacions que es fan a l'interior, als teatres i les esglésies, on el públic està assegut, d'aquelles que es fan al carrer, tipus Via Crucis, on el públic es barreja amb els actors i els acompanyen.

Quins són alguns dels trets característics de les diverses Passions?

Per exemple, la que es fa a Sant Climent Sescebes, a l'Horta d'en Cusí, on el paratge natural fa d'escenari. O la de Vilalba dels Arcs, que és nocturna, va corrent pel carrer i acaba fora del poble on es fa la crucificació. Es fa tot llum natural, és a dir, amb torxes, res de focus. És espectacular. Després, la de Llinars del Vallès és una passió molt femenina, però que curiosament és l'única passió que quan arriba Setmana Santa ja s'ha acabat. I la de Sant Vicenç dels Horts, que és l'Autosacramental, l'únic que es fa dins d'una església.

També cal destacar les passions de petit format, com poden ser les passions de Castell del Camp, que la fan amb vuit actors. Ulldecona té aquest acte del Davallament de la creu i en la qual han recuperat la composició musical de Miquel Querol, musicòleg i poeta d’Ulldecona, per al moment del descens de Jesús de la creu. La majoria de Passions es fan amb vestuari de l'època, però d'altres ho fan amb vestuari actual buscant els diferents vessants a la mateixa història. Crec que aquests són els trets més diferencials. 

Olesa, Esparreguera, Cervera o Ulldecona són de les Passions més conegudes, això no obstant hi ha moltes més Catalunya que potser no tenen la mateixa difusió.

La Federació es va posar en marxa precisament per aquest motiu. Tothom coneixia les històriques de Cervera, Ulldecona, Esparreguera i Olesa, que són les Passions cinc-centenàries, i quan parla de la Passió a Catalunya es parla d'aquestes quatre. Però resulta que vas buscant i veus que hi ha moltes més Passions i Via Crucis amb una història fantàstica, i també amb molts anys d'història: el Via Crucis de Sant Hilari Sacalm té tres-cents anys, o l'Autosacramental de Sant Vicenç dels Horts, que fa quatre-cents anys que funciona.

A la Federació hi tenim les Passions de Castellvell del Camp, la Passió de Cervera, la de Constantí, la d'Esparreguera, la de La Cava, el Via Crucis vivent de l'Escala, la passió de Llinars, la passió de Mataró, la d'Olesa, la de Sant Climent Sescebes, que també és de les històriques, el Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm; l'Autosacramental  de Sant Vicenç dels Horts, la Passió d'Ulldecona, la Passió de Vilalba dels Arcs, la de Vilanova i la Geltrú, la de Vila-Sacra i 'Crist ha mort per nosaltres' de Vilassar de Mar. 

És important donar a conèixer les menys conegudes.

Sí, volem que la gent conegui la tasca que es fa. Hem de pensar que són més de 4.000 col·laboradors directes a les passions. És una tasca que volem que la gent ho conegui perquè és un valor patrimonial nostre, molt català i l'hem de potenciar. A banda, cada passió o representació porta el nom del seu municipi.

"Volem que la gent conegui les Passions perquè és un valor patrimonial nostre, molt català i l'hem de potenciar".

Què suposa aquestes representacions per a totes aquestes poblacions?

Està clar que suposa portar el nom de la localitat arreu del país, que no pari de sonar. A més, molta gent que ve a visitar aquestes localitats, per anar a veure la Passió, fan funcionar el comerç, van als bars, als restaurants, a les botigues. Es nota a nivell econòmic a les localitats.

Un dels projectes que tenim dins la federació per tal de treballar-ho conjuntament, després que es treballés durant uns anys de manera individual a cada passió, són els paquets turístics. Són ofertes perquè la gent pugui venir a passar un dia, o el cap de setmana, amb visites guiades. 

Quines altres tasques duu a terme la Federació?

A banda de donar visibilitat, procurem informar les entitats perquè puguin estar al dia d'ajuts, subvencions i altres possibilitats que surten des de les administracions. També fem un seguiment a les entitats de tota la part legal, com els canvis d'estatuts. Normalment, a les entitats cadascú té la seva feina, i aquesta part de vegades queda descoberta perquè no hi ha una persona dedicada a aquest tema.

També procurem que les entitats estiguin al dia de les formacions que es puguin anar fent des de la Federació, com tallers de maquillatge, tallers de direcció o classes magistrals d'actors. La idea és anant millorant tot, i que les entitats vagin tenint aquest suport. En definitiva, procurem donar suport i molta ajuda per tot el que necessitin.

Parlant sobre la teva història amb la Passió, quin és el teu primer record?

El meu primer record és sent un marrec, que no aixecava un pam del terra. El meu pare, que hi era a la Passió d'Ulldecona des que es va fundar l'entitat, estava a la porta rebent i acomodant la gent. El meu germà, que té cinc anys més que jo, feia de romà. I jo, amb una túnica que em ficaven a sobre, sortia cap a l'escenari quan ens ho deien. Quan no ens tocava sortir, recordo que hi havia una sala amb una televisió on hi érem. O fora al patí fent un entrepà. Aquest és el primer record que tinc, agafadet de la mà del pare anant a la passió amb cinc anys.

I després t'impliques més, primer amb la passió d'Ulldecona i amb la federació.

Amb el temps comences a actuar a la passió, fas algun paper. De fet vaig estar actuant fins fa poc anys. Després vaig estar cinc anys president de la passió d'Ulldecona i vaig ser un dels sis fundadors de la Federació Catalana de Passions. Vaig passar a ser vicepresident des de la fundació de la federació i després ja em van nomenar president. Lògicament, un cop estic com a president, la meva dedicació és exclusiva a la Federació. No seria possible fer tota la feina que porta la federació paral·lelament fent feina en una passió. És la meva manera de veure les coses. 

"No és possible fer la feina de la federació paral·lelament fent feina en una passió. És la meva manera de veure les coses". 

Enguany ja ha començat la temporada. Què n'espereu?

Hi ha un cert neguit perquè venim de dos anys que ens han frenat molt. Un any va ser d'aturada total i l'altre en el qual les Passions dels teatres van poder fer representacions en petit format. Fins fa unes setmanes no teníem clar si es podien fer les representacions al 100% o si l'havíem de limitar. Estàvem al gener i encara no sabíem què podia passar. Així que no hi ha hagut temps material i no s'ha pogut treballar en grup.

Per altra banda, el públic va venint, està reaccionant, però menys del que esperàvem. Crec que encara hi ha una mica de por als espais tancats, aquesta és la sensació que tinc. Per tant, només recordar que la cultura és segura, s'ha demostrat: oferim un molt bon producte i el que ha de fer la gent és venir a gaudir qualsevol de les disset representacions. A més, enguany, el que han fet moltes de les Passions és una aposta molt gran en fer canvis, en fer propostes innovadores.

Llavors podem dir que la pandèmia ha tornat a condicionar les representacions.

Has de pensar que les últimes passions o entitats que es van decidir a engegar la temporada va ser al gener, a dos mesos de començar. Les més grans ja s'havien avançat a preparar les representacions i fer les inversions perquè si enguany no podien fer-ho al 100% ja ho tindrien tot preparat per l'any vinent. Però a la majoria sí que ha condicionat. Igual que no s'ha pogut fer promoció o anar a les agències de viatges a oferir els paquets turístics que hem esmentat perquè no se sabia en quines condicions es farien les representacions.

Quins són els reptes futurs del món de la passió?

Les Passions han fet enguany apostes valentes i trencadores. Olesa i Esparreguera, han passat del format clàssic de quatre hores d'espectacles, a fer dues versions totalment noves, trencadores, cinematogràfiques, espectaculars i ràpides de ritme de dues hores. Altres, com la d'Ulldecona estrenen Jesús i recuperem el cant en directe amb una soprano damunt l'escenari. A Llinars també estrenen personatges nous. En definitiva, les passions s'han llançat a fer propostes per millorar els espectacles. Esperem que sigui un any de transició cap a la normalitat.

I els reptes de la federació?

Pensem que ja hem fet el primer pas de consolidar l'organització. Som joves, només portem sis anys, però ja tenim aquest primer pas. I el futur de la federació implica donar visibilitat, continuar treballant des de les administracions per intentar maridar la cultura popular i aquesta tradició, amb tota la riquesa que tenim gastronòmica, cultural i paisatgística. Tenim unes possibilitats molt grans de fer país i que qualsevol persona que vingui a qualsevol lloc pugui gaudir de tot el que tenim i no només de l'espectacle de la Passió.

L'objectiu és promocionar i donar a conèixer els espectacles perquè la gent vingui a veure'ls i que no vinguin condicionats de cap de les maneres. La gent ha quedat realment satisfeta, contenta i al·lucinada pels espectacles que fem. Malgrat ser mal dits amateurs, perquè som actors, però no cobrem, les actuacions són fantàstiques i el treball és esplèndid.