Aquests talls de veu corresponen al número 0, primer disc que la discogràfica EDIGSA va publicar l’any 1962.

Després de la seva mort, el món acadèmic i universitari ha menystingut l’aportació de Sagarra a la literatura catalana de manera injusta. El gran mèrit de Sagarra és que va saber combinar com ningú una vastíssima cultura (alta cultura) i la tradició popular. Sagarra és la llengua elaborada, treballada, i que té el dring de la genuïnitat. Sagarra és un autor que, com Verdaguer o Joaquim Ruyra, sap parar l’orella i és capaç de captar els registres populars, de la llengua genuïna, en estat pur, sense les interferències de les altres llengües que ens malmeten la parla.

La musicalitat de la llengua de Sagarra és innata i la riquesa lèxica i expressiva és gegantina. I aquesta autenticitat ha lligat la seva obra poètica i dramatúrgica amb el poble, que el va encimbellar en el seu moment i que després, quan va deixar de ser considerat dels anys seixanta ençà per les patums intel·lectuals del país, li va continuar reconeixent l’estima a través de les companyies de teatre amateur que s’escampen per tot el territori. Fer una obra de Sagarra era, i és, un reclam per al públic i un goig per als actors.

Definitivament cal aprofitar aquest cinquantenari de la mort de Josep M. de Sagarra per a recuperar aquesta gran figura literària de la cultura catalana que el teixit associatiu del nostre teatre amateur mai no ha oblidat.