El barri de Sant Julià de Vilafranca del Penedès torna a veure les ales esteses de l’ Àliga de les ales obertes aquest estiu. Aquesta peculiar peça del bestiari penedesenc va sortir al carrer l’any 2011 per última vegada, després de vuit anys de formar part del bestiari festiu oficial, per deixar pas a l’antiga i recuperada àliga de la ciutat (1926). Gràcies a un acord entre l'Ajuntament i l'Associació de Veïns del barri de Sant Julià, on resideix la seva creadora, ha rescatat de l'oblit la bèstia per a convertir-la de nou en una més del barri.

L’artista Dolors Sans és, a més de la dissenyadora i constructora de diversos elements del bestiari català, la mare d’aquesta criatura nascuda el 2003.

Les ales obertes són el què fa única aquesta àliga als Països Catalans?

No, al contrari. Les àligues de la imatgeria catalana són una representació de l’evangelista Sant Joan, que sortia a les processons de Corpus. I la simbologia de Sant Joan és representa com una àliga amb les ales obertes, signe de la seva espiritualitat. A Catalunya hi ha moltes àligues amb les ales obertes i, per tant, segueixen aquesta iconografia. De fet, l’àliga de Vilafranca del 1926 es va construir amb les ales obertes. Hi ha dues fotos. Però com que no estava ben feta, li van treure les ales i va quedar tal com la coneixem. Està documentat a la premsa de l’època.

Per què no podien conviure l’antiga àliga i la de les ales obertes a Vilafranca?

L’any 2002, l’ajuntament de Vilafranca em va encarregar una àliga nova per substituir la vella del 1926, ja que estava en mal estat i pesava molt. Jo vaig fer un disseny amb les ales obertes i al mateix temps que recordés -per proporcions i posició- l’àliga antiga. L’ajuntament va aprovar la proposta, es va estrenar per la festa major del 2003 i va sortir fins el 2010. Entremig, es va crear un Consell de la Festa Major que vetllés per la festa i va decidir treure l’àliga nova de la festa, sense motius consistents, des del meu punt de vista. Jo vaig proposar que sortís l’àliga nova els dies 29 i 31 d’agost, i que el dia 30, el dia de Sant Fèlix, sortís l’àliga vella. Això es fa per exemple amb el drac, que surt l’original el dia 30, i els altres dos dies es treu una rèplica de fibra de vidre. Fins i tot l'aleshores alcalde, Pere Regull, em va manifestar que era la millor solució: la convivència de les dues àligues, com es fa en altres poblacions. Però el Consell no va voler fer-ho. I de fet, molts vilafranquins pensen que podrien sortir les dues.

La recuperació d'aquesta peça de bestiari, però, és una excepció ja que, segons la tradició més purista, només els municipis amb títol de ciutat, podien tenir una àliga entre el seu bestiari. Per què s’ha fet una excepció en aquest cas?

Com deia, hi ha una confusió sobre el simbolisme de l’àliga. No representa la ciutat, representa l’evangelista Sant Joan, com el lleó representa Sant Marc. Per tant, qualsevol ciutat amb processó de Corpus pot tenir una àliga. Per exemple Ontinyent, del país Valencià, està recuperant la processó de Corpus i ara estrena una àliga. Jo hi faré una Tarasca, un altre peça pròpia d’aquesta festivitat emparentada amb la cuca fera. A Vilafranca hi ha documentades tres o quatre àligues que s’han fet malbé al llarg dels segles. Abans del 1926, i durant molts anys, no teníem àliga. Cada època ha anat construint les seves peces. La meva àliga, tal com he explicat, és fidel en proporcions a la vella, tot i que l’escultura és més naturalista i té els ales obertes.

"Les peces d’imatgeria catalana com dracs, gegants, àligues, lleons han perdut totalment el sentit original. Ara ja no són elements de la processó de Corpus, ara són peces de cultura popular autònomes"

Se l’ha recuperat del desterrament i se li ha conferit una nova categoria, d’àliga de barri?

L’àliga ha estat tancada en un magatzem durant aquest 4 anys, fins que l’associació de veïns del barri de Sant Julià de Vilafranca l’ha demanat a l’ajuntament i han fet un conveni. Les peces d’imatgeria catalana com dracs, gegants, àligues, lleons han perdut totalment el sentit original. Ara ja no són elements de la processó de Corpus, ara són peces de cultura popular autònomes, amb vida pròpia i sense cap sentit religiós que és d’on provenen. Per tant, una àliga ja no és el que era. I molts barris de Catalunya tenen gegants propis, dracs, etc. L’exemple més conegut és de Barcelona, però a d'altres ciutats també hi ha elements propis dels barris, com L’Hospitalet, Mataró, Igualada i similars.

En quines ocasions podrà ser exhibida?

A la festa del barri, a la Mostra de Bestiari de Ploma que es fa per la Fira del Gall de Vilafranca i a qualsevol altre ciutat, amb el vist i plau de la regidoria de Cultura de l’ajuntament.

Com va ser la posada a punt de la bèstia, abans de sortir del taller?

Bàsicament va consistir en repintar-la, arreglar alguns copets o ratllades. L’àliga estava en bon estat globalment. Vaig posar-li una decoració amb pàmpols i raïms naturals al cap. En el futur faré la mateixa decoració metàl·lica

Els veïns s’han abocat de nou en el projecte?

Sí, els ha fet molta il·lusió. I especialment a l’AMPA de l’Escola Pública Baltà Elias, que és del barri i els pares de l’escola són la colla de portadors de l’àliga.

El teu taller és el ventre de nombroses peces del bestiari català. Com vius aquesta professió?

Molt bé. M’agrada la meva feina que jo anomeno “escultora de la festa”. Tinc consciència que faig escultures en moviment. I a més escultures amb presencia pública ja que es veuen als carrers i places. I també per mi és molt important crear una peça al voltant d el qual es crea una vivència d‘identitat i de relació humana.

Quines noves peces tens en construcció?

Aquest mateixa setmana s’estrena un drac per Artesa de Lleida, una “Hydra” amb 6 caps i un altre a la cua. És un drac molt especial, per portar nois i noies. Cada cap té un moviment: un treu la llengua, l’altre obre la boca, l’altre gira els ulls... cada cap representa un tret de personalitat. I a la cua hi ha el cap del Griu, en relació al Griu que vaig construir per Artesa fa uns anys. Ara estic fent un Mussol, un drac també amb elements de sorpresa i passat l’estiu he de fer una Tarasca per Ontinyent. La Tarasca és una mena de bèstia amb cos de tortuga i cap com de lleó. A Catalunya en diem Cuca fera. Éra un element molt representat a les processons de Corpus de tota Espanya, tot i que la bèstia prové de la ciutat francesa de Tarascon, que li ha donat nom. I pel gener de 2016, començo un altre drac...