A Catalunya se celebren moltes festes populars que tenen el seu origen en llegendes que han passat de generació en generació. Potser la més reconeguda és la de Sant Jordi, que avui ha esdevingut un dels dies més especials i esperats de l’any per a tots els catalans i les catalanes. Amb tot, al llarg i ample del país se celebren moltes altres festivitats de base popular que enfonsen les seves arrels en llegendes tradicionals i que, tot i no ser tan mediàtiques ni massives, fan gaudir molta gent.

Avui ens apropem a la Cabra d’Or de Moià, una festa tardana –es va crear tot just el 2010–, però que en pocs anys s’ha convertit en una data marcada en vermell al calendari per a tots els moianesos i moianeses. La festivitat, que enguany celebrarà la seva quinzena edició, durant la segona setmana d’agost, i com ja és habitual marcarà l’inici de la festa major de Moià.

La llegenda com a fil conductor de la festa

Per endinsar-nos en la festa de la Cabra d’Or cal que ens remuntem en el temps fins al segle IX, quan Bernat de Septimània governava el Comtat de Barcelona i va haver de contenir la rebel·lió del noble Aissó. La llegenda conta que, acorralat, el noble revoltat va demanar ajuda a l’emir de Còrdova, que li va lliurar un tresor màgic en forma de cabra d’or.

No obstant això, ni tan valuós talismà va poder evitar la derrota d’Aissó, que va decidir amagar el regal de l’emir al castell de Clarà i, abans de morir, va jurar i perjurar que el seu esperit protegiria la cabra.

No va ser fins uns segles més tard, en temps del rei Pere III, quan a Moià governaven els senyors de Planella, que la llegenda del tresor amagat va ressorgir amb força per l’obsessió de Guil·larà de Planella, germà del senyor de la vila, que es va obstinar a trobar-lo.

En paral·lel, el jove pastor Bernat de Prat Sobirà i la Dolça de Mas Casals s’han enamorat i es volen casar, però el seu matrimoni necessita el consentiment del senyor de Planella, qui vol exercir el dret de cuixa amb la Dolça. Només hi renunciarà si el Bernat li porta la cabra d’or. El jove pastor demanarà ajuda a tot el poble per trobar el tresor màgic, que, a més, atorga una força i virilitat fora de mesura al seu posseïdor.

Finalment, el Bernat i els seus col·laboradors troben el talismà en un soterrani fosc i humit del castell de Clarà. Tanmateix, quan el lliuren al senyor de Planella, aquest es nega a complir el seu compromís, motiu pel qual acabarà apedregat per tot el poble.

Un dels moments més esperats de l’any

Com a totes les bones llegendes, a la de la cabra d’or no li manca l’heroi i la història d’amor, el pèrfid noble o el valuós tresor. Tots aquests elements, recuperats de l’imaginari popular, configuren la trama que teixeix el fil conductor de la festa popular que se celebra a Moià des del 2010 i que omple el poble de teatre, dansa, música, balls, activitats per a la canalla i gastronomia, entre altres.

“La llegenda en què es basa la festa és força coneguda per tota la gent de Moià, i un grup de jovent, que també organitzava la Festa del Porc, es va animar a crear una festa inspirada en aquesta història pròpia del poble”, explica en Genís Soler, membre de l’Associació La Cabra d’Or i un dels organitzadors de la festivitat, qui recorda que “de petit, jo mateix havia sortit moltes vegades amb els meus amics a buscar la cabra d’or”.

En Genís situa el context en què va sorgir la festa, el 2010, “quan Moià arrossegava un deute municipal molt elevat i la programació de la festa major, sobretot pel que fa a la gent jove, se’n va ressentir molt per contenir la despesa”, i afegeix que es van incorporar elements que no figuraven a la llegenda original, com la història d’amor entre el Bernat i la Dolça. “Es té constància que els dos personatges van existir, però no van coincidir en el temps”, apunta.

Així, la festa de la Cabra d’Or s’ha convertit en un dels esdeveniments que més gent mobilitza al poble i, durant dos dies, transforma Moià en una vila medieval del segle XIV. Una recreació històrica amb tots els ets i uts que omple la capital del Moianès de propostes per a tots els públics. Balls, teatre, música feta expressament per a l’ocasió, jocs de nit, gastronomia i moltes altres activitats són elements presents en una festa popular molt estimada a Moià.

“És un moment molt esperat i una festa amb què tota la gent del poble se sent molt identificada perquè hi ha moments per a tothom; la comences a viure molt intensament des de petit i te la fas teva”, explica en Genís Soler.

Dos dies plens d’activitats per a tots els públics

La festa arrenca amb una representació teatral de la llegenda a la plaça major, que suposa el tret de sortida a un ampli ventall d’activitats com tallers, cercaviles, caminades, danses, actuacions musicals d’una banda amb una cinquantena de peces pròpies per a la celebració, jocs de nit per als infants, moments de festa per al jovent i fins i tot un sopar de noces, entre altres. “A tots els actes hi ha gent de totes les edats, això vol dir que és una festa intergeneracional i un espai de trobada molt bonic”, raona Soler.

Tot es viu amb molta intensitat, involucra moltes persones i no és senzill d’organitzar. “El repte principal per als participants actius són els assajos per a la part teatral i la preparació de les peces musicals i dels balls per part de músics i ballarins; són assajos i més assajos durant tot el mes de juliol”, diu Soler, qui assenyala que, durant la festa, a nivell organitzatiu, la complicació més gran és “coordinar els horaris i que tot vagi passant quan ha de passar”.

Perquè tot rutlli com cal, la col·laboració de la gent de Moià és imprescindible. I el poble s’hi ha bolcat. Com a mostra, l’any passat les organitzadores van demanar suport per restaurar la figura de la cabra, malmesa després de catorze edicions. Ho van fer a través d’una campanya de micromecenatge, que va assolir amb escreix l’objectiu fixat i va permetre duu a terme una posada a punt de la cabra d’or. “Això demostra que la gent no només hi és el dia de la festa, sinó que està disposada a ajudar quan faci falta”, expressa Soler.

Moià ja escalfa motors per a l’edició d’enguany, que, entre altres novetats, vol recuperar el sopar de caire medieval, més treballat, a la plaça major, que no se celebra des d’abans de la pandèmia. “També estem preparant alguna sorpresa més per aquesta quinzena edició, però no puc avançar res”, deixa caure en Genís Soler.

Sigui com sigui, la festa de la Cabra d’Or continuarà amb l’esperit transversal que sempre ha marcat la cita, una avantsala de la festa major que és espai de trobada, de celebració i de germanor per a tot el poble de Moià. Llarga vida a la cabra d’or.