La contribució dels ateneus a l'associacionisme català en un llibre
Comparteix
L’obra fa un recorregut pel moviment associatiu al Principat de Catalunya des del segle XVIII fins a l’actualitat, tot destacant la seva aportació a la formació intel·lectual de les classes subalternes.
Els historiadors i professors de la URV Ramon Arnabat i Xavier Ferré són coautors del llibre “Ateneus: Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània”. La publicació remarca la centralitat del teixit ateneístic en la tasca culturitzadora i polititzadora de les classes populars durant els dos últims segles. El llibre ha estat editat per la Federació d’Ateneus de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i es va presentar el passat dijous, 26 de març, a l'Ateneu Barcelonès.
“Aquesta edició col·lectiva és fruit de la voluntat de la Federació de posar de relleu la recerca i la visibilitat del moviment ateneístic arrelat al territori català”, segons el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Salvador Casals. Entre els objectius assolits en aquesta publicació, Casals destaca que “ofereix una base rigurosa de la realitat dels ateneus fixats al mapa català; esvaeix suposicions sobre la seva importància socialitzadora i dóna visibilitat als milers de voluntaris anònims que fomenten l’activitat de les entitats associatives”.
Els autors han desgranat el recorregut dels ateneus com a peça fonamental en la cohesió social dels municipis catalans, tot ressaltant la implicació ciutadana en la vida política i cultural popular des dels gremis fins els actuals casals i ateneus.
“L’associacionisme forma part de l’ADN català. En els moments més difícils de la història és quan el moviment associatiu català pren més força”
Ramon Arnabat: A finals del segle XIX, apareixen els primers espais d’oci destinats a la classe benestant (casinos, orfeons, liceus, institucions culturals, etc.) per donar cabuda a l’academicisme burgès. Per contrarestar aquests espais de socialització formal, les classes populars impulsen els ateneus amb una clara vocació alfabetitzadora i socialitzadora de les relacions informals. Ambdós caràcters marcadament polítics es mantindran al llarg del segle XX, amb diverses etapes d’esplendor i davallada, en funció del règim polític, més o menys repressiu. L’associacionisme forma part de l’ADN català. En els moments més difícils de la història és quan el moviment associatiu català pren més força.
“La societat política és la societat civil: són dos conceptes clau indissolubles”
Xavier Ferré: Aquest no és un llibre historicista; sintetitza l’articulació de nuclis de poder polític i cultural arrelats al territori, des de vessants ideològics diversos, i incideix en com aquestes entitats associatives acompleixen un objectiu cohesionador dels sectors socials que s’hi identifiquen. La societat política és la societat civil: són dos conceptes clau indissolubles per comprendre els referents psicopolítics presents al segle XXI. Les plataformes i moviments sociopolítics actuals no són nous, són el relleu de generacions de tradició associativa a casa nostra. Actualment, existeixen unes 18.000 entitats culturals a Catalunya, xifra que revela un teixit associatiu divers i ric, impulsat pel voluntariat i la cohesió social d’una societat activa.
Afegeix un nou comentari