Sensellarisme a l’aeroport del Prat: quina és la solució?

“L’altre dia ens van fer fora. Van ser dues hores. Ens van despertar sense avisar a dos quarts de dues i ens van deixar entrar a dos quarts de quatre”. En Roger (nom fictici) és una de les persones que dormen a l’aeroport del Prat. Des que a finals de febrer AENA organitzés un operatiu nocturn per expulsar les persones en situació de sensellarisme de la infraestructura, assegura que la dinàmica s’ha anat reproduint, en menor mesura, durant diverses nits del mes de març.

És una realitat a la qual en Roger i alguns coneguts seus s’han acabat acostumant. Al principi, explica, preguntaven per què se’ls feia fora, i els deien que era perquè s’havien de netejar les instal·lacions. Ara, però, ja no els expliquen el motiu i ells tampoc pregunten. Quan el personal de seguretat els desperta, en Roger agafa autobusos per poder descansar mínimament sense passar fred. D’altres, explica, es posen a dormir a l’exterior de l’aeroport o al pàrquing, ja que, tot i no estar climatitzat, té un sostre que fa de recer.

Davant la intermitència dels operatius per fer-los fora, des de la fundació Arrels asseguren que algunes persones han marxat. “És una realitat que no s’ha de produir, en això estem tots d’acord, però no podem admetre que la resposta sigui tancar durant unes hores a la nit i no donar-los una alternativa”, denuncia Bea Fernández, directora d’Arrels. “Les persones que fan ús d’algun recurs nostre però que pernocten a l’aeroport ens expliquen que és un espai de convivència, amb conflictes puntuals, però on hi conviuen amb certa normalitat, i el consideren un espai segur perquè és un espai tancat, climatitzat, on hi ha seguretat…”, retrata.

15 mesos sense atenció social

Des de principis del 2024, cap entitat ni institució respon per les persones que viuen o pernocten a la infraestructura. Fins a finals del 2023, un conveni entre l’Ajuntament del Prat, l’Ajuntament de Barcelona i AENA fixava com s’havia de fer l’acompanyament social a la infraestructura. “Hi havia un servei d’educadors de l’Ajuntament de Barcelona que hi feien intervenció. No els buscaven allotjament, però sí que hi havia un mínim de seguiment”, explica Fernández.

El conveni es renovava el gener de cada any, però després del canvi de govern municipal a la capital catalana l’any 2023, el gener del 2024 es va deixar caducar. Des de llavors, cap normativa fixa els criteris sobre qui i com s’ha de responsabilitzar de la problemàtica.

Un nou conveni

Aquest mateix dijous, però, el departament de Drets Socials ha anunciat que “està enllestint” un acord amb els consistoris del Prat de Llobregat i Barcelona, juntament amb AENA, que permeti desencallar la situació.

L’acord en què es treballa fixa que serà un equip de l’Ajuntament de Barcelona especialitzat en sensellarisme i gestió de conflictes qui actuarà a l’Aeroport, tal com es feia fins a l’any 2023. L’Ajuntament del Prat, per la seva banda, veurà reforçats els serveis socials del municipi per a atendre les persones en situació de vulnerabilitat als voltants de la infraestructura. També es crearà una Taula Tècnica del Projecte d’Intervenció (TTPI) per abordar els casos més complexos de manera coordinada, assegura el departament.

El secretari general de la conselleria, Raúl Moreno, també ha assegurat aquest dijous que des de fa un mes el departament compta amb un “dispositiu diari” a l’aeroport que fa “una tasca de diagnòstic de la situació” i que ja ha derivat algunes persones. Tot i això, preguntada per la xifra de persones que hi pernocten, la conselleria no dona cap resposta. Algunes fonts parlen de 100 persones, d’altres ho eleven a més de 150, i algunes ho rebaixen per sota de la centena.

Com ha de ser la resposta?

Des d’Arrels, insisteixen en el fet que "urgeix saber qui són aquestes persones i quines necessitats tenen" per, a partir d’aquí “fer una atenció més personalitzada prioritzant els casos més complexos”. Un cop feta aquesta primera tasca, Fernández apunta que per resoldre la problemàtica “caldria valorar la possibilitat d’alternatives habitacionals”.

Més enllà de les alternatives públiques que es puguin donar, la directora d’Arrels demana a les institucions que comptin amb les entitats socials: “Nosaltres ens posem a la seva disposició per fer aquest tipus d’intervencions”. De fet, des d’Arrels ja s’ha pogut donar una solució transitòria a una persona que dormia a l’aeroport, i que des de fa unes setmanes ha començat a dormir al Pis Zero de l’entitat perquè la pressió a l’aeroport li feia impossible el descans.