Àmbit de la notícia
Cultural

La Fundació Neus Català inicia la seva activitat

Entitat redactora
Colectic
Autor/a
Alejandra Sanchez
  • Elisenda Berenguer, Manuel Delgado i Héctor Sanchez durant l'acte de presentació de la Fundació al Tradicionàrius de Gràcia. Font: Fundació Neus Català.
    Elisenda Berenguer, Manuel Delgado i Héctor Sanchez durant l'acte de presentació de la Fundació al Tradicionàrius de Gràcia. Font: Fundació Neus Català.

L'entitat es vol erigir com a eina per fer front a l'extrema dreta i recuperar la memòria democràtica.

El Centre Artesà Tradicionàrius del barri de Gràcia, a Barcelona, va acollir ahir la presentació de la Fundació Neus Català, impulsada per Comunistes de Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa. L'acte va coincidir amb el quart aniversari del traspàs de la política catalana, que va morir l'abril del 2019.

La Fundació neix, segons es va explicar a l'acte de presentació, amb la voluntat de crear un espai per al conjunt del sobiranisme d'esquerres. Per garantir aquesta intenció, l'entitat compta amb un consell assessor format per una cinquantena de figures provinents de diferents espais ideològics, com ara l'escriptora Antonina Rodrigo, el promotor musical Pere Camps, la fotògrafa Pilar Aymerich o els polítics Xavier Domènech (En Comú Podem), David Fernández (CUP) o Joan Tardà (Esquerra Republicana).

El patronat de la Fundació està format per les filles de la mateixa Neus, Margarida i Lluís Català, i per la biògrafa de l'activista, Elisenda Berenguer. També en formen part el politòleg i director de la Fundació Alternativa Ricard Ribera, que ostenta la presidència, o la membre de l'associació d'Ex-presos Polítics del Franquisme Rosario Cunillera, que n'és la vicepresidenta.

Lluita democràtica, racó cultural i espai d’anàlisi de necessitats

El president de la recent estrena Fundació Neus Català, Ricard Ribera, va exposar durant la presentació els tres eixos entorn dels quals treballarà l'entitat.

En primer lloc, Ribera va definir la Fundació com una "eina clau per lluitar contra l'extrema dreta" a través de "la difusió del llegat de Neus Català i de les persones que van combatre el feixisme". En aquest sentit, el politòleg va definir la figura de la militant comunista com a "modèlica i en lluita constant".

El segon eix de treball de la Fundació serà la creació d'un espai de lluita cultural a través de la "formació i difusió d'idees emancipadores", amb especial atenció, segons va detallar Ribera, en la lluita de feminista i de classes i la crisi ecològica.

Finalment, la Fundació vol ser també un espai d'anàlisi de les necessitats de la ciutadania, per respondre a aquestes "amb una mirada de classe treballadora i dels sectors populars, en clau social i nacional", tal com va detallar Ricard Ribera.

El primer projecte de la Fundació, que ja està en marxa, serà un fons documental entorn de la política que dona nom a l'entitat i una sèrie d'activitats entorn de la figura del teòric marxista Antonio Gramsci, que es duran a terme durant les pròximes setmanes.

Penúltima supervivent catalana de Ravensbrück

Neus Català va ser una de les activistes antifeixistes més reconegudes de Catalunya, a més de ser la penúltima supervivent catalana viva de Ravensbrück, un camp de concentració nazi exclusivament per a dones situat a Alemanya.

Català va ser deportada a Ravensbrück l’any 1944, on va ser obligada a treballar en la fabricació d’armament, que va boicotejar juntament amb l’anomenat ‘comand de les gandules’. Un cop alliberada de Ravensbrück es va exiliar a França on va continuar amb la seva militància comunista i la seva lluita contra el règim franquista.

Com a reconeixement per la seva trajectòria, Comunistes de Catalunya li va donar el primer carnet de militant de la formació. L’any 2005, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi i, deu anys més tard, també li va concedir la Medalla d’Or. A més, l’any 2006 va ser anomenada catalana de l’any.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari