Veure com els castellers i castelleres aixequen castells amb impactant destresa és tan espectacular com l'ensurt que ens agafa a les persones que els veiem des de fora quan aquestes cauen del tronc del castell. Per sort, la pinya permet que les caigudes no vagin a més, i que tot no passi de l'esglai inicial. No obstant això, sempre hi ha marge per a la millora en aquest aspecte, o almenys, anar a una millor gestió dels recursos de les colles castelleres.

Investigadors i investigadores matemàtiques i enginyeres de la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), el Centre de Recerca Matemàtica, la Universitat de Lisboa i la Universitat de Warwick, en col·laboració amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), treballen per determinar l'àrea de la pinya necessària per garantir que, en cas de caiguda, les persones cauran sobre la base i evitar així un possible impacte a terra.

El president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Pau Camprovín, valora positivament aquest treball científic, que es tracta d'una "oportunitat única perquè el món acadèmic i la societat treballin conjuntament en problemes aplicats". Aquest estudi s'origina en el marc del 158è European Study Group with Industry, que va tenir lloc al Centre de Recerca Matemàtica (Bellaterra) a principis de l'any 2020, un tipus de trobades on persones matemàtiques i científiques d'àrees afins treballen en problemes aplicats de rellevància industrial o social.

Generació d'un model matemàtic

Els investigadors i investigadores implicats recullen tota la informació possible del procés d'aixecament d'un castell: els factors mecànics que permeten construir i mantenir un castell, així com els motius que provoquen que aquest s'enfonsi, a més de conèixer com cauen els castellers i castelleres de tronc. Tota aquesta informació permet crear un model matemàtic que alimenta un sistema virtual de caigudes que finalment mapejarà la probabilitat d'impacte en cas de caiguda en una pinya.

L'inici de la investigació s'ha centrat a investigar la construcció dels pilars del castell. "Els pilars són l'estructura castellera més simple, però contenen els elements principals que cal tenir en compte des del punt de vista mecànic", explica la responsable del projecte a la UdG i investigadora del grup de recerca en Equacions Diferencials, Modelització i Aplicacions, Marta Pellicer.

El model del qual parla Pellicer permetrà comprendre els factors mecànics clau de la realització i èxit d'un castell, així com saber com evolucionarà un castell a partir d'una situació concreta. A més, el model analitza i simula les reaccions físiques de les persones que formen l'estructura, i pot concebre virtualment possibles escenaris alternatius.

Segons afirma la investigadora, fins allà on tenen coneixement, "aquest és el primer treball a analitzar els castells des d'aquest punt de vista: proposar un model matemàtic, obtingut a partir de les forces que intervenen en un castell, que estudiï l'estructura d'aquestes construccions i els seus moviments". Els resultats obtinguts s’han recollit en diverses publicacions i ara s’obre la possibilitat de continuar desenvolupant el projecte.

Les persones especialistes que han treballat en aquest estudi, a banda de la Marta Pellicer, són l'Antonio Rodríguez-Ferran, l'Arnau Dòria-Cerezo i el Jordi Saludes (Universitat Politècnica de Catalunya); l'Aleix March San José (Centre de Recerca Matemàtica); el José Antunes (Instituto Superior Técnico, Lisboa); i, el Ferran Brosa Planella (University of Warwick, Gran Bretanya).