Laia Serra: "Estem apujant el volum de l'educació emocional, que abans només estava en llocs privilegiats"

Laia Serra és responsable de l'àrea de divulgació i comunitat a Musicop, una cooperativa de treball que es dedica a l'educació amb perspectiva artística, comunitària i feminista.

Què feu a Musicop?

Fem reflexió, formació, disseny, implementació i avaluació de programes. Vam començar fent gestió d'escoles de música i ara fem produccions artístiques i projectes comunitaris, formacions i acompanyaments amb perspectiva de gènere... Tenim un ventall molt ampli.

Un projecte que us faci especial il·lusió comentar?

Estem iniciant un projecte educatiu per a gent gran des de l'Escola Municipal de Música de Mataró amb una perspectiva innovadora des de l'envelliment actiu. Treballem amb persones majors de 65 anys des del cos, la veu, la música, la pràctica instrumental, el moviment i l’art escenogràfic.

O també el projecte 4 cordes, per posar un exemple. En fem un munt.

Sempre treballeu amb la música?

La música és la disciplina principal però també treballem amb les arts del moviment, el cos, la respiració, l’atenció i l’escolta. També ens agrada treballar des d'allò multidisciplinari.

Què ens pot aportar la música?

La música és una art escènica que és el moment on es conjuguen moltes variables: l’atenció, el silenci, l’escolta, la percepció, la sensibilitat, les coses que no podem dir amb paraules. Ens dona un espai únic en el temps, en les relacions i en la comunicació.

"La música ens dona un espai únic en el temps, en les relacions i en la comunicació"

És un llenguatge que ens permet expressar-nos des d'altres llocs que no necessàriament tinguin a veure amb la paraula. Ens dona altres maneres de percebre, de sentir i de relacionar-nos.

Els projectes comunitaris han de partir del desenvolupament personal?

Entenem que han de passar per un autoconeixement, per incidir en nosaltres mateixes, que som el laboratori, per poder acompanyar aquests processos.

Quines eines proposeu per connectar amb les emocions?

Tenim una mirada sobre l’educació des d’una perspectiva de la comunicació no violenta. Aportem el treball de la respiració, de l’autocontemplació, del silenci i de l'escolta activa. És important parar-nos a escoltar des de la part artística i també des de la part personal i col·lectiva.

Treballem els aprenentatges, les frustracions, les sensacions incòmodes, i com transformar-les en elements artístics que donin espai i mirada a allò que estem intentant explicar.

Què ens passa amb les emocions com a societat?

Nosaltres ens centrem en les carències que tenim sobre nosaltres mateixes i en com traspassem els reptes, les frustracions, les creences, que ens fan estar estàtiques en un rol que no ens permet explorar altres espais.

Treballem per poder-nos recol·locar, i jugar amb els nostres privilegis i rols de poder, per ser part d'un trànsit acompanyat amb molta cura.

Aquesta flexibilitat també l'aporta l'art?

Depèn. Jo he estudiat música en un conservatori i no em portava cap aquí, sinó cap a la competitivitat i la mirada única a nivell tècnic. Pot afavorir processos si estan ben acompanyats.

Amb quines persones treballeu?

Amb nens i nenes, joves, gent gran, famílies, persones amb necessitats educatives especials, i diferents realitats. A banda d'això, fem formació a formadores, treballem amb organitzacions per treballar aspectes d’equip, reconduir espais, i mirar-nos de maneres diferents.

Per dedicar-nos a l'educació ens hem de treballar molt?

Si ens dediquem a l’educació és molt important fer bones avaluacions per veure quina és la pota que no acaba de caminar bé des de la mirada compassiva i crítica cap al que fem.

Hem de conèixer altres experiències i innovar des de la perspectiva creativa. Quan ens revisem podem acompanyar des d’un altre lloc. Aquesta es la màgia.

"Quan ens revisem podem acompanyar des d’un altre lloc. Aquesta es la màgia"

Estem millorant en educació emocional?

Hi estem posant la lupa. Ho estem visibilitzant. Per fer una metàfora musical, estem apujant el volum. Creiem que és imprescindible i que a les generacions anteriors no hi era o estava en llocs privilegiats i creiem que el privilegi ha de ser extensiu a totes les persones que treballen amb la comunitat.

Què és el més difícil d'acompanyar processos?

La revisió d'una mateixa. Les intensitats que ens mouen ens fan de mirall d'allò que ens genera malestar. És complex acompanyar des d'aquí.

Com es fa això?

Processos, formacions, lectures, teràpies, col·legues, converses, reflexions, investigacions i avaluació en constant moviment. No hi ha un inici i un final. És infinit.

Una metàfora musical pel rol de la facilitadora o educadora?

Creixendos i decreixendos. El joc de volums, tempos i expressions que la música també té. Juguem amb els tempos, amb els volums, amb les estructures, coneixem molt els rols de poder i el treball en equip.

Quins plans teniu a Musicop?

Som una cooperativa molt creativa i ens estem reconeixent i repensant. Seguirem aquests moviments de les onades dins de l'àmbit de l'educació, l'art, la comunitat i els feminismes. Surfejar les ones també passa per equilibrar-nos entre les sòcies.

Sou 16 sòcies i un centenar de treballadores. Deu ser difícil.

Posar-te d’acord amb totes les persones és un acte revolucionari si es tenen en compte els rols i els privilegis i si es fan els processos amb cura. També som on som perquè ens han precedit organitzacions i persones inspiradores.

"Posar-te d’acord amb totes les persones és un acte revolucionari si es tenen en compte els privilegis"

Alguna inspiració que ens vulgui compartir?

Moltes. Però diré Marshall Rosenberg i la seva Comunicació No Violenta. I una dona que m'inspira és Cristina Ases Alborch. Em connecta amb coses profundes.