Les caixes qüestionen la seva inversió cultural
Comparteix
Aires de canvi flairen en el model de gestió de les obres socials i culturals de les caixes d’estalvi. Unes inquietuds que es varen generar a l’inici del debat sobre la seva conversió en bancs. En aquell moment, els agents polítics i financers van garantitzar la seva continuïtat. Deixant de banda el paper governamental, ara la qüestió rau en com les obres han de gestionar i sustentar aquests serveis.
A més dels beneficis socials, aquestes activitats generen ingressos, però el balanç anual acostuma a ser deficitari. Unes pèrdues que, fins al moment, eren assumides per les partides pressupostàries de les caixes. Una solució esgotada.
El canvi en el marc legal de les caixes i l’evident reducció dels beneficis del negoci financer obliguen a les obres socials i culturals a sobreviure sense el suport econòmic dels bancs i a buscar fórmules de finançament pròpies, acompanyades d’una gestió austera dels recursos. L’objectiu és salvaguardar i donar continuïtat a una activitat que reporta evidents beneficis socials.
Malgrat no voler participar econòmicament, ni les antigues caixes ni les administracions volen sentir a parlar d’una hipotètica desaparició. El principal argument és que són grans generadors de patrimoni i, en alguns casos, proporcionen importants serveis assistencials i de benestar social, especialment en un moment on les accions dels governs en aquest àmbit són més limitades.
La situació és diferent segons des d’on es miri. Unnim Caixa té garantida la seva continuïtat, almenys temporalment, gràcies al seu patrimoni. L’entitat suma 130 milions d’euros entre béns culturals i patrimonials i el passat any va destinar 15 milions a l’Obra Social. Ara ja no podrà disposar de les aportacions del banc i hauran de recórrer als fons de reserva, una solució molt provisional. Ben diferent és la realitat de l’Obra Social 'la Caixa', amb un pressupost de 500 milions d’euros, en tant que compta amb el 80% de beneficis de CaixaBank.
El patrimoni exclusivament immobiliari, però, està garantit. A Catalunya, la Pedrera i el Món Sant Benet, tots dos de CatalunyaCaixa, són els dos espais que generen més beneficis. Ambdós es mantindran en mans de les caixes, independentment del que pugui passar amb les entitats. El seu futur passarà per incrementar el preu de les visites, potenciar els serveis educatius, generar noves activitats i oferir el lloguer d’espais.
Però, més enllà d’aquestes accions puntuals, el principal repte que haurà d’afrontar qualsevol obra social i cultural per sobreviure és la trobada de nous aliats financers. Aquesta serà la única via per assegurar la continuïtat de projectes existents i impulsar-ne de nous.
Afegeix un nou comentari