Cada quatre anys, el Ministeri d'Educació presenta les dades estadístiques de l'estudi sobre 'hàbits i pràctiques culturals' de la ciutadania. L'enquesta de 2018-2019 ofereix un capítol dedicat a 'festejos i espectacles taurins', on queda clarament reflectit el rebuig de la ciutadania vers aquests tipus d’espectacles.

Per aquest motiu, les entitats AVATMA, AnimaNaturalis, CAS International, Animal Guardians, La Tortura No És Cultura i Gladiadors per la Pau, s'han posat en contacte amb el ministre de Cultura per demanar que no es destinin ajudes al sector taurí i que es valori la possibilitat de tornar a Interior la tauromàquia, ja que des del 2011 depèn del Ministeri de Cultura i el 2013 va passar a ser considerada com a Patrimoni Cultural.

"Resulta absolutament censurable que un espectacle que consisteix a festejar el sofriment i la mort agònica i pública de determinats animals, bovins de raça de lídia de diverses edats, pugui ser considerat com a cultura en ple segle XXI", denuncia José Enrique Zaldívar, president de l'Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA).

Per a l'obtenció dels resultats publicats a l’estudi, s'han tingut en compte l'assistència, entre d'altres, al teatre, l’òpera, el ballet i la dansa, el circ, els concerts de música clàssica i actual, i el cinema. L’anàlisi es va centrar en l'hàbit general de realitzar una activitat cultural, el grau d'interès, en una escala de 0 a 10 i el grau de satisfacció.

Varias ONGs pedimos al Gobierno que quiten los toros del Ministerio de Cultura.

El sector taurino es el espectáculo que obtiene la nota más baja en relación con el interés que despierta entre los ciudadanos, y el único que genera rechazo social.https://t.co/teuViaoNqL

— AnimaNaturalis (@AnimaNaturalis) May 27, 2020

Un sector que no interessa i desperta rebuig

Amb el percentatge més baix, només el 7,95% de les persones enquestades va assistir a un espectacle taurí durant el 2018-2019. En el rang d'edats, el més alt està comprès entre els 15-19 anys, una mica més de l'10%, degut a la presència del jovent en les festes populars que es programen amb motiu de les celebracions en diversos municipis.

L'enquesta recull en un altre apartat el grau d'interès pels toros a la ciutadania en una escala de el 0 a el 10. La nota mitjana final que els i les autores de l'estudi concedeixen a l'interès que desperten també ha caigut de l'2,5 a el 2,3 respecte a 2015. És la nota més baixa de totes les activitats culturals per ser l'única que genera un fort rebuig social. El cinema obté una nota mitjana del 6,8; els museus, un 5,2, i els jaciments arqueològics, un 4,8. El teatre desperta un interès del 5,8, els concerts de música clàssica una puntuació mitjana de 5, i els de música actual, de 6,6.

Per un futur sense tauromàquia

Des de les entitats apunten que el fet que el 19,6% de les persones que van acudir a un espectacle taurí ho fessin de forma gratuïta, revela l'envergadura de subvencions, ajudes i partides pressupostàries amb què compta aquest tipus d'activitat i la quantitat d'entrades que es regalen pagades amb diners públics.

"Tenim una oportunitat única de deixar enrere certs privilegis del passat i construir una nova realitat sense maltractament animal a les nostres festes i tradicions" remarca Aïda Gascón, directora d'AnimaNaturalis. "No és just que una activitat amb tanta polèmica rebi milionàries partides pressupostàries. Sense elles la tauromàquia desapareixeria", afegeix Gascón.

Les diverses organitzacions ja han reunit més de 135.000 signatures per demanar que no es destinin ajudes a una activitat cruel com la tauromàquia i més de 850 organitzacions han enviat una carta remesa al Govern perquè no utilitzi diners públics per donar suport a la tauromàquia i faci un exercici de transparència pel que fa als ajuts que aquesta activitat rep.

Qualsevol persona que ho vulgui pot signar perquè no es destinin més diners a la tauromàquia a través del següent enllaç.