"Les Santes" és la festa major de Mataró que celebra la ciutat del 25 al 29 de juliol, tradicionalment en honor a Santa Juliana i Santa Semproniana, d'aquí el nom de "Les Santes". Recuperada l'any 79, és avui una de les festes més potents de Catalunya, al costat de La Patum de Berga, Sant Fèlix a Vilafranca o Santa Tecla a Tarragona. La Generalitat la va declarar Festa Patrimonial d'Interès Nacional l'any 2010.

Durant la setmana de festa major, Mataró canvia de vida. Canvia d'horaris, de rutines i gaudeix d'una setmana d'activitats populars i tradicionals que han estat organitzades per entitats i associacions i a les quals hi acudeixen tant veïns i veïnes com persones d'arreu de Catalunya que van a gaudir-la expressament.

A cada edició, en destaca la Diada Castellera per comptar amb colles potents. Des del 1996, gaudeixen de l'actuació dels Castellers de Vilafranca i des del 2013, també amb la dels Minyons de Terrassa, acompanyant la colla amfitriona, els Capgrossos de Mataró. Totes tres actuaran també enguany. Cada vegada més, guanya importància "La Banda", oficialment anomenada Agrupació Musical del Maresme, que a més de sonoritzar la major part d'activitats de la Festa, celebra el seu concert el dia 25 a la tarda. Des de fa tres edicions, el celebren acompanyats d'una banda diferent cada any. L'any passat, va ser amb Brams i, enguany, amb La Coixinera, un grup de Mataró que celebra el seu 15è aniversari. A més, des de fa pocs anys ençà, agafa força el "No n'hi ha prou", el ball irreverent de la penúltima nit davant l'Ajuntament entre les figures de Mataró i la gent del poble, que salten i ballen amb proximitat a les bèsties en senyal que encara volen més festa.

L'activitat central i més popular, però, i a la qual acudeixen cada vegada més persones d'arreu de Catalunya és "La Nit Boja". El dia comença per la Crida, el pregó símbol del reclam del poble perquè els gegants es despertin i surtin de l'Ajuntament. A dos quarts de dotze de la nit, es dóna el tret de sortida a la Nit Boja. Acompanyats de la música "pròpia" de les Santes, El Bequetero, els gegants baixen al carrer principal. Així comença el "Desvetllament Bellugós", on els gegants giraran i ballaran amb el poble, que cantant i saltant compten fins a 15 una vegada i una altra. Quan s'acaba, comença l'Escapada a Negra Nit, un dels correfocs que agrupa més diables i públic de Catalunya. La nit acaba amb la popular "Ruixada", una festa sota l’aigua.

L'escapada a Negra Nit: una festa del foc i pel foc

"Cremar", "tirar foc" o "ballar sota les espurnes" són expressions utilitzades per diferents colles de foc de Catalunya per referir-se a participar en un correfoc com a diable o diablessa. Vol dir posar-se el vestit de diable, agafar la forca, col·locar-hi la pirotècnia, encendre's i saltar i ballar amb el públic sota les espurnes de foc. "Cremar per Santes" és, avui, una oportunitat única per gaudir d'un dels correfocs més grans i espectaculars del país, és a dir, del món.

Per què és tan particular? Concep Rivera és la Cap de Colla de les Diablesses de Mataró, una de les comparses participants en l'organització de les Santes i en la Comissió de foc per preparar el correfoc. Té com a particularitat que està formada només per dones. Comparteix en una entrevista amb xarxanet.org què hi ha darrere de les espurnes i el foc del dia 25 de juliol a la nit.

El Correfoc de Les Santes és un dels més coneguts i esperats de Catalunya. Per què és tan especial?

La gent l'ha fet especial. Ha evolucionat amb els anys aconseguint una "harmonia diabòlica" entre el públic i les colles que hi participen, que busquen la màgia del foc i la festa i que funciona de forma explosiva. Es diferencia d'altres correfocs pel funcionament basat en què les figures i els diables són autònomes i independents i troben la pirotècnia en diferents punts de càrrega que hi ha durant el recorregut, el que dóna llibertat de moviment. Per tant, en el cas dels diables, és imprescindible la saqueta, el sarró o civader, més utilitzat a les províncies de Tarragona i Girona però no a Barcelona. A qui no ho conegui, li ho resumiria dient que és una festa de foc i pel foc, diferent de molts altres correfocs, però que manté l'essència de la tradició.

Com s'hi pot participar com a Colla de Diables?

Tenim força demanda per venir a participar-hi. Fa anys, les Diablesses ens havíem de buscar la vida per trobar una colla que pogués venir entre setmana. Últimament, els contactes arriben sols i fins i tot vénen de Reus en autobús. És significatiu de fins on arriba la popularitat de l'Escapada a Negra Nit

Qui i com l'organitzeu?

Es treballa conjuntament amb l'Ajuntament a través de la Comissió de foc, que funciona tot l'any pels actes de foc de la ciutat i especialment a partir de febrer, que fem 1 o 2 reunions al mes, per a tots els actes de foc de Les Santes. És aquí on també hi participen representants de les colles de foc i comparses institucionals de la ciutat com el Drac, La Momerota i les Diablesses o equips de suport. Allà, amb les valoracions de l'any anterior, intentem corregir i millorar els punts negatius i refer comandes i quantitats de pirotècnia, un dels punts més delicats degut a les últimes retallades en els pressupostos

Fins a quantes persones pot aglutinar el correfoc de Les Santes?

Acostumem a ser 5 colles de diables, movent de l'ordre de 100 o 120 components, a més del Drac i Momerota de Mataró, amb les seves figures convidades, que poden arribar a ser al voltant de 150 persones més. Tot plegat, per a un públic d'entre 5.000 i 8.000 persones segons el dia de la setmana en què cau.

Com fer que un correfoc amb saques i amb tanta afluència de participació sigui segur?

Malgrat ser conscients que el risc zero no existeix, a Mataró, i sobretot des de l'Ajuntament, hi ha un treball molt intens, quasi "obsessiu", cap els temes de seguretat. Voluntaris i voluntàries fan una gran tasca de conscienciació a instituts i centres cívics i s'ha aconseguit que qui participa al correfoc, vingui a gaudir amb el foc, ben equipat i protegit. A més, durant aquella nit, comptem amb serveis preventius desplegats com Creu Roja, Policia Local, Equips de Suport, Bombers, l'Agrupació de Defensa Forestal, un tot terreny amb dipòsit d'aigua i mànegues, entre d'altres. Tot això centralitzat i coordinat a través del CECOR ( centre de coordinació ) amb la col·laboració de Protecció Civil i serveis d'emergència mèdica.

Com ha canviat el correfoc durant els últims anys i cap a on va?

Hem evolucionat de manera notable. Als seus orígens ara farà 31 anys, l'acte estava pensat i organitzat per la gent de les colles i per als carrers estrets del casc antic, portant la pirotècnia en dues saques grosses. Degut a un greu accident que vam tenir als anys 80, s'acaba creant el funcionament actual de l'Escapada, per carrers molt més amples i utilitzant saquetes i els diferents punts de càrrega.

Personalment crec que l'Escapada ha arribat al seu límit de participació, que no és poca, gràcies també als actes que hi ha abans i després, que han facilitat que l'Escapada no acabi "morint d'èxit" i tingui bona salut, sense més pretensions que fer gaudir tothom d'una nit tant especial per a molts i moltes de nosaltres.