Lluís Gómez: "A través de balls i danses tradicionals es fan autèntics espectacles de creació"

El Seguici Popular de Tarragona és un dels més importants que podem trobar al nostre país gràcies, sobretot, a la gran feina de recuperació de balls i altres expressions artístiques que entitats com l'Esbart Santa Tecla duen a terme. Enguany, aquesta entitat que va néixer com una agrupació de costums i tradicions arriba als cinquanta anys i ho celebra amb un nou espectacle per Santa Tecla, 'Cinquanta anys de dansa', que suposa un recorregut per la història de les danses ballades per l'esbart, així com un tastet de les futures.

Parlem amb el Lluís Gómez, vicepresident de l'Esbart Santa Tecla, sobre aquests cinquanta anys, la tasca de l'associació, el folklore i el seguici popular de Tarragona i els reptes futurs després de més d'un any aturats.

Quina és la història de l'Esbart Santa Tecla?

Va néixer el 1971 com una agrupació de costums i tradicions. De manera resumida podem dir que al principi l'activitat es va centrar en les sardanes abans de començar a recuperar balls tradicionals i populars, primer amb el cos de dansa i després amb la recuperació del ball de Bastons de Tarragona. Així que la seva activitat se centra en la recuperació de danses tradicionals i festives del seguici popular de Tarragona i el desenvolupament d'espectacles de gran format, com 'El Retaule de Santa Tecla' o 'Les Contalles de Sant Magí'.

Com s'estructura?

L'esbart té la junta directiva de la qual pengen el cos de dansa, que balla tot l'any, i que té una escola de dansa; tenim també el cos de bastoners, els balls de festa major i de gran format. A part del ball de Bastons tenim el ball de Valencians, el ball del Patatuf, el ball dels Cercolets i el ball dels Turcs i Cavallets.

Enguany feu cinquanta anys. Donant un cop d'ull cap enrere, quines iniciatives heu dut a terme?

El ball de Bastons va ser, probablement, la primera gran recuperació. A través del pensament de Jaume Guasch, que va ser director de l'esbart durant molts anys, es va començar a recuperar danses pel seguici popular de la ciutat. Aquesta va ser la primera, però no només es van recuperar danses pel seguici. L'objectiu és també explicar per què se celebra Santa Tecla, la història, els lligams i les arrels dels patrons de la ciutat amb Tarragona. És explicar d'on venim per saber cap a on anem

Què significa l'Esbart Santa Tecla per a Tarragona?

Crec que representa una agrupació de costums i tradicions de Tarragona amb ganes que quedi per a la ciutat. És una feina que fem com a associació, recuperem una sèrie de balls, de projectes, però que no són propietat de l'esbart. Evidentment les executa l'esbart, però la intenció que sempre hem tingut és que siguin del poble, de Tarragona i de la gent.

Teniu una escola de dansa. Quina és la participació d'infants i adolescents? Hi ha continuïtat? Hi ha interès en l'esbart entre els adolescents?

La veritat és que sí. Tot i la pandèmia no hem tingut baixes. Evidentment, fèiem previsions sobre la possibilitat que hi hagués, per exemple, un 10 o un 20% de baixes. Però no, la gent ens ha fet confiança. Jo crec que si les coses es fan bé i dones aquesta seguretat, doncs la gent respon molt bé, tant els adults com els nens.

Esteu preparant l'espectacle 'Cinquanta anys en dansa'.

Cinquanta anys és una celebració que no es fa cada dia. És un espectacle que està pensat per ser un recorregut d'aquests cinquanta anys. Comença amb una coreografia de les primeres que va fer en mitjà i petit format Jaume Guasch. Continua amb una coreografia que ens va regalar l'Esbart Ciutat Comtal de Barcelona, i acaba amb una coreografia que va ser idea de Jaume Guasch, i que ha executat el director actual, que és el seu fill.

Enguany, per primer cop, diguem en una actuació de festa major, ballaran també els nens i nenes de l'escola de dansa. És una comunió de gent que haurà vist néixer l'esbart, gent que ens l'haurem trobat nascut i l'hem aguantat i gent que comença ara i tant de bo el puguin nodrir per molts anys.

"['Cinquanta anys de dansa'] És una comunió de gent que haurà vist néixer l'esbart, gent que ens l'haurem trobat nascut i l'hem aguantat, i gent que comença ara i tant de bo el puguin nodrir per molts anys"

Ballareu aquest espectacle per Santa Tecla. Com està la situació ara mateix? Podeu desenvolupar la vostra activitat amb normalitat?

Canvia quasi cada setmana. Probablement al 'Retaule de Santa Tecla' farem test d'antígens pel físic que es duu a terme, el tema dels pilars de fer petits castells, vinculat amb la dansa, s'ha de fer en un temps, en un ordre, i fer-ho amb mascareta costa molt. Evidentment al local sempre amb mascareta, sempre gel hidroalcohòlic, etcètera.

Quins són els reptes de futur.

En primer lloc acabar de celebrar els cinquanta anys i intentar fer els actes socials, que això és el que més costa. Hem anat modificant els actes de celebració de l'aniversari per la pandèmia. La gràcia hagués estat que enguany fos l'any d'aniversari i cloure-ho amb una gran diada o un gran sopar. Però ens hem hagut de reinventar, així que l'aniversari començarà aquesta Santa Tecla i acabarà la que ve, a veure si podem donar-li la màxima normalitat.

També tenim pendent una estrena amb el cos de dansa, un espectacle de dansa de creació que ens agradaria passejar-lo per tota Catalunya. Aquesta és la idea, dependrà de l'evolució de tot plegat. La veritat és que tenim un futur força incert. Però jo crec que farem aquesta estrena i passejarem per tants pobles i ciutats com puguem. És un espectacle que ja està mig acabat. De fet, l'últim ball de l'espectacle que farem per Santa Tecla és un dels balls que es farà a l'estrena.

Es cuida el folklore i la cultura popular a Catalunya?

Es cuida? Sí. Però s'hauria de cuidar més. L'altre dia una persona molt vinculada deia que hem de ser nosaltres mateixos els que ens cuidem, els que ens ajudem entre nosaltres perquè sembla que a vegades no arriba prou ajuda. Crec s'ha d'impulsar perquè generi més interès i que no es vegi com una cosa antiga. Pel mitjà del folklore, dels balls i les danses tradicionals, es fan autèntics espectacles de creació amb músiques noves, amb coreògrafs joves que poden aportar un sentit diferent.

Ara han de ser els propis programadors, els teatres, les ciutats, els departaments de cultura, els que creguin en tu i diguin que això és tan interessant com qualsevol altra cosa i pot tenir el seu lloc a un teatre, a un ateneu, el que sigui. Hi ha coses que es fan bé, ara hi ha un pla d'impuls de la dansa catalana, que ve del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, que crec que està anant força bé perquè està fent reflexionar precisament sobre això.

Quins ànims perceps a l'entitat?

La veritat és que enguany sembla que la cosa torna a bullir. L'any passat estava tot molt refredat, no hi havia pràcticament res, fèiem poca cosa i el que es feia era en línia. I enguany sembla que torna a bullir l'olla, la gent té ganes de fer coses, crec que l'Ajuntament de Tarragona també té ganes de proposar, i tots estem anant una mica de la mà. Fa la sensació que comença a arrencar tot, per tant estem molt il·lusionats. Evidentment ens agradaria fer-ho com fa dos o tres anys, però està bullint, i si bull vol dir que alguna cosa cou.