Guardonat amb el Premi BEST 2015, i ex-president de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Lluís Musté ha col·laborat en l’artesania de més d’una vintena de bèsties del país, entre elles dracs, mulasses i gegants. Imparteix cursos formatius i ha impulsat, entre les escoles de la seva ciutat, la iniciativa de construir les seves pròpies figures de bestiari festiu, exhibides en una mostra.

Musté va iniciar-se a la Fundació Unió Anelles de la Flama de Valls construint bestiari. L'any 1996 va ser nomenat president de l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya entrant en contacte amb molts grups que volien construir les seves bèsties. Entre moltes construccions, Musté és autor del Drac de Valls, la Mulassa de Valls, la Geganta de la Quaresma i el Gegant del Calçot, el Cavall de Llívia, l'Indiot de Nulles, Lo Peix de Bellmunt o el Lleó de Valls.

Quan i com neix el seu interès per dedicar-se a la construcció d’imatgeria festiva?

Jo pertanyo a l’entitat vallenca Fundació Unió Anelles de la Flama i l’any 1985, volíem construir un drac. A través de l’escola taller d’art de la Diputació de Tarragona i l’aportació econòmica pels material de l’Ajuntament vam aconseguir-ho. Aquest va ser l’inici de tot. Jo de professió sóc jardiner però, paral·lelament m’he dedicat a la construcció i restauració, des d’aleshores, de peces de l’entitat o d’altres per encàrrec fins avui. Avui no puc calcular el volum de bestiari en el que he participat.

“És una joia fer dracs perquè permet llibertat i tirar de veta de la imaginació”

Amb quines figures gaudeix més, en el procés creatiu?

És una joia fer dracs perquè permet llibertat i tirar de veta de la imaginació; peces com la mulassa, un bou o un lleó, malgrat tenir detalls originals, tenen una ergonomia coneguda per tothom a la que t’has de cenyir. Per les Festes de Santa Úrsula, totes les escoles de Valls participen en una cercavila infantil amb les bèsties creades o restaurades per l’alumnat.

A Valls ha aconseguit la implicació de les escoles en la construcció del seu propi bestiari. Com va ser l’experiència?

L’any 1991, coincidint amb la celebració de les Festes Decennals a Valls, el bestiari s’havia consolidat a Catalunya, en general. Vam aprofitar l’efervescència del moment per impulsar mostres temàtiques de bestiari festiu al carrer: mostres de mulasses, de gegants, etc. Les escoles de Valls s’hi van involucrar quan els vam proposar, des de la Comissió de Festes, la construcció d’una peça de bestiari.

“La cercavila infantil permet la participació de tot l’alumnat, amb tota la seva diversitat”

Amb alguns centres ens vam abocar a l’assessorament en la construcció i en altres casos, senzillament van comprar la bèstia. Aquest repte va generar implicació de la canalla, se sentien seva l’obra. L’orgull que sentien els infants, de la bèstia creada, va fer que aquell any, per les Festes de Santa Úrsula, totes les bèsties creades a les escoles desfilessin en una cercavila infantil. I des d’ençà no s’ha deixat de fer. La Mostra Escolar i Infantil de Valls permet la participació de tot l’alumnat, amb tota la seva diversitat, perquè integra a tothom de l’aula sense distincions.

«Crear colla és més important que la pròpia peça de bestiari»

En les formacions que imparteix, què és el més important que transmet a l’alumnat?

Vaig fer formació de construcció de bestiari al Fescat, a Llívia. Amb una setmana fèiem una peça, des del disseny del projecte fins a fer-la ballar, com és el cas del Drac de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Durant uns anys també vaig col·laborar amb la Fundació Pere Tarrés, que va facilitar subvencions a entitats per finançar formacions per a manteniment de bèsties a Ripoll, Falset, la Jonquera... Per a mi, crear colla és més important que la pròpia peça de bestiari. Per fer ballar una peça necessites la coordinació d’un grup. Si el grup és cohesionat, sempre hi ha temps per crear una nova peça o anar mantenint l’existent.

Què aporta el bestiari festiu a la cultura catalana?

El coneixement històric de les peces existents en un espai aporten arrelament a un entorn. El bestiari festiu genera cohesió social i arrelament al país i a les tradicions. Una figura està vinculada a un territori i a la seva gent. Si la colla és ben avinguda, s’estimarà la peça i procurarà conservar-la.