Els Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona són una de les colles castelleres universitàries amb més història de Catalunya. Fa trenta anys que aquesta agrupació dinamitza la universitat, a més de promoure la cultura catalana i servir de xarxa a totes les noves estudiants.

Des de Xarxanet hem parlat amb el president de la colla, Marc Morató, per saber com sorgeixen, com s’organitzen i quines perspectives de futur tenen els Ganàpies de la UAB.

Com i quan sorgeix la colla dels Ganàpies?

Bé, la colla de Ganàpies sorgeix oficialment i institucionalment el 1994. És a dir, aquest va ser l'any en què es va fundar la colla com a entitat i es van fer els estatuts, es van fer les primeres àgores i es va decidir el nom, el color de la camisa, etc.

Ara bé, la colla es remunta a l'any 1992, que és quan un grup d'amics de diferents colles castelleres es van plantejar començar a fer castells per divertir-se, per passar l'estona. I és una cosa que es va anar fent gran. De fet, si no recordo malament la història, les estudiants de la carrera d'informàtica tenien una finestra de la classe oberta, i van veure que s'estaven fent castells i, tot i no ser castelleres, van decidir unir-se. Això era l'any 1992. Fins al 1994 van anar fent castells ells, pel seu compte, fins que van decidir fundar la colla.

D’on ve el nom de ‘Ganàpies’?

'Ganàpies', si ho busques el diccionari, la traducció literal, el significat, fa referència a un adult que es comporta com un infant i és un terme que crec que als Ganàpies de la UAB ens defineix molt.

I aquest nom es remunta a l'any 1994, quan es va fer la primera àgora per establir-se com a entitat. Es va decidir per votacions i crec recordar que les altres opcions eres 'Castellers de la UAB', que es va descartar ràpidament, i la decisió final va quedar entre 'Ganàpies' i 'UABets' i al final es va decidir per votació que el nom seria 'Ganàpies'.

Com us organitzeu internament a la colla?

Al final a la colla som moltes persones. Ara mateix assagem diàriament unes cent quaranta persones i tenim matriculades unes dues-centes, tot i que hem arribat a ser dues-centes cinquanta. És per això que tenim una forma d'organització molt marcada que s'ha recollit dels estatuts i que es divideixen en dos blocs: la junta i la tècnica.

La tècnica és qui s'encarrega del dia a dia dels assajos, les diades, és qui decideix els castells i qui els ensenya a fer, qui s'encarrega que funcionin, etc. I llavors, tenim també la banda de la junta, que és més el motor intern de la colla i és on ja ens dividim per càrrecs, com ara la presidència o la vicepresidència. A més, també comptem amb un equip de secretaria, de tresoreria, de material, de comunicació, de festes i amb un equip mèdic.

Quina relació teniu amb altres colles universitàries?

La col·laboració per nosaltres és importantíssima. És un punt molt fort de les colles universitàries, més que res perquè ja per organitzar les diades, nosaltres no funcionem com a colles convencionals, sinó que tenim el que es diu la Junta de Manaires on, tres cops a l'any, a principi de curs, a mitjans i a finals, ens reunim tres persones de cada colla.

I, més enllà del vessant institucional, tenim també molta relació durant el dia a dia, òbviament amb algunes colles més que amb altres. Tenim colles, com, per exemple, els Bergants de Terrassa amb les que ens portem molt també pel tema de la distància que tenim, que és molt poca, perquè estem a només vint minuts en tren.

"Els castells poden fer por des de fora, però un cop ho veus i ho proves, veus que no t'han de fer cap mena de por i, al final, acabes trobant una família."

Què creieu que aporteu vosaltres com a entitat al conjunt de la Universitat Autònoma de Barcelona?

Primer, jo crec que aportem vida al campus. Al final, estem cada dimarts i cada dijous al mig de la gespa a la zona de la Facultat de Ciències fent castells. I, quan no estem fent castells allà, estem fent una cervesa, parlant de la vida i crec que, a més d'aportar molta vida al campus, aportem molta cultura catalana i som un espai social i d'esbarjo per a totes les estudiants, que és quelcom que, sobretot al principi, quan algú entra nou a la universitat, és molt necessari.

Crec que poder evadir-se de tot l'estrès que comporta la universitat fent castells i amb gent de molts llocs diferents de Catalunya, que tenen una visió molt diferent de la que tu has viscut, és molt positiu. Jo, per exemple, soc de Girona, i quan vaig arribar a la universitat no havia parlat mai amb ningú de Lleida o de Tarragona. És un moment de conèixer gent, més enllà de la carrera.

I què aporteu al panorama casteller de Catalunya?

Al principi, les colles universitàries no estàvem molt ben vistes en el món casteller, però, per sort, en els trenta anys que portem els Ganàpies, això ha canviat molt i les colles convencionals saben de la importància que tenen els castells universitaris.

Personalment, crec que som com un trampolí molt fort per a aquestes colles, ja que sovint la gent, tot i que coneix els castells, no sap com pot entrar en aquest món, ho veu com molt lluny, molt aliè, i els castells universitaris són una excusa perquè la gent s'uneixi. Potser veuen una festa, s'acosten a la barra, comencen a xerrar amb nosaltres, i les convidem que vinguin a provar. I així comença tot. Les colles universitàries, al final, fem que la gent s'enamori dels castells d'una manera molt natural i molt còmoda.

Quina perspectiva de futur a curt i mig termini teniu com a colla?

Com a futur immediat, tenim en ment les celebracions dels nostres trenta anys. Més enllà jo veig el futur molt bé, molt maco, i crec que el món dels castells universitaris fa uns anys que s'ha posat de moda i s'està notant moltíssim.

I, pensant encara més a futur, doncs m'agradaria seguir com ara, tenint el nostre espai a la gespa de Ciències, i continuar amb aquest esperit d'acollir a la gent que no hagi fet mai castells.

Com animaries a algú a unir-se a la vostra colla?

Jo li diria que vingui un dia, que vingui un dimarts o un dijous a assaig, que pot apropar-se a qualsevol que estigui allà i dir-li que vol venir a provar i que nosaltres ja tenim un grup de persones destinades a donar la benvinguda a les noves incorporacions.

També els diria que els castells poden fer por des de fora, però un cop ho veus i ho proves, veus que no t'han de fer cap mena de por i, al final, acabes trobant una família.