Maria Carme Jiménez: “Tortosa serà la Capital de la Cultura Catalana amb el Recercat d’enguany”

LaviniaNext
Autor/a: 
Sofía Martín
Maria Carme Jiménez és la directora de l'Institut Ramón Muntaner. Font: Imatge cedida per la Maria Carme Jiménez.
Maria Carme Jiménez és la directora de l'Institut Ramón Muntaner. Font: Imatge cedida per la Maria Carme Jiménez.
Acte del Recercat 2015 a Vilafranca del Penedès. Font: Institut Ramon Muntaner.
Acte del Recercat 2015 a Vilafranca del Penedès. Font: Institut Ramon Muntaner.
Acte del Recercat 2020 a Badalona. Font: Institut Ramon Muntaner.
Acte del Recercat 2020 a Badalona. Font: Institut Ramon Muntaner.

Maria Carme Jiménez: “Tortosa serà la Capital de la Cultura Catalana amb el Recercat d’enguany”

Autor/a: 
Sofía Martín
LaviniaNext

Resum: 

Del 7 al 9 de maig se celebra la 17a edició del Recercat, unes jornades per posar en valor la feina dels centres d’estudis dels territoris de parla catalana.

Tortosa es vestirà de festa el primer cap de setmana de maig per acollir el Recercat 2021, les jornades de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana. Per parlar de la importància d’aquesta trobada i de la programació d’aquesta 17a edició, parlem amb la Maria Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner, una de les entitats organitzadores de la trobada.

Amb quin objectiu es realitza el Recercat des de ja fa 17 anys?

El motiu principal ha estat sempre el d’oferir una mostra de l'activitat i la producció dels centres d’estudis de recerca local i comarcal i, també dels ateneus, en els darrers anys. Diríem que Recercat és un aparador de la feina que fan aquestes entitats i també un punt de trobada anual per intercanviar experiències i projectes.

En aquest aparador que s'hi solen trobar els assistents?

Publicacions, projectes en format pòster, exposicions, conferències, taules rodones, tallers... Intentem oferir un ampli ventall d'elements per mostrar la diversitat d'activitats que generen els centres. Així, intentem que el Recercat arribi al màxim de públic possible.

Les jornades s’adrecen a un públic especialista o són obertes per a tothom?

Totes les activitats són obertes al públic general i ens trobem dos tipus d’assistents. D'una banda, tota la gent que ve dels centres d'estudis, que normalment sense pandèmia acostumen a ser unes 300 persones. I, de l'altra, hi ha la població local, la de l'entorn. Intentem diversificar molt les temàtiques per arribar a un major nombre de públic. Sempre intentem que sigui molt atractiu per a la gent de la població. Enguany Tortosa és serà la capital de la cultura dels territoris de parla catalana.

I com treballeu tota la programació?

Sempre adaptem les activitats al lloc on es fan les jornades. Quan plantegem el Recercat, sempre muntem una comissió amb les persones dels centres d'estudis del territori que ens acull. En aquest cas, ho hem treballat amb el centre d'institut d'estudis de l'antiga Diòcesi de Tortosa.

I quins són els plats forts d’enguany?

Destacaria que, en l'apartat dels audiovisuals, hem dedicat el tema a la memòria dels refugis antiaeris. En el cas de Tortosa és un tema important, ja que fins i tot es realitzen visites als refugis que es conserven. Tota aquesta temàtica l'hem treballada des de diferents centres d'estudis. Hi ha participat el Taller d'Història de Gràcia, amb el Josep Maria Contel; el Centre de Documentació de Carrutxa, amb el Salvador Palomar, i també des d'altres llocs com Figueres.

El programa també inclou una taula rodona dedicada als rius...

Sí, els rius com a elements identitaris de vertebració del territori. Parlarem del cas del Baix Tordera, a través de la Marisa Roig; parlarem del Segre, amb la participació del Salvador Escudé i del riu Valira, amb l'Antoni Pol. El moderador, l'Albert Curto, parlarà del riu Ebre, que no podia faltar.

I pel que fa als premis de reconeixement, què ens pots avançar?

Creiem que serà un lliurament molt emotiu i estem molt contents. Com a guanyador en el premi de l'entitat hi ha l'Institut Menorquí d'Estudis, que fa 35 anys. En el cas de les persones hem hagut de fer un ex aequo perquè era complicat fer la tria. Joan Ramon Vinaixa i Fermín Pardo rebran els dos premis d'enguany.

Cada any organitzeu activitats per als menuts de la casa. Enguany també?

Sí, el Recerxic d’aquest any és un taller pensat per al públic familiar, que es diu Quina canya!, per aprendre a fer instruments musicals i joguets amb canya. Hi haurà diverses sessions, donades les restriccions d’aforament per la pandèmia.

Heu hagut de fer molts canvis de plantejament degut a la Covid-19?

L'any passat vam haver de fer-ho totalment en format digital, per tant, ja havíem fet l'assaig de les emissions en directe. Per això, aquest any des del primer moment hem plantejat un format híbrid, presencial i online. És a dir, totes les activitats es podran seguir o bé presencialment, tenint en compte les mesures sanitàries i l’aforament, o a través del nostre canal de YouTube.

Hi haurà un punt de trobada central al municipi, com cada any?

La carpa física que se situava al mig de la població enguany no podrà ser-hi, però l’hem convertit en una carpa virtual. Tindrem una aplicació que a partir del dia 7 ja es podrà consultar. Allà s’hi podran veure totes les publicacions que són novetats dels centres d'estudis entre el novembre i l'abril. També hi haurà tots els pòsters que haurien estat exposats a la carpa física.

Esperem que, malgrat les restriccions, pugueu celebrar una bona festa de la cultura dels territoris de parla catalana...

Com s’ha obert el confinament comarcal, preveiem una bona assistència presencial de la gent dels centres d’estudis d’arreu del territori. Estem notant que la gent s’hi està apuntant més i la cosa s’està animant.

Afegeix un comentari nou