Nascuda en Las Palmas de Gran Canaria, Marta Junco viu a Barcelona des de 2010. Està formada i ha treballat en disseny de projectes de comunicació i producció en diversos projectes culturals, a més d'estar vinculada a diversos moviments socials de la ciutat. Des del 2018, realitza tasques d'educomunicació a Teleduca, Educació i Comunicació, col·lectiu que forma part de la Xarxa Artibarri. Parlem amb ella sobre com veu el present i futur de la cultura comunitària, després de la crisi de la Covid-19.

Les entitats que formeu part d'Artibarri heu hagut de cancel·lar les formacions i espectacles que teníeu programats entre març i juny?

Les entitats d'Artibarri utilitzem diversos tipus d'arts com a eines cap a la transformació social. Treballem amb col·lectivitats i comunitats. Durant el confinament totes hem hagut de parar les activitats programades. Les hem reinventat en alguns casos, però no entenem la relació amb la comunitat sense al contacte presencial.

La situació ens ha obligat a buscar formats digitals per a algunes qüestions. És el que hem fet a Teleduca amb l'estrena de MoPa Barcelona, una sèrie de curtmetratges fets per infants de cinc escoles (Escola Sant Medir, Institut Escola Trinitat Nova, Escola Barrufet, Escola Mestre Morera, Escola Parc de Ciudadella). La idea era crear un marc de trobada presencial, però ho hem hagut de fer per Youtube i per la Veïnal TV. Ha estat una solució momentània que ha anat molt bé, però no és el que volem.

Ara ja esteu fent activitats presencials?

Hem estat mesos intentant recalendaritzar activitats. És un desgast molt fort per a totes les entitats, perquè vivim en la incertesa constant de si es podrà portar a terme el que estem dissenyant. I això és un desgast d'energies i recursos molt gran per a entitats com les de les arts comunitàries que vivim en una precarietat constant.

Amb el fi de l'estat d'alarma hem pogut reprendre alguns projectes que havien quedat aturats i programar tallers nous, sobretot per als casals d'estiu. Per tant, hem tornat a organitzar tallers i intervencions socioeducatives, però molts menys que en un context habitual.

Els heu hagut d'aturar un altre cop?

Hem pogut mantenir la majoria dels tallers. El que sí que hem hagut d'aturar és la part d'exhibició dels resultats dels processos i trobada comunitària, com per exemple, un cinefòrum a la fresca en què participàvem com Teleduca. Hi havíem d'exhibir el resultat d'un documental sobre el menjador social Gregal, que van fer joves de l'Institut Barri Besòs en el context del projecte Geovivències.

Creieu que es pot oferir cultura comunitària segura en aquests moments?

Per descomptat, advoquem per no perdre el contacte presencial i això es pot fer de forma segura. És un moment ideal per recuperar l'espai públic de la ciutat i poder treballar de forma comunitària. Ho estem fent ja amb les activitats que portem a terme on no s'ha detectat cap rebrot. La cultura comunitària no va de grans masses, es tracta de treballar amb comunitats concretes i donar-los eines de relació, expressió, intervenció i transformació dels seus contextos i entorns.

És un moment en el qual la cultura comunitària ha de tenir un paper central en la perduda de la por a l'altre, una por que cada vegada ens fiquen més dins i que, si no fem res, ens portarà a una societat cada vegada més individualista i de capitalisme salvatge. Perquè els criteris de què és o no és segur, s'estan valorant posant el capital al centre i no les vides i la salut social.

Us sumeu a les reivindicacions de la campanya #culturasegura que ha sorgit aquests dies?

Els donem suport però no ens hem sumat explícitament, ja que la naturalesa dels nostres projectes és molt distinta i, com et deia abans, no va tant de masses. No obstant això, ens sembla una aberració com s’han carregat un munt d’activitats culturals que ja estaven previstes amb totes les mesures de sanitat que s'exigeixen i que no s'ha demostrat que hi hagi hagut cap rebrot en els actes cultural.

Tenim clar que sense cultura no sortim d'això. I la paradoxa de bars oberts i cultura i educació tancats és la mostra més clara de les incongruències de les mides imponent.

Com afectaran aquestes noves mesures a la cultura comunitària?

Com et deia, aquest mes ens ha afectat menys que en els mesos de confinament, perquè hem programat moltes més intervencions de tallers que d'exhibició. Així i tot, està clar que ens ha afectat profundament, que hem invertit una quantitat de recursos i energia per reprogramar, tot i no tenir els recursos suficients.

Si la cultura és la gran discriminada en tot això, la cultura comunitària està al final de la cua per a les administracions públiques. Això no és nou i continuem lluitant per transformar aquesta realitat.

Durant aquests mesos heu llançat el 'Manifest sobre les afectacions de la Cultura i Arts comunitàries a causa del Covid-19 i els seus efectes a Catalunya' i la campanya #AccióComunitàriaAra. Què reivindiqueu?

Reivindiquem coses que ens semblen essencial per a la societat i que es reclamen des de molts moviments socials, com la renda bàsica universal, la supressió del lloguer i de les hipoteques (d'habitatge, d'oficines i d'espais taller) mentre durés l'estat d'alarma, regularització immediata de les persones migrants per poder gaudir d'una vida digna, pla de rescat social per a les persones, etc.

A més, fèiem reivindicacions concretes per al sector de les arts comunitàries, el gran marginat de les polítiques públiques. Explicàvem la necessitat de la presencialitat per portar a terme els nostres projectes, i com l'aturada total de la vida social, educativa i cultural ens ha suposat un cop molt dur i ens ha posat en situacions laborals encara més precàries. Però, sobretot, ens preocupem per les comunitats amb què treballem. Al manifest indiquem problemàtiques concretes arreu del confinament i proposem 11 mesures per solucionar-les.

Quina acollida va tenir?

La resposta a la carta va ser brutal, amb una gran acollida amb més de 140 adhesions contant persones, entitats i entitats de segon grau.

Suposo que la resposta de les administracions no ha estat la que reclamàveu.

Efectivament, les mesures preses per les administracions se'ns fan insuficients, tot i que algun punt, com allargar el termini de l'execució dels projectes subvencionats, sí que s'ha concedit. La majoria de les propostes no s'han portat a terme i això fa que ara mateix estiguem en una situació de crisis brutal, com a sector i com a societat també.

Què fareu ara?

Doncs el que fem sempre, continuar lluitant per la societat que volem mitjançant les pràctiques artístiques comunitàries, i seguir treballant en xarxa i amb altres moviments socials i culturals com Cultura de Base, que han sorgit a la ciutat, o la REAC a nivell estatal, per exigir i lluitar pels drets que no se'ns concedeixen o se'ns arrabassen amb l'excusa de la crisi.