Paola Villalba: “Construïm vincles amb les famílies per detectar necessitats més enllà del canguratge”

Prop d’un terç de les dones que viuen a Barcelona pateixen pobresa de temps, segons les dades de l’enquesta municipal Òmnibus. Si anem a la definició, pobresa de temps és “la condició d’algunes persones que no tenen prou temps disponible després de treballar (en feina remunerada o no) i després d’haver fet les activitats necessàries”. O expressat en frases que tots hem sentit molt sovint: “no em dona la vida”, “necessito desconnectar”, “arribo tard a tot” i tantes altres.

Aquesta mancança, que afecta moltes més dones que homes, no és menor. Al contrari, pesa, s’acumula i acaba passant factura, especialment en la salut mental. Per fer-hi front, s’han posat en marxa iniciatives com el projecte Concilia. Impulsat per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del Pla de Barris i gestionat per la Cooperativa Incoop, el servei ofereix canguratge gratuït a famílies que no tenen xarxa per poder compatibilitzar la criança amb la feina, la formació o les gestions quotidianes. En aquest sentit, es dona prioritat a famílies monomarentals, supervivents de violència de gènere o famílies sense un teixit comunitari.

El Concilia també s’enfoca a promoure el benestar, l’autonomia i els vincles comunitaris, obrint espai al temps per respirar, per descansar o per tornar a una mateixa; alhora que s’impulsa la xarxa comunitària. Avui en parlem amb la Paola Villalba, coordinadora del projecte, qui reivindica el valor del servei més enllà del canguratge.

El Concilia va néixer durant la pandèmia, en el marc del Pla de Barris.

Va néixer fa sis anys, el curs 2019-2020, en el marc del pla de xoc social que va impulsar l’Ajuntament de Barcelona arran de la Covid-19. A partir dels indicadors de vulnerabilitat dels barris, es va detectar la necessitat de crear un servei que ajudés a la conciliació laboral, personal i familiar en els entorns amb més dificultats.

A quins barris va començar el servei?

El projecte va començar en els sis barris que formaven part del Pla de Barris: el Raval, el Besòs i el Maresme, la Verneda i la Pau, el Bon Pastor, la Trinitat Vella i la Marina. Es va engegar com una prova pilot, amb un servei municipal i gratuït, per comprovar si hi havia una necessitat real de conciliació i demanda de canguratge.

A qui s’adreçava?

Inicialment, s’adreçava a famílies amb infants d’entre tres i dotze anys, és a dir, d’educació infantil i primària. Ja des del principi es va detectar que hi havia molta demanda, perquè és una necessitat molt estructural. Això va fer que el servei s’anés ampliant progressivament, passant de sis a nou barris i, actualment, a dotze a tota la ciutat.

També s’ha ampliat la franja d’edat dels infants que acolliu.

Sí, hem ampliat la franja d’edat d’un a dotze anys. Això respon al fet que la petita infància, de zero a tres anys, està molt poc coberta en l'àmbit públic a Barcelona. Hi ha escoles bressol, però estan molt saturades i amb llistes d’espera llargues.

La petita infància sovint està molt oblidada en termes de conciliació.

A les tardes, per exemple, hi ha molt poca oferta per a la petita infància. Hi ha extraescolars, casals o ludoteques, però estan pensats per a infants més grans. En el cas dels més petits, els espais existents són sobretot de criança compartida amb les famílies, no pensats per a la conciliació. Per això es va decidir ampliar el servei i ubicar-lo en escoles bressol, que són espais adequats per atendre aquesta etapa.

El projecte neix en un context excepcional com és la pandèmia, però respon a un problema que ja hi era: la sobrecàrrega de les cures i la pobresa de temps.

Exacte. En contextos de crisi, les persones més vulnerables són les que més ho pateixen. En el nostre cas, el 95% de les referents de les famílies usuàries són mares, i la meitat són famílies monomarentals. Això evidencia fins a quin punt aquests són problemes molt feminitzats. Moltes d’aquestes dones, a més, són migrades i sense xarxa de suport. Això fa que tinguin moltes més dificultats per formar-se, accedir a una feina o regularitzar la seva situació, i que la càrrega de les cures els deixi molt poc marge de temps.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Pla de barris BCN (@pladebarrisbcn)

El servei de canguratge està pensat per ser puntual o continuat?

És un servei pensat com a puntual, però aquesta puntualitat sovint s’allarga en el temps. Per exemple, hi ha mares que el fan servir durant dos o tres mesos mentre segueixen una formació o tenen un contracte temporal de dues o quatre setmanes, per poder aprofitar aquestes oportunitats. També s’utilitza per a necessitats concretes, com cites mèdiques o gestions administratives. I nosaltres també insistim molt en el temps de respir.

Sovint costa que aquestes dones es dediquin un temps a elles mateixes.

Sí, habitualment a aquestes dones els costa sortir del rol de mare, perquè assumeixen tota la responsabilitat i senten culpa quan se n’allunyen. Volem que entenguin que el temps de respir és igual de legítim que el temps dedicat a la feina, i que poden fer-lo servir també per a elles mateixes.

Quan parlem de conciliació, de seguida ho vinculem a un tema laboral.

Sí, sovint es dona més legitimitat al temps dedicat a la feina. Nosaltres també intentem trencar amb això i fomentar que les dones tinguin temps per a elles mateixes, sigui per fer una compra, quedar amb altres usuàries o simplement descansar. Fins i tot quan surten de treballar, moltes arriben corrents a recollir els fills. Nosaltres els diem que no cal, que poden prendre’s una estona per tornar amb calma, sabent que els infants estan ben atesos.

En molts casos, la manca de temps va lligada a una manca de xarxa?

Això és claríssim. La majoria de les famílies que utilitzen el servei no tenen xarxa de suport i han d’assumir soles la cura dels fills, cosa que complica molt el seu dia a dia. Per això també intentem fomentar que creïn vincles entre elles. Moltes expliquen que el servei els dona més tranquil·litat i respir, i els permet començar a construir la seva pròpia xarxa o, simplement, sostenir el dia a dia.

Concilia no només és un servei de canguratge. Quin paper té la part educativa i comunitària del projecte?

Sempre diem que el projecte es basa en tres eixos. El principal és la conciliació i el benestar familiar. A partir d’aquí, construïm un vincle amb les famílies que ens permet detectar necessitats més enllà del canguratge. Amb aquest acompanyament, connectem les famílies amb la xarxa comunitària del barri i treballem coordinadament amb escoles, serveis socials i altres recursos per donar-hi resposta.

També impulsem el treball comunitari, amb reunions de seguiment i activitats compartides per dinamitzar la infància i generar espais segurs al barri. A més, quan detectem necessitats, derivem les famílies a serveis d’assessorament laboral, jurídic o psicològic, i les acompanyem en aquest procés. I amb els infants treballem diferents eixos pedagògics, com la interculturalitat, la coeducació o el medi ambient, perquè sigui també un espai d’aprenentatge més enllà del lleure.

També treballeu d’alguna manera el tema de la corresponsabilitat i del paper dels homes en les cures?

Sí, ho treballem. Sovint ens trobem que, en famílies amb dos referents, la major part de la conciliació recau en la dona. En aquests casos, introduïm el tema de la corresponsabilitat i interpel·lem també els pares. Ho abordem de manera transversal i, quan cal, derivem als homes a recursos específics, com el Centre de Masculinitats Plural, perquè puguin treballar aquest aspecte.

Quins són avui els principals reptes del projecte?

El principal és donar resposta a tota la demanda i, sobretot, atendre infants amb necessitats específiques de suport educatiu, que cada cop són més. Volem garantir que sigui un espai inclusiu i segur, especialment per a dones que han patit violència masclista, treballant en coordinació amb serveis socials i recursos especialitzats com els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) o el Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA). Alhora, el repte de fons és que el servei sigui un recurs de pas. La idea és donar suport puntual, però també eines perquè les famílies puguin estabilitzar la seva situació i guanyar autonomia a llarg termini.

Si el temps és un dret, què hauria de canviar —en l'àmbit de les polítiques i de la societat— perquè serveis com el Concilia no siguin necessaris?

Cal garantir els serveis bàsics, perquè la majoria de les persones que utilitzen Concilia ho fan per motius laborals. Sovint no tenen feina o estan en processos de formació i inserció laboral que són difícils de compatibilitzar amb la cura dels fills. A més, molts d’aquests cursos es fan en horaris poc compatibles amb la conciliació, cosa que evidencia que encara hi ha molt recorregut a fer en l’organització del temps.

També hi ha factors estructurals que condicionen aquesta situació.

Sí, com la corresponsabilitat, l’habitatge o la situació administrativa. Moltes de les famílies amb qui treballem no tenen un habitatge estable ni la seva situació regularitzada, fet que dificulta encara més la conciliació. A això s’hi suma la precarietat laboral. Moltes mares no es poden permetre un cangur i, en realitat, el que necessitarien és tenir una feina amb condicions que els permetin conciliar la vida laboral amb la criança.