La reivindicació i la recerca del patrimoni local pot contribuir en la creació d'una consciència identitària en la mateixa comunitat. A partir d'aquesta afirmació, en la qual té molt a veure la tasca que fan els centres d'estudis de parla catalana al voltant de la divulgació de la cultura i el patrimoni en l'àmbit local, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l'Institut Ramon Muntaner impulsen les primeres jornades 'Patrimoni i Comunitat'.

La trobada té l'objectiu de reflexionar sobre el patrimoni local als territoris de parla catalana i debatre la vinculació que té amb la població més propera. "La visió que tenim, tant de les jornades, com de tot el que fem, rau des de l'àmbit local, però amb una projecció global. És a dir, no podem entendre la història, ni la cultura, ni el patrimoni global si no ho comencem a estudiar des de la proximitat", afirma Francesc Viso, coordinador de la CCEPC,

La primera edició de les jornades, que se celebraran el dissabte 19 de novembre a Tarragona, versaran concretament sobre la funció social del coneixement del patrimoni. Sota el títol 'Conscienciació i identitat', es duran a terme una taula rodona i una conferència, així com la presentació d'un seguit d'experiències, majoritàriament vinculades als centres d'estudis de parla catalana, que poden servir de model per contribuir a una visió més àmplia del paper que pot tenir la recerca i el treball sobre qüestions patrimonials.

"A partir que la població d'un lloc concret se n'adona, descobreix, investiga o estudia un tema concret de patrimoni, sorgeix una consciència que allò és important per a la seva comunitat. I a partir d'aquí es desenvolupa una estratègia de difusió i es crea una identitat que, de vegades, traspassa les fronteres del municipi", afirma Viso, que destaca que en molts casos es coneixen els municipis o territoris pel seu patrimoni concret.

'Conscienciació i identitat'

El programa s'iniciarà a les 10 h amb la inauguració, per donar pas a la conferència marc 'Patrimoni local, conscienciació i identitat als territoris de parla catalana', a càrrec de Josep Vicent Frechina, president de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià i director de la revista Caramella. A continuació es presentaran les experiències del Museu de la pauma, de Mas de Barberans; de la importància de la pedra seca als Ports; del Dansàneu, a les Valls d'Àneu; i del patrimoni vinculat amb l'aigua a la Vall d'en Bas.

A les 12.45 h se celebrarà una taula rodona formada per l'Ignasi Aldomà, de la Universitat de Lleida; la Vinyet Panyella, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts; la Cristina Rita, de l'Institut Menorquí d'Estudis; i moderat per l'Andreu Ginés. Els actes es duran a terme a la Sala Santiago Costa de la tercera planta de l’edifici de la Diputació de Tarragona, al Passeig de Sant Antoni, 100. Finalment, després de dinar, es realitzarà una visita al Museu d'Art Modern de Tarragona.

Tal com recorda Viso, les jornades no només estan adreçades a centres d’estudis, sinó que també a arxius i museus públics i privats, universitats, gestors de patrimoni, centres d’interpretació, administracions i altres actors culturals, així com qualsevol persona interessada en el patrimoni. La intenció de l'organització és la de celebrar aquesta activitat cada dos anys en un equipament cultural de la demarcació de Tarragona. Durant l'any en el qual no se celebrin les jornades, s’editaran les actes de les aportacions realitzades.