Com va néixer el Dansàneu?

El Dansàneu va néixer com a curs de formació en dansa tradicional en un moment en què era molt difícil a Catalunya aprendre les danses d'arrel. Va ser en el marc d'un paraigua major i molt potent com era la Fescat, que en el cas pirinenc van tenir dos epicentres. L'escola de la festa a Llívia i escola de la dansa a Esterri d'Àneu.

Com definiries el Dansàneu?

Com un punt de trobada entre públics diversos i artistes que estan disposats a compartir la riquesa patrimonial, tant material com immaterial, d'un territori tan singular com són les Valls d'Àneu.

Busquem afavorir allò que significa viure una experiència artística única que maridi la dansa i la música, de l'ara i de l'aquí però igualment ben falcada en les arrels. Que hi sumi qüestions com la natura, la reflexió sobre la nostra relació amb ella i la memòria històrica, entre d'altres.

Com creieu que el Dansàneu reivindica la riquesa patrimonial i natural de les Valls d'Àneu?

Per començar, posant-lo a l'abast. Amb relació al patrimoni arquitectònic, monumental i natural sovint hi ha una dificultat d'accés com per exemple a les esglésies de les Valls d'Àneu. Els espais o estan tancats o bé només es poden veure en uns determinats moments de l'any i en unes condicions molt estereotipades.

Quina és la vocació del festival?

La divulgació d'aquesta riquesa patrimonial facilitant-ne l'accés al públic. El Dansàneu presenta amb valor afegit el patrimoni natural, al qual podem tenir un accés més directe, però amb una experiència creativa addicional que, tenim el convenciment, aporta coneixement i difusió de les singularitats de la zona.

En aquest sentit, cal apuntar que per a nosaltres és igualment important a l'hora de difondre el patrimoni sumar-hi l'aspecte de la dignificació, de donar-li el valor i la importància que té. No per tenir-lo a tocar, des de sempre, vol dir que se'l valori.

Que creus que aporta a les persones assistents aquesta vocació que teniu per dur a terme el festival?

El fet de facilitar que el públic tingui una experiència única i satisfactòria amb el patrimoni en crea el vincle i és a partir d'aquest vincle que se'n genera el coneixement. I, és clar, del coneixement en neix l'estima i, de l'estima, la fidelització.

Quina ha estat l'evolució del festival des de la seva creació?

Trenta anys després el mapa formatiu amb relació a la cultura popular ha variat i és més ampli, tant en calendari com territorialment. És possible aprendre les músiques i les danses d'arrel en marcs molt diversos i hi ha, en aquest sentit, programes específics impulsats per la mateixa administració com el programa 'Danses vives' del Departament de Cultura que ja fa aquesta funció formativa.

També penso, per haver tingut la sort de treballar els darrers anys al costat del ballarí i coreògraf Joan Serra, ànima del Dansàneu juntament amb el seu fundador Lluís Puig, que hi ha projectes que són clarament deutors de les ànimes que els impulsen.

Quins canvis ha anat experimentant al llarg de les seves nombroses edicions?

En aquest sentit, quan el Dansàneu original va perdre l'alè d'en Joan Serra, vam sentir orfandat. Va ser després de l'edició de 2014 que els alcaldes de les Valls d'Àneu van demanar revisar el format inicial i, juntament amb la Generalitat i la Diputació de Lleida, en van consensuar l'actual.

Un festival que, sense renunciar a l'exhibició, tingués una dimensió supralocal com de fet ja passa amb la mateixa Mancomunitat de Municipis de les Valls d'Àneu i alhora treballés a favor de la creació i el posicionament del territori d'acord amb aquesta tríada que formen la dansa, la música i el patrimoni riquíssim d'Àneu.

Quins canvis hi ha en aquesta edició amb motiu de la pandèmia?

Enguany principalment hem consolidat els canvis que vam haver d'implementar l'any passat amb motiu de la pandèmia. Us diria que en molt poques coses ha distat el Dansàneu de 2021 del de l'any anterior, en què vam lluitar des del minut 0 per fer Dansàneu en un context que encara contenia moltes més incerteses.

Hem prioritzat els espais a l'aire lliure i treballant en la reconversió del recinte firal d'Esterri d'Àneu perquè llueixi ben condicionat. Els aforaments, les mesures de seguretat, i el reajustament d'activitats com els tastos que l'any passat van ser anul·lats completament i enguany només preservats amb relació a l'activitat del Tastàneu.

De quina manera creus que ha repercutit la pandèmia?

La pandèmia ha afectat el perfil dels grups convidats. Hem prioritzat el km0 també amb relació a artistes participants, ja que portàvem unes quantes edicions convidant artistes de fora del Principat i també els grups reduïts.

Aquest 2021 ens hem atrevit amb grups més grans com un esbart complet com el Marboleny de Les Preses en aquesta edició o una formació XL com la Rufaca Folk Jazz Orchestra.

Quin balanç feu de l'edició d'enguany?

Positiva, perquè el més important en aquests moments és fer l'activitat i garantir que sigui una experiència segura. Hem fet Dansàneu, l'hem fet sense renunciar al seu format de setmana completa de programació i, per tant, considerem que això sol ja és una bona notícia.

Hem tingut molt bon retorn del públic que ha esgotat les entrades en nombrosos espectacles. Hem blindat les coproduccions amb tercers com 'Tradere', la proposta de Laia Santanach que coproduim amb el Mercat de les Flors, la Fira Mediterrània i el Ballet Nacional de Marsella. Vam poder gaudir en l'estrena de la seva versió de carrer a manera de prèvia de la fusió de la companyia de la Laia amb Mishima.

Què diries que t'ha aportat a un nivell més personal?

Vaig sentir gran emoció i un agraïment immens a Cesc Gelabert pel regal increïble que va fer-nos obrint l'edició d'aquest 30 aniversari. Amb un recull de solos antològics i una mostra de la seva intel·ligència, sensibilitat artístiques i enorme expertesa amb relació al rol del folklore en l'actualitat.

També amb l'acte de record a les víctimes dels afusellaments de l'any 1938 a Prat de Fuster a Sorpe, amb la participació de Sílvia Bel i Roger Mas han estat moments increïbles que molt especialment la gent d'Àneu ens ha agraït. També la Núria Guiu ballant les cançons de treball que va cantar-nos Maria del Mar Bonet a Santa Maria d'Àneu, entre d'altres.

Quin balanç fas a escala general d'aquestes 30 edicions?

Sentim satisfacció d'haver arribat a aquest aniversari en una forma prou notable, malgrat el context i les dificultats de tirar endavant un projecte com el Dansàneu per a una entitat com el Consell Cultural de les Valls d'Àneu.

En volem més i treballarem per millorar. Aquest és el nostre compromís. Però sempre d'acord amb un projecte com el nostre, de dimensió concreta, no massificat, pensat des de la proximitat i amb voluntat de transformar tant el territori com la mirada de les persones que s'hi aproximen, siguin o no coneixedores d'Àneu.