Pere Musons: “El Centre no hauria complert cent anys sense l’esforç dels seus socis i sòcies”

En el seu centenari, la Societat Cultural i Recreativa el Centre, més conegut com el Centre, a seques, es manté com un espai emblemàtic de Sant Martí Sarroca. Amb una variada programació d’activitats culturals, socials i d’oci, l’entitat continua sent un pilar fonamental de la vida comunitària del poble, gràcies a l'esforç incondicional dels seus socis.

En parlem amb el seu president, el Pere Musons, per aprofundir en la història i les anècdotes d’aquesta entitat i del seu edifici noucentista, testimoni de nombrosos canvis socials i històrics, que ha superat obstacles i celebra cent anys de vida amb esperit comunitari i tradició.

Com explicaries què és el Centre a una persona que no en sàpiga res?

El Centre és un espai popular i obert de Sant Martí Sarroca on, sobretot els caps de setmana i dies festius, la gent s’hi apropa a fer activitats culturals i d’oci molt diverses, com balls, teatre, concerts o sardanes, entre altres. Com sabeu, aquest 2024 celebrem el centenari i continuem molt actius, en bona part gràcies als 260 socis que tenim. Amb tot, de vegades costa tirar endavant perquè el jovent no s’implica massa, però aquí seguim.

L’edifici que l’acull és molt singular.

És un edifici d’estètica noucentista, molt maco i ben conservat, tenint en compte que ja té cent anys. Està declarat com a bé cultural d’interès local i et diria que, juntament amb el del Casal de Vilafranca del Penedès, que també és preciós, és un dels edificis més macos de la zona. A l’interior de l’edifici hi ha una pista de ball, un escenari i llotges. A més, aquest any l’hem pintat i ha quedat encara més maco.

Si fem una mica d’història, com i en quin context es va crear el Centre?

Va començar el 1924, un any després d’instaurar-se la dictadura de Primo de Rivera. En aquell temps, Sant Martí Sarroca era un poble molt petit i només hi havia dues sales de festa. Una, dels pagesos i treballadors; i una altra, que era més aviat de la gent rica, que això passava molt als pobles. Els pagesos havien format una cooperativa d’agricultors i la junta gestora va decidir començar a crear el Centre. Ho van fer treballant un dia cadascú i cobraven quinze pessetes al dia. I així es va anar fent fins que va esclatar la guerra i va haver de tancar temporalment.

Què va portar aquells pagesos a crear el Centre?

Cada cop hi havia més gent a la cooperativa i el local que tenien va quedar petit. Ara bé, pel que sabem, finalment, el nou edifici que van construir va acabar sent bastant més gran del que havien imaginat. El primer nom que va adoptar va ser Cooperativa del progreso de los agricultores.

En aquest segle d’història, segur que heu passat moments de dificultat…

La primera que et puc explicar va arribar mentre estaven construint el local. Resulta que quan l’edifici ja estava molt avançat, va venir una ventada enorme i el va tirar tot a terra. Per tant, van haver de tornar a començar de zero. Amb tot, la gent abans no era com la d’ara, i quan va passar aquella desgràcia tothom s’hi va bolcar i encara es va apropar més gent a donar un cop de mà.

Què va passar durant la guerra civil?

El Centre va haver de tancar del 1936 al 1939, l’únic període de la seva història en què s’ha interromput la seva activitat. De fet, el 19 de juliol del 1936, després del cop d’estat de Franco, hi havia gent ballant al Centre i quan es va saber que havia esclatat la guerra es va suspendre tot i tothom va marxar cap a casa. El Centre va reobrir el 1939, però va haver de canviar el seu nom i va passar a anomenar-se Centro Nacional Cultural.

"Tenim dificultats amb el relleu generacional, el més jove de la junta potser té seixanta-cinc anys."

Alguna anècdota curiosa que ens pugui explicar?

A la dècada dels setanta es va fer una assemblea general on es va posar sobre la taula el possible tancament del Centre per un tema de diners. Fins a aquell moment només pagaven els casats –la quota era de 10 pessetes–, i els solters només pagaven quan venien a ballar. No donava per tot i es va organitzar l’assemblea per decidir què fer, i les dues opcions eren fer pagar homes i dones o tancar el local. I, finalment, es va optar per fer pagar també les dones, que ara pot semblar molt normal, però en aquell moment no ho era gens.

Ha canviat molt el Centre en aquests cent anys?

El Centre, i em refereixo a l’edifici, està exactament igual que quan es va construir. No s’ha tocat res. L’únic que ha canviat, i diverses vegades, al llarg dels anys ha estat el nom. El local és idèntic, per això dic que ja no hi ha edificis com aquest.

Quines activitats feu al Centre actualment?

Tots els diumenges ve un conjunt musical i fem ball, que es podria dir que és l’activitat central que es fa a l’entitat. Igualment, molts dissabtes tenim obres de teatre amb grups que venen d’arreu. Entre setmana també hi ha activitat amb agrupacions que venen a ballar, tenim grup de dansaires, de coral, de sardanes… A més, al Centre acollim bona part de les entitats del poble, totes venen a parar aquí perquè és un dels pocs locals que hi ha i que poden aprofitar.

S’hi apropa gent de totes les edats?

El problema que tenim, i ara et parlo de la junta del Centre, és que el més jove potser té seixanta-cinc anys. La veritat és que jovent no en ve gaire. També és comprensible perquè, per exemple, els conjunts que venen fan música per a balls de saló. Sí que, de vegades, alguna persona jove s’anima a venir a ballar, però són molt pocs. Avui el jovent té altres aficions.

Entenc, doncs, que teniu dificultats per trobar un relleu generacional per al Centre.

Aquesta és una dificultat molt gran per a nosaltres. Cada any fem canvi de junta, i el 50% de les persones que la formen pleguen per deixar pas a noves persones. Però, com que no en trobem, la majoria dels nous integrants són persones que ja hi han estat anteriorment. Som sempre els mateixos, per dir-ho d’alguna manera. En el meu cas, per exemple, ja és la meva tercera etapa a la junta.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de @elcentresms

A què atribuïu que una entitat com el Centre s’hagi mantingut activa durant tants anys?

Per sobre de tot, penso que el Centre no hauria complert cent anys sense l’esforç dels seus socis. Al llarg de la seva història, l’entitat ha viscut temporades en què les coses han anat malament i els socis sempre han estat allà per col·laborar i ajudar. En una ocasió vam demanar als socis que paguessin una quota extra de deu mil pessetes per salvar el Centre i ho vam fer.  No han fallat mai. Ara també tenim un conveni amb l’Ajuntament, que utilitza el local per algunes coses, i ens ha ajudat molt també.

Com esteu celebrant el centenari?

El dia més important de la celebració serà el 10 de novembre, que és el dia de la Festa Major Petita de Sant Martí Sarroca. Hem convidat tots els socis i sòcies, les entitats del poble i més gent de la comarca. Entregarem plaques commemoratives als més veterans. A més, a principis d’any vam organitzar una festa on vam reunir tots els expresidents vius del Centre, que són prop de quaranta, i vam homenatjar el Miquel Folch, el soci més veterà.

Com veieu el futur del Centre?

Jo sempre veig el futur molt negre, però, sigui com sigui, sempre hem tirat endavant. Ara al gener farem el canvi de junta i segurament haurem de continuar els mateixos, perquè no trobem gent que hi vulgui entrar. És el que passa sempre en pobles petits, que sempre som els mateixos.