"La poesia és una arma carregada de futur". La poesia social es concep com a corrent literari a partir de la postguerra amb aquest arxiconegut vers de Gabriel Celaya o altres poetes com Miguel Hernández. En català, amb poetes com Carles Riba, J.V.Foix, o Gabriel Ferrater, la repressió rebia especialment mencions: "Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,/ que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot".

La poesia posa paraules quan no trobem la manera de dir i, com a reflex de la societat en què vivim, s'utilitza sovint per desxifrar la realitat que ens envolta i per denunciar les injustícies socials directa o indirectament.

Potser una de les poetes reconegudes més sensibles amb aquest àmbit és Joana Raspall i el seu 'Podries': "Podries llegir / contes i poemes, / o no tenir llibres / ni saber de lletra. / Podries menjar / coses llamineres / o només crostons / eixuts de pa negre. / Podries ....podries... / Per tot això pensa / que importa tenir / LES MANS BEN OBERTES / i ajudar qui ve / fugint de la guerra, / fugint del dolor / i de la pobresa. / Si tu fossis nat / a la seva terra, / la tristesa d'ell / podria ser teva".

Recuperem cinc fragments de poemes amb rerefons social i us recomanem cinc llibres de poesia actuals per aquest Sant Jordi.

5 poemes

'Foc a la trampa', de Blanca Llum Vidal

[...]
si no hi ha res, senyors,
si us heu venut la mort dels morts i la memòria,
si feu la claca als coronats amb la sang nostra
i us encardeu dels guirigalls i la revolta;
si no hi ha res, senyors,
si amb una flor en feu matadura,
a l’home estrany li artigueu l’ull
i la bèstia l’estimbeu fins que llenega;
si no hi ha res, senyors,
ho estripem tot —foc a la trampa!—
i sense res, comencem buits, pensem de lluny,
pensem d’arran, fantasiant, amb l’amor viu,
de cap per avall, fent-ho de tort, amb l’estimera
o fent qui sap ni com ni quan ni cap a què
però fent-ne món, collons, i sent-t’hi tots,
sinó no compta.

'La llibertat', de David Caño

[...]

La llibertat és treballar poc i llegir molt,
és abandonar el llibre sempre que puguis,
és suprimir el prefix de la paraula sexual,
és estimar i punt.
És descobrir el plaer i potenciar-lo,
és emancipar-te del tedi,
és la vida juganera,
creativa, la pervivència del dubte,
l'abolició de la condemna,

I tu, de quin color dius que és
la llibertat?

'Dafne', de Mireia Calafell

Les meves fletxes fan més mal,
les meves fletxes són l’amor,
va dir inflat d’orgull Eros a Apol·lo
mentre tensava l’arc amb precisió.
Mil anys va estar-se el fill de Zeus
perseguint Dafne, que el rebutjava,
mil anys creuant els boscos
temptant d’acorralar-la,
i mil anys més nosaltres
repetint i repetint i repetint el mite
sense posar-lo en dubte, sense negar-lo.

Per què no vares dir-me, mare,
que no és dolor i no és condemna,
que no és persecució, l’amor,
que això és violència?

Apocalypse Now, de Josep Grifoll

La primera causa de mort entre els joves és el suïcidi.

La malaltia més estesa al planeta és la depressió.

Si somrius pots salvar el món.

IV o Política Agrària Comunitària, de Laia Carbonell

Com si no hi fossin les vaques.

Imagina't ara la plaça sense vaques,

el cóm sense les baves,

el terra sense tifes,

un matí sense esquelles

ni popes calentes i humides entre els dits,

un matí així com net, sense olor de femta,

un matí que no mugeixi,

un matí de terra morta i empenyorada,

un matí que siguin forats a les muntanyes per fer córrer

l'aigua cap a comptadors privats.

Compta-ho bé:

Quantes mamelles té una vaca?

5 poemaris

1. La tempesta. Pamflet de poètiques viscerals (Ed. Calúmnia)

Aquesta antologia subversiva en format fanzín compta amb poemes de Pep Roig, Mazella, Joan Deusa, Cristina Girona, Adrián Salcedo Toca, Carla Marco & Juma B. Barratxina i Xesc Alemany Sureda i alberga crítiques implosives a la precarietat i d'altres opressions sistèmiques.

Algunes de les persones que hi participen també tenen llibre individual com són 'Camelot o la poesia social' (ed. Bromera), de Joan Deusa, 'Un estany que vessa' (ed. 3i4), de Juma Barratxina, o 'Pòtol', de Xesc Alemany. 'La Tempesta' es pot comprar online.

2. Matar la mare (Ed.Fonoll), de Laura G. Ortensi

Aquest poemari que ha rebut el premi Joan Duch per a poetes joves "aixopluga el crit d’una emancipació col·lectiva: la dels cossos a qui han dit que no encaixen en la norma perquè són lletjos, improductius o fan nosa". És una poesia contundent amb vocació transformadora que parla d'opressions com la normativitat dels cossos i de la lluita contra els estereotips.

3. Liti-o, de Clara Peya (Ed. Rosa dels Vents, col·lecció Contraveu)

La pianista i compositora Clara Peya s'estrena com a autora amb Liti-o, un recull de poemes sensorial que aborden temes com la cerca de la identitat i les violències que l'oprimeixen i conformen, especialment en relació a la normativitat.

4. Dones, arbres i poesia (Voliana edicions)

Aquest llibre recull poemes de 130 poetes dones que s’emmirallen en la natura i reconeixen així els arbres com a éssers vius. És un projecte que neix a l’Institut Premià de Mar de la mà de la professora Margalida Capellà i Soler, amb la col·laboració de l’Associació Art Primilia representada per la poeta Marta Pérez Sierra, que ha coordinat l'edició, i el suport de la comunitat educativa.

Hi trobareu poetes com ara Laia Llobera, Empar Sáez, Àngels Gregori, Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Cèlia Viñas, Felícia Fuster o Montserrat Abelló.

5. Plaquettes, de Carles Hac Mor (Ed. Reremus)

Parlem de poesia que aborda temàtiques socials, quan la poesia és intrínsecament radical tant pel seu caràcter minoritari com per la seva intenció d'alliberar el llenguatge de l'estructura habitual. I si la poesia ha de capgirar significats alhora que incomodar i generar estranyesa, i si la poesia ha de ser un espai de llibertat, cal llegir aquesta obra pòstuma de Carles Hac Mor per enfrontar-se a la realitat sempre amb ironia.