Què podem fer per conservar el patrimoni etnològic del país?

Les tradicions culturals canvien. El llibre ‘Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans a Catalunya’, plasma sobre el paper el que és una realitat a tots països del món: les celebracions i els rituals culturals evolucionen d’acord amb el pas dels temps i els canvis generacionals. Les tradicions es reinventen i això passa avui dia d’una manera més accelerada amb la irrupció de les noves eines tecnològiques i la influència de les fusions culturals, de les que fan sorgir noves festivitats.

El professor Xavier Roigé es plantejava aquestes qüestions en relació a l’estat de la cultura popular i el calendari de festes d’avui a Catalunya en una conferència a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona aquesta setmana, i afirmava que “som en una societat hiperfestiva. Hi ha moltes més festes que en el passat”. Certament, les celebracions tenien un paper més secundari i més marcat en el calendari en el passat.

Hem d’integrar la riquesa que ens aporta la diversitat intercultural en el nostre calendari?

Si bé tota festa conté un component de reivindicació política, o bé d’afirmació com a poble (en l’àmbit local, nacional...), ens hem de preguntar si estem disposats a afavorir un diàleg intercultural a través de l’obertura del nostre calendari de festes, que compta amb un problema afegit: vivim en un país laic, però el nostre calendari de festes, per tradició, està profundament marcat per les arrels cristianes.

Resistència o integració a la modernitat, doncs? El nostre calendari de festes de cultura popular és una oportunitat molt bona per afavorir la integració de les persones d’altres tradicions culturals. Cal adaptar aquestes festes (com per exemple el ramadà) al nostre calendari, o bé donar-hi presència als espais públics? Si aquests espais públics són efectivament de tots, hauríem de ser capaços de saber-hi integrar totes les sensibilitats, com també aquesta tasca de conscienciació s’hauria de plasmar a les escoles. Tot això faria preguntar-nos també, com ens recordava el professor Roigé, si ens ofenen o no tradicions com ara la festa de moros i cristians.

L’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), l’eina

A Catalunya existeixen moltes festes de tradició o d’origen no cristià que se celebren. Les podem gaudir a municipis com Salt, on s’ha produït una veritable fusió de cultures, que ha enriquit el calendari de cultura popular de la població. Dissortadament, però, de totes aquestes festes que actualment es desenvolupen al Principat, només hi ha una registrada per l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) de la Generalitat, i aquesta és la Festa del Sacrifici de Barcelona, una de les dues celebracions més importants del calendari islàmic, i que consta d’un sacrifici a una bèstia.

Aquest inventari és un programa destinat a la promoció de la recerca, la recuperació i la difusió del patrimoni etnològic català. Des de la Direcció general de cultura popular i associacionisme cultural s’ha explicat que els tràmits per sol·licitar l’ingrés de la festivitat al catàleg es poden iniciar telemàticament des del web de tràmits de la Generalitat, però són exhaustius. Cal nomenar un interlocutor a qui se li requerirà tota una documentació com ara els programes de la festa dels darrers cinc anys, referències bibliogràfiques sobre la festa, etcètera. L’IPEC sorgeix el 1994, com a conseqüència de la llei 2/1993 aprovada pel Parlament de Catalunya de Foment i Protecció de la Cultura Popular, Tradicional de l’Associacionisme Cultural.