Ramon Tarter: "La recreació històrica al nostre país era minoritària, però molt estesa a nivell internacional"
Comparteix
Des de fa més d'una dècada, l'Associació de Recreació Històrica de Moià 1714 es dedica a ficcionar la guerra de Successió a Catalunya, participant en esdeveniments locals i internacionals.
Uniformes, armes, armadures, ambientació, actuacions representades i molta, molta recerca. La recreació històrica té els seus orígens al món anglosaxó a mitjan segle XX, i és per això que la seva presència, sobretot als Estats Units, està més estesa i arrelada. A poc a poc, aquesta activitat està guanyant terreny a Catalunya, on trobem des de legions romanes durant la celebració del festival Tarraco Viva, a grups de persones que es dediquen a la recreació medieval-fantàstica.
La pandèmia va suposar un cop fort per algunes d'aquestes entitats, que van acabar desapareixent. D'altres, però, han aconseguit perdurar i recuperar el seu espai en festes, actes i dates assenyalades. Aquest és el cas de l'Associació de Recreació Històrica de Moià 1714, sorgida l'any 2012 i dedicada a recrear la vida civil, però sobretot militar, durant el període de la guerra de Successió. En parlem amb el seu president, Ramon Tarter.
Com sorgeix l’associació? Per què el 1714?
Moià 1714 va constituir-se formalment com a associació el 2012, però les activitats venien ja des d’anys abans. A Moià l’any 2002 es va començar a fer l’anomenada Festa Barroca. Retorn a 1714, una festa de caràcter històric que se celebrava als voltants de l’11 de setembre i girava entorn del personatge moianès de Rafael Casanova, darrer Conseller en Cap de Barcelona i heroi de la defensa de la ciutat durant el Setge de 1714. Es teatralitzaven diferents episodis de la seva vida i de la guerra de Successió.
Arran d’aquesta festa i del fet que a Catalunya ja començaven de sorgir algunes associacions de recreació històrica, un grup de gent vam començar a participar en trobades de recreadors i va anar consolidant-se la idea de constituir-se en entitat. Un dels objectius que ens vam fixar va ser recrear la vida civil i militar de la Catalunya de començaments del segle XVIII, fixant-nos especialment en el període de la guerra de Successió. Al nostre país aquesta activitat era molt minoritària, però àmpliament estesa a nivell internacional, sobretot a Europa i als Estats Units.
Quina tasca dueu a terme?
La recreació històrica, a més del vessant lúdic, té un vessant de recerca i de divulgació de la història. Hi ha també qui la defineix com a una espècie d’arqueologia experimental. És una forma molt gràfica de mostrar formes de viure, de vestir, i en el cas de la recreació militar, de viure, per part dels qui hi participen i de veure, més enllà dels llibres o les pel·lícules com era la vida militar i els combats d’altres èpoques.
De recreació històrica n’hi ha de molts períodes: romana, ibèrica, medieval, del període renaixentista del segle XVIII, com és el nostre cas, del període napoleònic i fins i tot de la Guerra Civil Espanyola o de la Segona Guerra Mundial.
"Recreem la guerra de Successió i mostrem el que podia haver estat la vida d’un campament militar".
En què consisteix la recreació?
En el nostre cas, el període principal que recreem és el del marc de la guerra de Successió i mostrem el que podia haver estat la vida d’un campament militar de l’època, els uniformes i vestimenta, les armes de l’època (utilitzem fusells que són una rèplica exacta dels que podia portar qualsevol soldat del 1700), la instrucció que rebia el soldat, la forma de combatre, els protocols militars, etc.
Recreem principalment dues unitats: la Companyia d’Hússars Hongaresos, una unitat formada principalment per soldats centreeuropeus que va lluitar al costat dels catalans durant el Setge de Barcelona (amb els seus uniformes i equipament característic) i també una unitat del bàndol contrari: El Regiment francès d’Orleans, una unitat que també va tenir presència a Catalunya, tot i que en el bàndol contrari.
Des de la vostra fundació deveu haver participat en molts espais diferents.
La recreació històrica del període de la guerra de Successió va tenir el seu punt àlgid als voltants del 2014, quan es commemorava el Tricentenari del 1714. Durant aquells anys es van organitzar multitud d’actes, alguns dels quals s’han consolidat i d’altres van desaparèixer un cop passat el tricentenari.
Actualment, el nombre d’actes ha disminuït considerablement, però se n'han consolidat alguns que van assolint cada vegada un major renom, alguns amb participació de grups d’altres països i que any rere any van assolint un millor nivell i qualitat.
Algun esdeveniment que vulgueu mencionar?
Avui dia, a part d’actes de petites dimensions o activitats organitzades internament per diferents grups, participem a Catalunya a la Commemoració del Setge de Tortosa de 1708, que a hores d’ara potser és el de més qualitat a nivell català. També a les Jornades commemoratives del Combat d’Arbúcies, a la commemoració anual de la Batalla de Torredembarra o a la Festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat, a més de participar en diferents actes al voltant de la Diada de l’11 de Setembre.
Fora de Catalunya participem en la commemoració de la Batalla d’Almansa, a la ciutat d’Almansa, a Albacete, que és una de les més importants a nivell europeu. Reuneix una mitjana de 400 recreadors de tota Europa. També el 2017, juntament amb altres associacions catalanes, vam participar en un dels majors esdeveniments celebrats a nivell internacional, el Times and epochs, que es va celebrar a Moscou i va reunir més de 5.000 recreadors de tota Europa de diversos períodes.
Esteu treballant en algun projecte actualment?
Juntament amb l’associació CREHA, estem iniciant la nostra participació en recreacions del període napoleònic. Recreem, en col·laboració amb una associació de Santa Cruz de Tenerife, una d’alemanya i una d’anglesa, una unitat dels Royal Marines Britànics, alguns dels quals varen lluitar a Catalunya. Amb aquesta unitat s’ha participat ja en recreacions a Girona, Jaca i també aquest any alguns socis de l’entitat van participar en la recreació internacional de la Batalla de Waterloo, a Bèlgica.
També estem avançant en la recreació d’una unitat del Cos de Reserva del Corregiment de Manresa, concretament una de les companyies que tenia base a Moià. Hem fet un ampli estudi documental per determinar quina era la seva estructura, uniformitat, armament, instrucció militar... Ja s’han reconstruït els primers uniformes i s’ha presentat en societat, però encara queda camí. No hi ha massa documentació i a vegades és molt confusa. Sortosament, entre les diferents associacions hi ha col·laboració i intercanvi d’informació que permet avançar.
D’on traieu la informació per poder recrear la història?
La recerca d’informació sol ser sempre una tasca lenta i feixuga. Cal llegir molts llibres, a vegades publicats segles enrere, treballar en arxius, intercanviar informació amb altres associacions. Per sort, hi ha força literatura sobre aquests temes i a internet cada vegada es poden trobar més fons documentals digitalitzats i aportacions d’altres investigadors que permeten anar aprofundint en el coneixement del període que es vol recrear.
A vegades no es troba tot el que un voldria, hi ha aspectes com ara vestuari, banderes, equipament, que han deixat un rastre escàs i cal també fixar-se molt en les il·lustracions, quadres, gravats d’època, etc.
"Una de les premisses de la recreació és intentar ser el més fidel possible respecte al vestuari".
Segur que deveu rebre moltes preguntes respecte a la vestimenta. Com l’aconseguiu?
La vestimenta és un dels aspectes que desperta més curiositat: poder veure, tocar, o fins i tot posar-se un uniforme o un vestit de segles enrere pot ser molt atractiu. Una de les premisses de la recreació és intentar ser el més fidel possible respecte al vestuari. De tota manera sol ser una tasca complicada, ja que pot ser molt difícil trobar robes del mateix tipus o color que les que hi havia a l’època, botons, passamaneria, barrets o calçat.
Tot i que en els darrers anys han anat sorgint proveïdors de peces de vestuari històric, es fa complicat. En la majoria de casos s’han de buscar patrons d’època, si existeixen, o fer les reconstruccions de les peces basant-se en pintures, gravats o il·lustracions. En el nostre cas, totes les peces d'indumentària es fan a mesura per una modista amb molts anys d’experiència, que ha sabut treure l'entrellat de moltes d’aquestes peces.
És complicat ser acurat en el moment de recrear? Us heu trobat que heu hagut de rectificar en alguna cosa?
Recrear bé un període no és fàcil. Hi ha molts aspectes tant de la vida quotidiana o, com en el nostre cas, de la vida militar, que estan poc o mal documentats. Sempre, quan es fa una nova troballa o es troba algun llibre d’època o document desconegut, s’ha d’estar disposat a rectificar per millorar.
L’evolució en aquest camp ha de ser constant. En el nostre cas, per citar algun exemple, hem hagut de modificar les botonadures dels uniformes del Regiment d’Orleans i encara queden per definir detalls com l’exactitud de les cartutxeres, els ornaments dels barrets, o el color dels mitjons dels soldats.
Com són les persones que integren l’associació? Hi ha algun perfil concret?
No hi ha un perfil concret, ja que la nostra entitat la formen persones de diferents edats i condició. Ens caracteritza el fet de ser una entitat que, en un món on els recreadors solen ser d’edat bastant elevada, hi ha una considerable presència de joves, que al llarg del temps han travat una sòlida amistat.
Algun moment emotiu que hàgiu viscut?
Potser per citar moments emotius recenets, i també d’alegria, va ser poder-se retrobar el passat 2022 amb companys d’altres associacions després de la pandèmia, que va obligar a suspendre la majoria d’activitats de 2020 i 2021. Molt emotiu va ser també poder homenatjar i recordar, alguns companys desapareguts a causa de la mateixa pandèmia.
Per a totes aquelles persones que puguin estar interessades a formar part de l’associació, quins són els requisits?
Cal estimar la història, tenir bona disposició per participar de les activitats que s’organitzen per part de l’associació i participar en els actes i trobades d’arreu. Tot i que no es indispensable, cal tenir més de 18 anys, ja que donat que principalment es fa recreació militar, cal tenir aquesta edat per poder disposar de les llicències d’armes necessàries per poder utilitzar les rèpliques d’armes d’època. També hi ha altres rols que es poden recrear i que eren presents a la societat i els exèrcits de l’època: artesans, nens tamborers, etc.
Recrear, desgraciadament, és una activitat que té uns costos econòmics considerables, tot i que l’associació disposa d’alguns ingressos que permeten sufragar les despeses ordinàries de l’entitat i invertir en peces de vestuari o elements dels campaments històrics. Hi ha despeses com ara el cost de les armes, algunes peces de vestuari individual, despeses en viatges, etcètera, que s’han d’assumir per part del propi recreador. De tota manera és un món apassionant que convido a tothom a conèixer i a participar.
Afegeix un nou comentari