Rebobinart reivindica el potencial de l'art urbà com a eina de transformació social

Quina és la tasca que desenvolupeu a Rebobinart?

Fomentar la visió de l'art urbà com a sector creatiu professional posant-lo al servei de la ciutadania a través de projectes artístics que s'arrelen al territori. Volem transmetre el potencial de l'art urbà com a eina de transformació social per a generar comunitats de diàleg a través de la creativitat i la implicació de la ciutadania aportant un valor afegit a l'espai urbà.

D'aquesta manera, obrim noves vies de comunicació amb la població, propiciant un esperit crític en cadascun dels projectes. Per a portar l'art a tots els públics, hem dut a terme un programa de projectes molt heterogeni: produïm murals d'autor adaptats a l'espai públic, murals comunitaris participatius o representatius, tallers i rutes d'art urbà per donar a conèixer el fenomen al nostre territori.

Com i quan va néixer l'entitat?

Rebobinart va néixer l'any 2012 sota una clara filosofia social que vincula l'art urbà amb la dinamització social i cultural de l'espai públic. L'objectiu era doble: per una banda, crear un circuit de murs a Barcelona on poder pintar murals legalment i, per altra banda, produir art urbà de qualitat. Tots dos propòsits confluïen en generar programes de creació artística accessibles a tota la ciutadania.

Alhora, Rebobinart es va gestar en un moment en el qual no hi havia una consolidació laboral del sector en l'art urbà i, per tant, hi havia una necessitat urgent de professionalització. Per això, teníem la finalitat de fomentar una visió professional del col·lectiu d'artistes urbans que n'hi ha permetés un reconeixement social i econòmic digne.

Després d'una dècada apostant per l'art urbà, com heu programat des de Rebobinart les activitats per celebrar els deu anys?

Del setembre al novembre a l'antiga presó de La Model s'activaran una exposició sobre la història de Rebobinart i els projectes rellevants d'aquests deu anys, un cicle de xerrades amb artistes que explicaran els seus processos creatius i els nous reptes de l'art urbà així com la intervenció artística dels murs exteriors de La Model per obrir un espai de reflexió i creació a l'espai públic.

Ens fa especial il·lusió realitzar-ho a La Model perquè, més enllà de ser un lloc de referència a la ciutat, va ser l'epicentre de l'última edició del festival ÚS Barcelona que vam realitzar el 2018.

En quins projectes i programes treballeu en l'actualitat?

Tenim en marxa diversos projectes que actuen en diversos vessants de l'art urbà, des de produccions de murals de gran format a accions de difusió i dinamització de l'art urbà local. Tenen en comú el fet que ens permeten desenvolupar la professionalització d'artistes urbans, la transformació de l'espai públic i la creació de sinergies entre diferents agents.

Pel que fa a la producció de murals de gran format, acabem de tancar la producció de tres murals que sumen més de 470 metres quadrats a les residències d'estudiants de Livensa Living. Aquestes tres obres monumentals van ser fetes per la muralista Marina Capdevila a la ciutat de Granada, el col·lectiu Boa Mistura a Getafe, i l'artista Uriginal a Alcobendas. 

Aquest estiu teniu previst algun projecte de creació de murals?

Sí. Es durà a terme al llarg del mes de juliol que és la creació de dos murals sobre la Neus Català a Malgrat de Mar. Un dels murals és de gran format i serà executat per l'artista Miquel Wert.

L'altre, serà el resultat d'unes jornades de sensibilització i contextualització a càrrec d'una historiadora especialista en la temàtica i de la reflexió i creació conjunta del mural entre l'artista Núria Toll i els i les joves del poble.

Esteu produïnt també la tercera edició del programa WaterWall d'Aigües de Barcelona. En què consisteix?

És un projecte que pren l'art urbà com a eina de treball i l'aigua com a eix temàtic. Enguany, l'artista Ekosaurio serà l'encarregat de pintar la planta potabilitzadora d'aigua de St. Joan Despí, després d'haver resultat l'escollit a través d'un procés participatiu entre els i les alumnes dels instituts de la ciutat.

A la tardor, l'artista Elisa Capdevila executarà un mural a l'estació de TRAM de Sant Martí de Provençals fent un homenatge a totes les petites històries que passen als vagons i andanes d'aquest transport. Aquesta serà la tercera estació d'Art al TRAM, després de l'estació de Cornellà realitzada per MurOne i la del Tram Besòs de la mà de l'Amaia Arrazola.

Quin és el projecte més continu que us ha acompanyat durant aquests deu anys?

És Wallspot. Abans anomenat Murs Lliures, Wallspot és una plataforma que gestiona i dinamitza murs legals de l'espai públic. La plataforma dóna una gran projecció i visibilitat als i les artistes, ja que està present a 22 països i compta amb més de 18.100 usuaris. Al mateix temps, permet l'intercanvi i la connexió professional dels diferents agents culturals.

Amb Wallspot organitzem intercanvis d'artistes, laboratoris creatius i JAMS, esdeveniments on es proposa una temàtica concreta a entre vuit i deu artistes que pinten un mur durant tot un dia de creació intensiva. A partir de les JAMS, s'ha generat un sentit de comunitat i unes dinàmiques de col·laboració que han transcendit la nostra entitat.

Com han anat evolucionant els diversos projectes de l'entitat?

Hi ha programes de Rebobinart que van néixer com a projectes i actualment s'han integrat als valors i les dinàmiques de l'entitat. És el cas de Womart, que va néixer de la necessitat de reivindicar el talent femení dins un sector molt masculinitzat com el de l'art urbà.

Avui en dia, ha passat a formar part intrínseca de la metodologia de l'entitat, de manera que ha tingut una continuïtat efectiva en tant que es busca la paritat de gènere de manera transversal en tots els projectes que realitzem.

Per què és important l'art urbà?

No és obvi que l'art urbà sigui rellevant, de fet no podem oblidar que durant molt temps s'ha considerat vandalisme. A Rebobinart ens posicionem a favor de la llibertat d'expressió artística i defensem que l'art urbà és crucial perquè resulta un espai per a la transformació social i la reflexió sobre qüestions urgents que responen al nostre present.

El fet d'intervenir l'espai públic, dóna un abast que no té l'art que roman tancat als museus. No cal que vagis a buscar l'art urbà, sinó que el mural et troba a tu i això genera un xoc que no té lloc al museu o la galeria. Aquest xoc pot ser el disparador de debats ben amplis, des de la qualitat artística del mural fins al seu missatge social.

Per a què serveix?

El per a què de l'art urbà va estretament vinculat al seu perquè des d'aquest apropament: per a canviar les coses. Que l'art urbà té un impacte transformador és una afirmació política i només té sentit si defensem també que hi ha una finalitat pràctica i desitjable.

Serveix per trencar estereotips de gènere, hàbits de consum, la manera com ens relacionem amb els altres, o les condicions de vida d'un col·lectiu vulnerable. És important perquè té la possibilitat de ser una expressió artística en l'espai públic d'una forma contundent i evident, amb missatges que ens fan reflexionar i ens interpel·len.

Com treballeu en l'art comunitari?

Per a nosaltres, la implicació de la comunitat és una part essencial en els projectes d'intervenció artística de l'espai públic. Intentem fer feina sempre convertint a la ciutadania en agents actius en diferents fases del procés creatiu.

Per una banda, cultivem l'art comunitari amb dinàmiques participatives on els i les artistes dialoguen amb el veïnat o amb col·lectius ja organitzats – siguin centres joves, casals de gent gran, escoles – i a partir d'aquest diàleg elaboren el disseny artístic.

Ens podeu explicar algun exemple de la participació de la comunitat en la presa de decisions d'una obra?

L'any 2020 vam produir la iniciativa No Estem Sol*s al districte de les Corts, un projecte on es vinculaven les intervencions artístiques de l'artista Octavi Serra amb la gent gran del districte. L'acció consistia a fer constar la presència de la gent gran a l'espai públic a través de retrats dels mateixos participants del projecte juntament amb cites seves a les caixes d'electricitat del barri.

L'any 2021 els artistes Miquel Wert i Elisa Capdevila van realitzar un homenatge en forma de tríptic amb el Mural de la Gent Gran situat al Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona. Per celebrar els trenta anys de la seva fundació, el Consell va voler fer un homenatge als seus membres amb una obra que defensava la igualtat i la lluita contra l'aïllament de la gent gran.

Genereu tallers on hi ha una participació pictòrica directa entre artistes i col·lectius?

Sí. Recentment, vam fer feina amb un grup de joves migrants no tutelats que resideixen a Hostelets de Pierola en la creació d'un mural al poliesportiu del poble.

L'artista Perrine Honoré va fer una primera sessió on, a través de dinàmiques i activitats creatives, ells van crear dibuixos en papers i, a la segona sessió, els elements van ser recollits i plasmats en un disseny mural que van pintar de manera conjunta. Això va permetre'ls explorar les seves preocupacions artístiques, les reflexions sobre la identitat i el seu paper a la comunitat.