Roger Granel: "El cinema és una eina molt potent per explicar les problemàtiques que sorgeixen a les ciutats"
Comparteix
Roger Granel, de Produccions La Llacuna, una de les entitats que impulsen el Festival Rellisquín. 
Amb el Festival Rellisquín hi col·laboren diferents espais i entitats del Poblenou, com el Centre d'arts digitals Ideal. 
La tercera edició del Festival Rellisquín se celebrarà del 5 al 8 d'octubre de 2023.
El Festival Rellisquín mostra, des del Poblenou de Barcelona, creacions audiovisuals que reflexionen sobre la relació entre la ciutat amb els seus veïns i veïnes, reivindicant l’esperit crític, compromès i cooperatiu.
El barri del Poblenou de Barcelona ha patit, al llarg de les darreres dècades, una sèrie de transformacions urbanes que han tingut conseqüències en la relació que mantenen els veïns i les veïnes amb la mateixa ciutat. Parlem de reestructuracions que han propiciat canvis socials i econòmics, i que tracten de convertir una zona amb passat industrial en un barri hipster només accessible per a les rendes més altes. En definitiva, modificacions que, generalment, empitjoren la vida de la ciutadania i que, en molts casos, l'expulsa d'aquestes zones.
El Poblenou és el paradigma d'aquesta circumstància, però altres punts de la ciutat, així com municipis de l'Àrea Metropolitana, no escapen a aquests canvis. Dificultats en l'accés a l'habitatge, especulació o precarietat laboral, són algunes de les problemàtiques, invisibilitzades, que es produeixen a partir d'aquest procés. Per tal de posar el focus sobre elles, així com en les lluites que sorgeixen com a resposta, diverses entitats del barri del Poblenou van crear l'any 2021 el Festival Rellisquín.
La Taula Eix Pere IV va liderar l'impuls d'aquest projecte, juntament amb algunes entitats del barri vinculades a l'audiovisual, com Produccions La Llacuna, Film Club, Teleduca o, a l'inici, La Selva. Entre totes es va conformar la idea de crear un festival de cinema al Poblenou que reflectís la relació entre la ciutadania i la ciutat, una iniciativa que, a més, tracta de reivindicar el cinema de barri, un espai desaparegut al Poblenou a causa, precisament, de la transformació que es produeix en aquesta zona de la ciutat.
El Roger Granel, membre de Produccions La Llacuna, ens parla del festival, que enguany celebrarà la seva tercera edició del 5 al 8 d'octubre, de la missió d'aquest, de les problemàtiques que provoquen aquests canvis a les ciutats i de la importància de l'audiovisual com a eina per visibilitzar situacions com les que es produeixen a l'anomenat Manchester català.
D'on sorgeix el nom Rellisquín?
Es tracta del nom popular que rebien els Cinemes Ideal del Poblenou, situats on avui dia es troba l'Ideal, Centre d’Arts Digitals de Barcelona. La gent del barri el coneixia així perquè es deia que anteriorment el seu terra relliscava. I d'aquí vam agafar el nom. Aquesta paraula va formar part del vocabulari dels veïns i les veïnes del Poblenou durant molts anys, però, actualment, no és tan conegut entre la gent jove.
Com que aquest cinema de barri va desaparèixer, entre diverses entitats del Poblenou va sorgir la idea de reivindicar un cinema de barri, més enllà de la producció més comercial de la qual se'n fa difícil sortir. De fet, al barri tenim tres grans cinemes amb sales més comercials: a Glòries, a Diagonal Mar i els Icària, al Centre de la Vila. Així que es va voler impulsar un espai autogestionat, on poder projectar peces audiovisuals al marge dels grans circuits comercials.
I decidiu crear un festival que reflexioni sobre la ciutat. Per què?
Vam considerar que era important que el festival reflexionés sobre el model de ciutat i la seva relació, gairebé com un ésser superior, amb la gent que l'habita. És un tema que avui en dia se'n parla molt, però que, tot i el gran nombre de festivals de cinema que hi ha a Barcelona, no es reflectia. Així que vam veure molt necessari impulsar-lo, precisament, en una zona com el Poblenou, tan sensible a la problemàtica de les transformacions urbanes i totes les seves conseqüències.
"Vam veure necessari impulsar el Rellisquín al Poblenou, tan sensible a la problemàtica de les transformacions urbanes".
Es tracta d'una problemàtica que fa molts anys que és present al barri.
Des dels Jocs Olímpics, els veïns i veïnes ho hem anat denunciant. Era com una veu que no trobava resposta, i. a poc a poc, hem vist que aquestes pors, que ja hi eren als anys noranta, s'han anat complint. Ara ja no som els únics que ho denunciem, sinó que és una qüestió general. Per això creiem que és molt important parlar-ne i tenir espais de reflexió. Considerem que el cinema és una eina potentíssima per explicar-ho, sigui amb ficció o documentals.
Transformacions urbanes com les que pateix el Poblenou són una mica la base de les grans problemàtiques actuals: el com viure a la ciutat, com la ciutat tracta els seus veïns i veïnes, i com la ciutat es relaciona amb la resta del territori. De fet, hem vist com, arran de la pandèmia, la gent de Barcelona ha sortit a conquerir la resta de Catalunya, generant fora de la ciutat, i de retruc, els mateixos problemes que es produeixen en ella.
Quina mena de situacions consideres que es repliquen fora de la ciutat?
Una d'elles és la dificultat de l'accés a l'habitatge que provoca la gent de Barcelona que surt a viure als municipis de la resta de l'Àrea Metropolitana, precisament, per la barrera que genera l'alt preu de l'habitatge a la ciutat. Aquest moviment també encareix el preu de l'habitatge a la resta de municipis, cosa que també porta, als veïns i veïnes d'aquestes ciutats, a patir dificultats d'accés a l'habitatge. És una dinàmica perversa que es va reproduint des dels barris a la ciutat i des de la ciutat a la resta del país. Una mena d'onada que va avançant.
Al festival no només busquem parlar del Poblenou, sinó que busquem parlar de qualsevol altra situació a Barcelona o al món que pugui ser interessant per a nosaltres. De vegades podem veure peces que estan gravades en un altre país, però amb la qual t'identifiques, ja que és una situació molt semblant a la que es produeix aquí. Així mateix, també és interessant veure com es viu en altres llocs, quines problemàtiques específiques tenen o com busquen solucions que nosaltres mateixos podríem aplicar.
Trobem, doncs, que es repliquen les mateixes problemàtiques al Poblenou que a la resta del món?
Barcelona ha viscut el que ja s'havia viscut a altres llocs similars: el fet de voler trencar amb aquest procés postindustrial. Manchester, a la Gran Bretanya, o Detroit, als Estats Units, són espais profundament industrialitzats que han patit aquestes mateixes conseqüències. Espais deprimits perifèrics que han seguit un procés de gentrificació, perdent la seva memòria històrica, per convertir-se en zones modernes i cosmopolites destinades a rendes altes. I Barcelona ha viscut aquest procés d'una forma molt ràpida.
Bàsicament, els conflictes són els mateixos que es produeixen arreu del món, però cada lloc amb la seva particularitat. El que està clar és que aquests conflictes que tenim avui dia no s'aturaran. Al contrari, encara generaran tensions. I són situacions com aquestes les que volem continuar denunciant, perquè veiem que estan d'actualitat i que, malauradament, es mantindran.
Per què és important que hi hagi espais com el Rellisquín?
Davant d'un conflicte, el primer és prendre consciència de l'existència del conflicte. I és important ser conscient d'aquest conflicte abans no sigui massa tard per revertir la situació. I fer prendre consciència és una de les principals finalitats del festival. I com no és només aprendre a través de l'audiovisual, fem cinefòrums o col·loquis on convidem persones vinculades amb les temàtiques tractades perquè puguin explicar aquests conflictes, cosa que ens permet trobar-nos i reflexionar sobre aquestes situacions. Aquest és un dels plus que aporten els festivals.
Xerrada del col·lectiu Xarxa antirumors Poblenou a @CanFelipa !
— Festival Rellisquín (@rellisquin) September 30, 2022
Moltes gràcies pic.twitter.com/DPgy99LpRM
I, per altra banda, quan ets creador trobes moltes dificultats per aconseguir arribar al públic quan no tens una gran empresa darrere que et faci promoció. Ens sembla molt interessant que la gent que fa coses al barri, o a la resta de Barcelona, pugui tenir espais per difondre les seves obres i explicar la seva situació. Un dels grans reptes del festival és aportar aquest espai de difusió i donar veu a creacions, sobretot de joves o gent que no té grans recursos.
Pateix manca de visibilitat aquest tipus de cinema?
La gent que està molt implicada, que està molt vinculada a moviments associatius i reivindicatius, és la que majoritàriament ve al festival. Són persones que ja estan conscienciades i tenen aquesta cultura de participació. Moltes d'elles venen a partir del teixit associatiu del barri, que és molt potent. De fet, hem anat sumant la col·laboració de l'associació de veïns, de la Coordinadora d'Entitats del Poblenou, de l'Arxiu Històric de Poblenou, i altres entitats que ens han ofert els seus espais, com Can Felipa, la seu Oliva Artés del MUHBA, l'Ideal o l'Ateneu la Flor de Maig.
El principal repte és sumar nous públics. És difícil perquè costa anar més enllà de la gent que ja està motivada i arribar a altres col·lectius. A partir de les eines de difusió de l'associació de veïns i veïnes, ha vingut gent que ha descobert aquest tipus de cinema gràcies al festival. I el feedback és mot positiu. De vegades veuen coses que estan fetes de manera no professional o sense grans recursos, però que arriben molt més que no pas altres projectes més impersonals, o de gran pressupost, que no tenen aquesta empatia.
"De vegades peces no professionals, o sense grans recursos, arriben molt més que no pas grans projectes més impersonals".
Si fem una ullada a Catalunya, es fa bon cinema social?
Catalunya té un teixit d'estudis en relació amb l'audiovisual molt potent, tant pel que fa a les universitats, com la formació professional. Hi ha molts joves que es van incorporant al sector, per tant, hi ha moltíssim planter. A més, l'evolució de la tecnologia ha ajudat molt a fer aquest tipus de cinema. Avui en dia, amb pocs recursos, és fàcil poder generar contingut de qualitat. Cal destacar també que Catalunya és un país amb moltes problemàtiques socials i realitats de les quals parlar. I és habitual que es tractin aquests temes perquè els tenim molt propers i estan al nostre abast.
Què n'espereu de la tercera edició del Festival Rellisquín?
Esperem continuar creixent, i donar-nos a conèixer inclús fora del barri per continuar sumant gent que hi participi, i que vingui a veure les projeccions i els col·loquis des de tots els punts de la ciutat. La tercera edició se celebrarà del 5 al 8 d'octubre,mentre que la convocatòria l'obrirem a finals del mes de març, per rebre noves propostes que hi participaran, i fins el mes de juny.
Afegeix un nou comentari