Vam considerar que era important que el festival reflexionés sobre el model de ciutat i la seva relació, gairebé com un ésser superior, amb la gent que l'habita. És un tema que avui en dia se'n parla molt, però que, tot i el gran nombre de festivals de cinema que hi ha a Barcelona, no es reflectia. Així que vam veure molt necessari impulsar-lo, precisament, en una zona com el Poblenou, tan sensible a la problemàtica de les transformacions urbanes i totes les seves conseqüències.

"Vam veure necessari impulsar el Rellisquín al Poblenou, tan sensible a la problemàtica de les transformacions urbanes".

Es tracta d'una problemàtica que fa molts anys que és present al barri.

Des dels Jocs Olímpics, els veïns i veïnes ho hem anat denunciant. Era com una veu que no trobava resposta, i. a poc a poc, hem vist que aquestes pors, que ja hi eren als anys noranta, s'han anat complint. Ara ja no som els únics que ho denunciem, sinó que és una qüestió general. Per això creiem que és molt important parlar-ne i tenir espais de reflexió. Considerem que el cinema és una eina potentíssima per explicar-ho, sigui amb ficció o documentals.

Transformacions urbanes com les que pateix el Poblenou són una mica la base de les grans problemàtiques actuals: el com viure a la ciutat, com la ciutat tracta els seus veïns i veïnes, i com la ciutat es relaciona amb la resta del territori. De fet, hem vist com, arran de la pandèmia, la gent de Barcelona ha sortit a conquerir la resta de Catalunya, generant fora de la ciutat, i de retruc, els mateixos problemes que es produeixen en ella.

La gent que està molt implicada, que està molt vinculada a moviments associatius i reivindicatius, és la que majoritàriament ve al festival. Són persones que ja estan conscienciades i tenen aquesta cultura de participació. Moltes d'elles venen a partir del teixit associatiu del barri, que és molt potent. De fet, hem anat sumant la col·laboració de l'associació de veïns, de la Coordinadora d'Entitats del Poblenou, de l'Arxiu Històric de Poblenou, i altres entitats que ens han ofert els seus espais, com Can Felipa, la seu Oliva Artés del MUHBA, l'Ideal o l'Ateneu la Flor de Maig.

El principal repte és sumar nous públics. És difícil perquè costa anar més enllà de la gent que ja està motivada i arribar a altres col·lectius. A partir de les eines de difusió de l'associació de veïns i veïnes, ha vingut gent que ha descobert aquest tipus de cinema gràcies al festival. I el feedback és mot positiu. De vegades veuen coses que estan fetes de manera no professional o sense grans recursos, però que arriben molt més que no pas altres projectes més impersonals, o de gran pressupost, que no tenen aquesta empatia.

"De vegades peces no professionals, o sense grans recursos, arriben molt més que no pas grans projectes més impersonals".

Si fem una ullada a Catalunya, es fa bon cinema social?

Catalunya té un teixit d'estudis en relació amb l'audiovisual molt potent, tant pel que fa a les universitats, com la formació professional. Hi ha molts joves que es van incorporant al sector, per tant, hi ha moltíssim planter. A més, l'evolució de la tecnologia ha ajudat molt a fer aquest tipus de cinema. Avui en dia, amb pocs recursos, és fàcil poder generar contingut de qualitat. Cal destacar també que Catalunya és un país amb moltes problemàtiques socials i realitats de les quals parlar. I és habitual que es tractin aquests temes perquè els tenim molt propers i estan al nostre abast.