‘Som Més Mulassa’: la cultura popular com a motor del col·lectiu

LaviniaNext
Autor/a: 
Jorge Salas
El programa 'Som Més Mulassa' també involucra als més petits. Font: Associació Mulassa de Tarragona.
El programa 'Som Més Mulassa' també involucra als més petits. Font: Associació Mulassa de Tarragona.
La mulassa s'ha convertit en pilar de les festes de Tarragona. Font: Associació Mulassa de Tarragona.
La mulassa s'ha convertit en pilar de les festes de Tarragona. Font: Associació Mulassa de Tarragona.
Imatge de l'acte 'Les mans de la Mulassa'. Font: Associació Mulassa de Tarragona.
Imatge de l'acte 'Les mans de la Mulassa'. Font: Associació Mulassa de Tarragona.

‘Som Més Mulassa’: la cultura popular com a motor del col·lectiu

Autor/a: 
Jorge Salas
LaviniaNext

Resum: 

L'Associació Mulassa de Tarragona ha rebut el reconeixement de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català amb el premi Previsora General pel seu projecte ‘Som Més Mulassa’.

L'Associació Mulassa de Tarragona té una història d'esforços per recuperar i mantenir viva la rica tradició cultural de la ciutat. La seva gènesi es remunta a 1988, moment en el qual el Centre de Colles Sardanistes de Tarragona va gestar la idea de rescatar elements perduts del folklore local. La triada va ser la mulassa, una decisió que ha perdurat fins avui, convertint-la en pilar de les festes de la ciutat. “Té un punt de disbauxa que lliga a la perfecció amb la catarsi col·lectiva, amb el trencament de la normalitat que suposa una festa major”, explica Enric Garcia Jardí, portaveu de l’associació.

Amb el transcurs del temps, La Mulassa de Tarragona ha ampliat els seus horitzons amb noves seccions com la Mulassa Petita, els Gegants de la plaça de Sant Miquel i, més recentment, el ball parlat de la Sebastiana del Castell, reconvertit des de 2018 en una sàtira feminista. “La mulassa s’ha integrat esplèndidament en l’imaginari popular tarragoní i, avui dia, és un dels elements més estimats de les festes de Santa Tecla", destaca Garcia Jardí, que també subratlla la ràpida construcció de la figura en tan sols setze dies, obra de l'escultor Joan Serramià.

En els darrers vint anys han crescut com a entitat i, avui, l’Associació Mulassa de Tarragona ja compta amb més de cent socis. A més, recentment ha rebut el guardó Previsora General dels Premis Antoni Carné de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català pel seu projecte ‘Som Més Mulassa’. “Porta aquest nom perquè, amb les intervencions del programa, aconseguim fer més comunitat, d’una manera més ampla i més profunda, i no només participant del nostre cicle festiu habitual”, conclou Garcia Jardí.

“Quan ets petit, va molt bé que algú més gran et digui que vas pel bon camí: també ajuda, internament, que des de fora et reconeguin per tal que, des de dins, també es valori la dimensió dels esforços realitzats”, explica Enric en referència al premi, sense oblidar-se de les entitats, institucions, professionals i persones de l’entitat que els han donat suport: “sense totes elles, aquesta programació no hauria estat possible, és necessari dir-ho". El premi Antoni Carné al Projecte ha estat una validació per a l'associació, “una empenta i una injecció d’autoestima”.

‘Som Més Mulassa’: un nou camí cap a la comunitat

‘Som Més Mulassa’ va néixer de l'èxit del 35è aniversari de la recuperació històrica de La Mulassa en 2022. “Vam creure que havíem de continuar en la línia d’intentar ser útils a la ciutat i al país durant tot l’any: volíem portar a terme un canvi de model d’entitat que ens permetés anar més enllà de la nostra participació en els actes habituals de les festes, i que ens erigís en una entitat cultural activa i amb incidència social”, explica el portaveu de l'associació.

“Vam creure que havíem de continuar en la línia d’intentar ser útils a la ciutat i al país durant tot l’any".

El programa és ambiciós i incideix en els objectius transversals de no deixar caure el folklore de Tarragona al mateix temps que, per a aconseguir-lo, involucra pràcticament a tots els estrats de la societat: des de centres educatius fins a residències de majors. Un recital de poesia satírica catalana, la primera Garrotinada de Tarragona (“per tal de revifar i renovar aquesta tradició a la ciutat”), una jornada d’aproximació de les mulasses per a persones cegues, l’adaptació del ball parlat de la Sebastiana del Castell a la llengua de signes catalana, un cicle de cinema feminista… ‘Som Més Mulassa’ respon al que promet el seu nom.

"N’estem molt contentes, hem tingut una resposta de públic molt bona", comenta Enric, que destaca l'alta participació en les diferents activitats que han promogut. “Ens ha quedat clar que, si et mous i fas, aconsegueixes difondre el teu missatge i la societat respon”, acaba. Des de la Mulassa de Tarragona constaten, a més, que “hi ha moltes maneres d'involucrar a la societat”: des de pensar activitats populars, fins a “mirar de ser oberts com a entitat i procurar que hi hagi tant d’espai com sigui possible per a tothom”: “ens hem d’obrir a la diversitat de casuístiques i mirar d’acostar-nos a tants col·lectius com sigui possible”.

La força de la cultura popular i com aprofitar-la

El programa ‘Som Més Mulassa’ ha deixat una empremta profunda en la comunitat local, evidenciant que el folklore i les tradicions brillen sempre que es tractin amb cura. “La cultura popular té una força extraordinària i l’hem d’aprofitar: crec que estem en un bon moment, és impressionant veure com els infants de la ciutat ens coneixen i ens estimen”, assegura Garcia Jardí. “L’existència d’un seguici petit ha estat un motor important per no perdre el fil de la transmissió intergeneracional”, conclou.

“Tenim futur”. Però també una responsabilitat col·lectiva. “No n’hi ha prou amb ser entitats del Seguici i fer sempre les mateixes activitats cada cinc o deu anys, amb motiu d’algun aniversari rodó”, planteja el representant de la Mulassa de Tarragona: “ens hem de posar les piles, hem de ser més actius i més creatius". La seva visió és la de l'activisme cultural, encara que es tracti d'un enfocament que “porta molta feina i, en algunes tasques, implica una semiprofessionalització”.

“Cal situar-se menys en el lluïment personal”, comenta Garcia Jardí, que reconeix que és el “veritable motiu de participació de molta gent que forma part d’entitats de cultura popular”. No obstant això, en la Mulassa de Tarragona no defalleixen i continuaran treballant “amb la intenció de ser útils a la ciutat i al país”. “Hi ha marge a l’hora d’explorar la nostra relació amb noves formis de relació social, amb les noves tecnologies, des del punt de vista divulgatiu: el compromís de la nostra gent és qui acabarà marcant el rumb veritable de l’associació”, afegeix Enric

Afegeix un comentari nou