La sardana, aquesta dansa tan vinculada a la tradició i sempre present, viu una nova era. La Confederació Sardanista de Catalunya, l'entitat que aplega totes les seccions i associacions sardanistes, ha iniciat una etapa renovada, a la recerca de projectar la seva essència com una expressió viva i atractiva per a totes les generacions. Amb la presentació del seu nou nom —Som Sardana—, la seva nova imatge i l'esperat llançament d'un portal web renovat —disponible a partir del 29 de desembre—, s'inaugura un capítol totalment nou.

Encara que el món sardanista congrega més de trenta mil persones i organitza anualment unes tres mil activitats diverses en tot el territori, des de la confederació poden reconèixer que, en un món amb tantes opcions culturals, el seu abast és limitat més enllà dels seus cercles. I això pot succeir principalment perquè, sovint, es continua considerant la sardana erròniament com una cosa antiquada i lluny de la joventut, malgrat la seva profunda connexió amb la cultura catalana.

És en aquest context en el qual neix Som Sardana, una iniciativa enfocada a canviar aquesta percepció. El projecte es presenta com una novetat, però el fons és el d'una tradició centenària que busca la seva actualització amb l'objectiu principal de destacar la sardana com una manifestació cultural, tradicional i esportiva que encaixa amb la vida en el segle XXI. Amb el propòsit de millorar la seva visibilitat des d'una perspectiva contemporània que abasti tota la societat, la Confederació Sardanista s'ha convertit en Som Sardana.

Som Sardana: un pas necessari per obrir-se a noves generacions

Som Sardana —que ha afegit 'fem colla' al seu nom amb la mateixa intenció integradora— és només la punta de l'iceberg del seu viratge en l'àmbit de la comunicació corporativa. El canvi es materialitza, a més, en el llançament d'un nou lloc web (somsardana.cat) que veurà la llum el 29 de desembre, i estarà acompanyat de la creació de noves adreces de correu electrònic, actualització de la presència en xarxes socials i del butlletí informatiu.

"La sardana és dansa, cultura, música; s'escolta, es toca, es balla i es viu". El vídeo amb el qual la Confederació es rebateja com Som Sardana és una declaració d'intencions amb la qual l'organització deixa clara que "la sardana és transversal i està oberta a tothom". "La passió per la sardana ens porta a adaptar-nos als nous temps i, després de molta feina feta, fem el pas: la Confederació serà, més que mai, sardana", aclareix Joan Pons, el nou portaveu de l'entitat. L'actualització, doncs, ha arribat també a la mateixa organització interna de l'entitat.

"És més que un canvi de nom i de grafisme, és una nova etapa on posem per davant tot el que representem", explica Pons, que conclou la seva intervenció i el vídeo promocional assenyalant l'objectiu de tota aquesta campanya: "continuar visibilitzant el món sardanista des d'una òptica més actual i arribar a tothom, sobretot a aquells que ens miren de reüll". Som Sardana es perfila com una invitació oberta perquè totes trobin el seu lloc en aquesta dansa tan arrelada en la història i en la identitat catalana.

La sardana: tresor cultural i identitat col·lectiva

La sardana no és només un ball, és un símbol i un llegat que ha abraçat generacions i ha teixit una xarxa de connexions entre la història i la identitat cultural. Per a entendre el seu arrelament n'hi ha prou amb bussejar en els seus orígens i recordar que, ja en el segle XVI, apareix esmentada en diferents escrits referits a un ball en forma de cercle tancat. La dansa ha estat el reflex d'una identitat des del segle XIX, amb passos que van més enllà del coreogràfic, ressonant en l'essència mateixa d'una identitat col·lectiva.

La sardana, tal com diu Joan Pons, "és present, passat i futur". És un patrimoni viu que, de la mà de la Confederació Sardanista —ara SomSardana—, es reinventa sense deixar de connectar amb unes arrels presents en el dia a dia de la societat. El ball té el seu propi dia —el Dia Universal de la Sardana se celebra l'últim diumenge abans de Sant Joan— i, a més, cada any hi ha una nova Capital de la Sardana; hereva de l'antiga Ciutat Pubilla (1960-2011), és una iniciativa de Som Sardana, la Unió de Colles Sardanistes i l'Obra del Ballet Popular, que trien cada any un municipi que dedicarà un any sencer a reivindicar i promoure la sardana.

La sardana és dansa i, al mateix temps, és molt més que dansa. També és música. I, des del segle passat, ha transcendit fins a convertir-se en un símbol. 'La Santa Espina' d'Enric Morera i Àngel Guimerà es va convertir en himne en el segle XX —i va ser censurada per les dictadures de Primo de Rivera i Franco—, i altres com 'La sardana de les monges' o 'L'Empordà' formen part de l'imaginari col·lectiu català. La rellevància del gènere ha arribat fins a 2023, quan el grup de reggaeton i trap The Tyets van decidir publicar la seva pròpia versió de la sardana amb 'Coti x Coti'.