Els paisatges rurals del territori de Catalunya compten amb un gran nombre de construccions fetes amb l’arquitectura tradicional de la pedra seca, molt arrelada a l’ofici de l’agricultura i la pagesia: es poden trobar marges, parets, barraques, sistemes d’aigua… construccions que servien per delimitar parcel·les, formar bancals i altres utilitats en el món agrari. A més, aquestes obres han constituït rics ecosistemes per a la fauna i la flora del territori. La pedra seca ha estat una eina clau en el desenvolupament del món rural.

A partir del divendres 19 de novembre i fins al dia 28 del mateix mes, se celebrarà, per segon any consecutiu, la Setmana de la Pedra Seca, organitzada per Col·labora x Paisatge. L’objectiu principal de les jornades és reconèixer i visibilitzar la important tasca que, al llarg dels anys, desenvolupen tot un seguit d’entitats, grups i associacions en restaurar, mantenir o divulgar la tècnica de la pedra seca.

“Intentem convocar tots aquells que se sentin implicats en aquesta feina de restauració per tal que duguin a terme alguna activitat aquesta setmana”, explica Maite Oliva, coordinadora de les jornades. Gràcies a la feina, de manera voluntària i desinteressada, en restauració i manteniment de l’ofici de la tècnica de les entitats, un gran nombre de construccions han pogut conservar-se.

La situació actual de les construccions de pedra seca

Actualment, hi ha més de trenta mil construccions de pedra seca catalogades en tot el territori. Aquesta xifra no representa el total, ja que cada dia se’n cataloguen més. L’estat actual del conjunt de construccions és d’abandonament i mal estat, són construccions en desús des dels canvis d’hàbits i sistemes en el món agrari. “És un patrimoni que, fins fa poc, no es valorava, ja que eren construccions quotidianes que es feien servir”, afirma Maite Oliva.

Un patrimoni en mal estat majoritàriament situat en zones on s’ha deixat de cultivar, fet que ha provocat que les construccions quedin ocultes sota les bardisses, masses d’arbust que hi dificulten l’accés. Aquest abandó en provoca el seu deteriorament i destrucció.

A més, l’ofici de marger, el professional que s’encarrega de construir amb pedra seca, ha decaigut exponencialment al llarg dels anys, ja que no hi ha relleu generacional i no existeix una formació reglada ni espais per aprendre l’ofici. Tot aquest problema provoca la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva.

L’any 2018 es va declarar la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO gràcies a la tradicionalitat, l’arrelament i la transmissió generacional al llarg de la història de la tècnica, i el seu impacte zero, ja que tots els materials utilitzats són naturals i de la mateixa zona on es construeix: són pedres encaixades sense cap mena de ‘pasta’ que les encaixi, només s’utilitza sorra per omplir els buits que hi queden.

“Malauradament, però, a Catalunya no hi ha ajudes específiques per la restauració de pedra seca”, explica Maite Oliva, i afegeix que al País Valencià i a les Illes Balears, sí. Maite remarca que cal traçar una estratègia de país perquè és un patrimoni que s’està esfumant.

Més de cent activitats en agenda

En el marc de la Setmana de la Pedra Seca es duran a terme un total de cent dotze activitats, impulsades per entitats. S’organitzen des de sortides de descoberta del territori, visites guiades, tallers de restauració, tallers d’aprenentatge de la tècnica, voluntariat i un ampli ventall d’activitats de divulgació (xerrades, presentacions de llibres, exposicions i concursos de fotografia).

Totes elles catalogades en tres categories a l’agenda que ha proporcionat Col·labora x Paisatge: color blau, per a construccions; color verd, per a sortides; i color taronja, per activitats de divulgació. S’hi pot trobar un mapa de Catalunya on es marca la població exacta on se celebra cada jornada. A més, des de Col·labora x Paisatge, es va dissenyar una aplicació de mòbil on s’identifica, a través de la localització de l'usuari, quines construccions de pedra seca hi ha al voltant.