Maybá Calderón de Nieto, va arribar a Barcelona fa quatre mesos, després d’enviuduar a Veneçuela i que la seva filla li demanés de venir a la capital catalana. Mestra de preescolar i primària d’ofici, ha participat al taller 'Coser y contar', impulsat per la cooperativa Colectic.

"Jo no havia cosit mai. Amb les meves mans he fet una cartera i un clauer mentre ens explicàvem vivències amb les companyes, que ara sento com amigues. Quan estàs distreta, el temps se’t passa volant", confessa Calderón. Mentre segueix cosint, explica que a Veneçuela donava classes a casa seva, a 'la escuelita', com li deien els seus alumnes.

També desvetlla l’origen del seu nom, Maybá. Quan els seus pares es van conéixer durant un carnaval, estava de moda la cançó 'Maybá', interpretada per l’orquestra d’Alci Sánchez. Als quatre mesos es van casar i van estar junts durant seixanta anys.

El taller és un projecte del programa europeu Wemin que durant unes vuit sessions ha reunit a dones migrades d'arreu del món a la Biblioteca de Sant Pau Santa Creu, al Raval. Han teixit col·lectivament dos murals tèxtils on han immortalitzat els seus records, expectatives i somnis a la ciutat de Barcelona.

Vanessa Quevedo: "Els treballs manuals representen com nosaltres ens impregnem de Barcelona i com Barcelona s’impregna de nosaltres".

"Els treballs manuals representen com nosaltres ens impregnem de Barcelona i com Barcelona s’impregna de nosaltres". La Vanessa Quevedo Vega va venir de Colòmbia fa un any perquè al seu company li va sortir una feina a Barcelona. És dissenyadora de moda i a Colòmbia era formadora. Ara s’està reinventant i projecta la seva pròpia marca de roba artesanal vinculada a causes socials. Pensa en cooperar amb més dones i crear una casa-taller. Es va assabentar del taller ‘Coser y contar’ a través de dues entitats amb les que col·labora, Fundació Surt i Fundació Comtal.

“Mentre espero a que neixi el meu fill, em reviso, assumeixo nous reptes, em deixo sorprendre per la vida i connecto amb persones amb altres inquietuds. Cuso i sento que em vaig integrant en aquest nou país”, explica. Creu que el creuament de gènere, cultures i costura d’aquest taller li ha servit per trobar l’enfocament que buscava pel seu projecte.

"M’he tornat a sentir creativa, escoltada. Ha estat un espai de teràpia, també, ja que estic a l’etapa final del meu embaràs". Interactuant amb altres persones en situacions diverses li ha permès conèixer més a fons la ciutat i adaptar-se a la seva nova etapa.

Susagna Navó és cosidora d'objectes i d'històries, i ha estat la facilitadora del taller. “Sóc costurera i narradora, i els dos oficis formen part de la meva vida. Al taller hem procurat fer de la costura una excusa per explicar històries, anècdotes i contes entre dones de diverses cultures”. Malgrat el poc domini del català o del castellà d'algunes participants recent arribades a Catalunya, compartir la diversitat de tradicions com la Castanyada, ha permés un intercanvi cultural que ha enriquir al grup.

Els treballs col·lectius estan confeccionats amb moltes mans, fils, colors i teixits diversos. “A través del teixit podem explicar històries”. Les participants deixen la seva empremta amb cada punt: narren el què els hi aporta la cutat d'acollida i les vivències pròpies que ja duien amb elles, de les ciutats natals. Així es comparteixen infinitat de sabers.

Està previst exposar públicament els dos murals tèxtils resultants del taller en un espai, encara per determinar.